Amposta homenatja l’alcalde Josep Villalbí amb una plaça al seu nom

Villalbí va ser batlle de la ciutat entre el 19 de febrer i el 14 d’octubre de 1936

El que va ser el darrer alcalde democràtic d’Amposta abans de la Guerra Civil, Josep Villalbí, ja té una plaça al seu nom. Després d’aprovar-se al ple municipal del mes de maig, aquest 15 d’octubre, es va inaugurar la plaça de l’alcalde Josep Villalbí, davant del nou CAP d’Amposta. Josep Villalbí Verge (Godall, 1880 – Beucaire, 1940) va ser alcalde d’Amposta entre el 19 de febrer i el 14 d’octubre de 1936. Abans, però, ja havia estat regidor pel Front d’Esquerres, l’any 1934, així com va seguir ocupant diferents càrrecs al consistori fins al maig de 1938, quan les tropes franquistes van entrar a la ciutat. En el seu pas per l’alcaldia d’Amposta, Villalbí va iniciar la construcció de les noves escoles, va crear sis comissions de govern per a la gestió municipal i, entre altres, va redactar totes les actes en català.

Tal com explicava un dels seus familiars, Joan Vidal, en l’article “Josep Villalbí Verge: 100 anys d’una família republicana”, publicat a Marfanta el passat mes de juny, Villalbí va ser una persona molt activa en diferents moviments polítics i socials de l’època. Josep Villalbí va ser soci del Casino Ampostino quan era la seu del cercle de fraternitat republicana i va participar en el conat revolucionari d’Amposta, quan Companys va proclamar l’Estat Català dins de la República Espanyola, sent un dels encarregats d’arrestar i traslladar amb cotxe, i a punta de pistola, a Joan Palau fins a la frontera amb Castelló. Aquell any, en fracassar la revolta, va ser tancat amb el seu gendre i una trentena més d’ampostins al vaixell Manuel Arnús, al port de Tarragona, on van estar dos mesos sense ser sotmesos a un consell de guerra. Posteriorment va formar part dels dos Comitès Revolucionaris i va ser procurador municipal, tasca que li valdria el salconduit.

El 2 de maig de 1938, Villalbí i la seva família marxen a Barcelona, on va rebre el salconduit per travessar la frontera, on la família Villalbí-Verge es va dispersar. L’any següent se’l reconeix com a refugiat polític, però no serà fins al gener de 1940 que es tornen a reunir a Bellcaire, on pocs mesos després va morir. Josep Villalbí està enterrat al cementeri d’aquesta localitat francesa.