Hores clau per a Illa: la pressió de Junts, el silenci del PSC i la reflexió d’ERC

La incertesa sobre la presidència de la Generalitat de Catalunya arriba a la seva recta final. Després de segellar un preacord amb el PSC, Esquerra sotmetrà a les bases els resultats de la negociació. Els republicans estan tractant d’explicar durant aquesta setmana les bondats del pacte a tot el territori per evitar que la consulta a la militància del divendres no tombi l’aliança amb els socialistes.

La joia de la corona del preacord és el nou sistema de finançament per Catalunya. Segons el text, l’Agència Tributària de Catalunya actuarà com una hisenda catalana i gestionarà, recaptarà, liquidarà i inspeccionarà tots els impostos a Catalunya. Tot fruit d’unes modificacions que s’iniciaran el 2025. A banda, el document també recull qüestions com la defensa de la llengua catalana, el feminisme i polítiques socials. De fet, la mateixa pregunta de la consulta busca posar en valor aquests punts: “Estàs d’acord que Esquerra Republicana voti a favor de la investidura del candidat socialista a canvi de la sobirania fiscal, la promoció i protecció de la llengua catalana, la Convenció Nacional per a la resolució del conflicte de polític i la resta de mesures acordades?”

Divisió a les files republicanes

Twitter s’ha convertit en el principal altaveu dels partidaris del ‘no’ a la consulta. Aquests busquen emular el viratge que va provocar la militància en la posició sobre l’Estatut. Encara que no era la proposta de l’oficialisme, les bases van forçar que el partit acabés fent campanya pel ‘no’ a l’Estatut.

Els opositors al pacte amb el PSC estan sent els qui es fan escoltar més a les xarxes i els més contundents. En canvi, figures de renom que semblen partidaris a donar suport a Illa estan optant per missatges tebis. Un d’ells és l’alcalde de Manresa, municipi més gran que governen els republicans. Marc Aloy ha subratllat els avenços del pacte en una piulada clarament favorable al document, però no ha posat enlloc que el seu vot serà un ‘sí’. Mentrestant, figures com la diputada al Congrés Pilar Vallugera, l’exbatlle de Roses Joan Plana i molts d’altres estan sent contundents en els missatges.

Segurament, els més clars han estat referents com Joan Tardà, que sempre ha defensat una entesa entre les esquerres, i els mateixos membres de l’executiva. Aquests dies estan fent trobades al territori per poder resoldre els dubtes de la militància i salvar una votació que podria anar ajustada. Qui encara no s’ha pronunciat és Junqueras.

Pressing ERC

Des dels sectors més intransigents de l’independentisme no han trigat a posar el crit al cel per una hipotètica presidència de Salvador Illa. Conscients que el ‘no’ a la consulta és l’única manera de mantenir viva la figura política de Carles Puigdemont, Junts ha carregat contra el pacte. Els postconvergents asseguren que el preacord d’ERC “assumeix el marc polític del PSC” i es basa en “reformes legislatives incertes”.

En un comunicat han criticat aquest futur concert econòmic solidari. “Que l’Agència Tributària pugui recaptar i liquidar tots els impostos, però el Govern de Catalunya no tingui el poder sobre els diners recaptats, no és sobirania i no evita els incompliments de l’Estat”, avisen. A més, disparen contra el candidat socialista, qui defineixen com un polític que “ha estat sempre el més favorable a la repressió” i “el menys compromès amb la llengua catalana”.

El seu braç a la societat civil, l’ANC, també ha sigut dura amb Esquerra. Lluís Llach, el seu president, ha amenaçat amb què la seva organització “farà el que sigui perquè Illa no sigui president” i ha avisat que el ‘sí’ a la consulta enviaria ERC “a la paperera de l’independentisme”. Alguns dels seus militants ja han començat a assetjar ajuntaments i seus republicanes i han llençat un missatge: “si hi ha investidura, estigues a punt!”. S’espera que en cas d’haver-hi debat al Parlament, aquest sector de l’independentisme podria organitzar mobilitzacions similars a les de la segona investidura d’Ada Colau, on van ocupar la plaça Sant Jaume per protestar contra el pacte. O inclús podrien anar més enllà.

El PSC espera

Mentrestant, els socialistes catalans eviten el mínim soroll que pugui fer trontollar el pacte. Han deixat tota la feina d’explicar el preacord als republicans i s’han limitat a esperar què votarà la seva militància. De fet, el PSC no compareixerà per donar a conèixer la seva versió de les negociacions fins després de la consulta.

Per tancar la investidura, però, faltarien encara sis vots. Aquests arribaran dels Comuns, amb qui ja han segellat un pacte que validarà el Consell Nacional de la formació d’Ada Colau.

Encara que el PSOE ha donat el vistiplau al preacord i Pedro Sánchez l’ha catalogat com a “bo per Catalunya i Espanya”, algunes de les crítiques han arribat de les mateixes files socialistes. Si els independentistes veuen el concert econòmic com paper mullat, els líders més centralistes del PSOE l’interpreten com un gest insolidari. El castellà-manxec Page i l’aragonès Lamban creuen que és “intolerable” i un “trencament brutal de la igualtat”. A aquest discurs s’hi ha sumat Jorge Pueyo, diputat de la Chunta Aragonesista al grup de Sumar, que demana el mateix tracte per l’Aragó. En cas contrari, no donaria suport parlamentari als canvis legislatius necessaris per a aquest concert econòmic. Si la militància d’Esquerra diu sí, serà el torn del PSC i de Pedro Sánchez per explicar els detalls del pacte i calmar les aigües d’algunes federacions socialistes.