Programes formatius de reeducació eviten la presó de 158 condemnats gironins

La majoria són per delictes de violència domèstica, contra la seguretat del trànsit o contra la llibertat sexual

0
157
D'esquenes, l'acusat d'abusar d'una menor a Llançà durant el judici el 5 de desembre del 2018 (horitzontal)
158 condemnats per jutjats gironins s’han sotmès a programes formatius de reeducació per evitar la presó al llarg del 2018. Es tracta d’una mesura penal alternativa que evita l’ingrés en un centre penitenciari sota la condició de superar el curs, que és d’obligat compliment. El director del serveis territorials de Justícia a Girona, Jordi Martinoy, ha detallat que la majoria dels programes són per a condemnats per delictes de violència domèstica seguits dels casos contra la seguretat del trànsit, sobretot per conduir begut, o per delictes contra la llibertat sexual. Martinoy subratlla que els jutges o tribunals adopten aquesta mesura sempre en delictes de poca gravetat i amb l’objectiu de reduir la reincidència.

Quan un jutge o un tribunal dicta sentència, pot suspendre l’execució de la pena de presó imposant al condemnat una mesura penal alternativa com ara treballs en benefici de la comunitat o que el processat superi programes formatius de reeducació. Segons dades del Departament de Justícia, la imposició d’aquestes mesures s’han duplicat en deu anys passant de 425 condemnats el 2008 a 870 el 2018. Segons Martinoy, les xifres demostren que han deixat de ser una alternativa “gairebé anecdòtica” per convertir-se en una mesura cabdal per reduir la reincidència.

El darrer any (dades fins al 20 de desembre) 158 condemnats per jutjats gironins han iniciat alguns d’aquests cursos formatius per evitar ingressar en un centre penitenciari. El gruix dels programes que s’han fet a les comarques gironines el 2018 són per a penat per delictes de violència domèstica. “No són la franja d’agressions més greus, condemnen a fer aquests programes quan hi ha possibilitats d’evitar mals majors”, afirma Martinoy.

Els programes formatius s’inicien com a molt tard un any després de dictar sentència i duren unes 30 hores. Hi ha atenció personalitzada per psicòlegs i, en la majoria dels casos, sessions de grup. Segons explica el director territorial de Justícia, el curs de reeducació per violència domèstica compta amb unes ulleres de realitat virtual perquè els usuaris es puguin posar en la pell de la persona agredida. “Poden veure la realitat des del punt de vista de la víctima i això genera empatia”, exposa. A més, també treballen estratègies de gestió de conflictes i emocions.

Segons les dades de Justícia, els condemnats per violència domèstica que se sotmeten als programes formatius són majoritàriament homes, d’origen espanyol i amb estudis secundaris o fins i tot universitaris. A més, en la major part dels casos no havien tingut antecedents familiars de violència familiars.

En segon lloc, els programes formatius amb més usuaris, tot i que ja a molta distància de la violència domèstica, són els que tracten delictes contra la seguretat del trànsit (9). Com a element metodològic, utilitzen unes ulleres de simulació de conducció sota els efectes de l’alcohol i les drogues. Als cursos també hi participen víctimes d’accidents de trànsit per generar responsabilitat en els penats. “El més important és que tinguin la consciència que han comès un delicte perquè en aquest marc hi ha una tolerància social molt important”, destaca Martinoy.

També s’han fet programes formatius d’educació sexual per a condemnats per delictes contra la llibertat sexual (9), per delictes d’odi (1) o per conductes violentes (4). En el cas dels penats per abusos sexuals, Martinoy concreta que tots són homes, predominen els que tenen entre 40 i 50 anys i més del 80% són de nacionalitat espanyola. “En aquest àmbit es treballen elements de risc, hi ha molta de feina a niell psicològic i de responsabilització per evitar la reiteració”, indica.

Un cop completat el programa, el professionals vinculats a Justícia emeten un informe que es remet al jutjat que segueix el compliment de la condemna. Segons Martinoy, entre el 80 i el 85% dels penats completen el curs i l’índex de reincidència posterior és molt menor que entre els que ingressen a presó. Tot i això, els processats que no compleixen amb el programa formatiu, s’arrisquen a acabar ingressant en un centre penitenciari per complir la pena que havia quedat suspesa.

FER UN COMENTARI