Orgull i lluita. Ara més que mai

El 28 de juny recordem les revoltes iniciades l’any 1969 a Stonewall Inn, a Nova York, que van donar lloc al que avui coneixem com a moviment LGBTI+.

En l’actualitat, el col·lectiu LGTBI+ gaudeix de drets que eren impensables fa tan sols unes poques dècades, i que ara donem per fets i garantits. Drets com el del matrimoni, el del reconeixement de la pròpia identitat, a formar una família, o a expressar-se i viure lliurement. Creure que ja està tot fet i que tothom pot gaudir d’aquests drets respon únicament al privilegi de qui se sent part d’una pretesa normativitat que, malgrat tot, segueix empenyent moltíssimes persones als marges i al silenci. Les discriminacions són encara ben presents per al col·lectiu LGTBI+: a l’escola, a la feina, a l’hora d’accedir a un habitatge, amb la negació de la identitat, davant el rebuig familiar, per l’estigma i l’assenyalament, pel sexili o el retorn forçat als armaris.

Actualment, l’onada reaccionària i feixista a escala global assenyala directament les persones LGBTI+ com un dels enemics interns per a impulsar les seves polítiques antisocials i posa en perill tots els avenços assolits. Per això no hem de tenir miraments en assenyalar qui vol justificar la perpetuació de les discriminacions i violències i negar els drets humans, deixem-los en evidència!

Les polítiques obertament antitrans del govern laborista del Regne Unit, la persecució a la diversitat familiar a Itàlia o la prohibició per part del règim d’Orban de la celebració de l’Orgull a Budapest, a Hongria, són tres exemples d’aquesta onada reaccionària i feixista que recorre el món i que també ha arribat a casa nostra.

Al Parlament de Catalunya, fa poques setmanes que VOX, de la mà amb Aliança Catalana, han intentat derogar la Llei 11/2014 contra l’LGBTI-fòbia. A les Corts Valencianes, PP i VOX volen validar teràpies de conversió, eliminar la diversitat sexual i retallar la llei trans valenciana.

L’Observatori contra l’LGTBI-fòbia va recollir durant el 2024 un 4,9% més d’incidències respecte de l’any anterior. A Ponent, encara tenim viu el record de les agressions homòfobes a Cervera i a Golmés.

Per tot això, ara té més sentit que mai reivindicar l’orgull de ser i existir, i la vigència de totes les lluites que ens han precedit. Perquè hem de tornar a sortir al carrer, a plantar cara davant el feixisme i l’onada reaccionària.