El teu gos sofreix sordesa?

La sordesa pot ser temporal, permanent, hereditària o congènita

De tots és sabut que els gossos, per norma general, tenen una oïda extraordinària. De fet, els gossos són capaços de percebre sons de fins a 60.000 hertzs, mentre que l’ésser humà només és capaç d’escoltar 20.000 hertzs. No obstant això, alguns defectes genètics poden provocar que un gos neixi sord, la qual cosa es coneix com a sordesa congènita. Però també hi ha altres causes.

Així, és possible que l’animal quedi sord a causa d’una infecció o ferida en l’oïda, o que l’animal perdi audició a causa de l’edat. A més, cal tenir present que hi ha gossos que són més propensos a ser sords que uns altres, com els de pelatge blanc.

La sordesa pot ser temporal (alguna infecció o un tap de cera en l’oïda); permanent, a conseqüència de lesions i malalties; o hereditària. La detecció precoç visitant amb regularitat el veterinari i una neteja habitual de l’animal poden evitar que la sordesa s’agreugi. Vols saber com detectar la sordesa en el teu gos?

Els gossos sords o amb importants minvaments auditius deixen de reaccionar davant sons que abans cridaven el seu interès o tenen dificultats per a identificar l’origen del soroll. Si sospites que el teu gos sofreix de sordesa, pots realitzar sorolls amb un objecte que sigui familiar per a l’animal, com una de les seves joguines, sempre que sigui sonora, i esperar la seva reacció. També és útil fer soroll amb un manoll de claus o una campaneta i veure si reacciona.

D’altra banda, alguns especialistes recomanen parlar i anar augmentant el volum fins a captar l’atenció del gos.

Quant als cadells, has de saber que els que neixen amb sordesa tendeixen a mossegar de manera excessiva quan juguen, ja que no senten els laments excessius dels seus companys. Un altre senyal d’alarma és que l’animal en qüestió sigui insensible al soroll. Per exemple, si el gos no es desperta per a mamar amb els crits dels seus germans.