Un any de Govern, una esperança per als municipis

Fa pocs dies, els mitjans de comunicació es feien ressò del primer aniversari del Govern del president Salvador Illa al capdavant de la Generalitat de Catalunya.

En un context en què la crispació política traspassa fronteres i contamina democràcies, discursos i societats, on es desplaça el diàleg democràtic per missatges buits, i on es premia més el crit que no pas l’argument —amb discursos que apel·len a la por i extingeixen qualsevol esperança—, trobar un govern que s’ocupi dels problemes reals de les persones és, senzillament, una revolució. I si, a més, ho fa de manera tranquil·la, dialogant, sumant, escoltant, visitant i trepitjant el territori, i generant amplis consensos —tan necessaris per afrontar els reptes del país i respondre a les demandes de la ciutadania—, esdevé una rara avis: tan inusual com absolutament imprescindible per avançar.

En una època en què les grans transformacions solen focalitzar-se en allò macro —autopistes, trens d’alta velocitat o megaprojectes tecnològics—, sense renunciar a aquesta ambició de país, la Llei de Barris de Catalunya i el nou Pla de Barris i Viles 2025-2029 són un exemple clar de compromís amb el qual és real i quotidià, amb el dia a dia de les persones.

Aquest programa ja va donar fruits en el passat i cal recuperar-lo amb força. Parteix d’un enfocament integral amb l’objectiu de dignificar la vida social i urbana dels barris i viles, per prevenir la fractura social i fer front a l’emergència ambiental. L’objectiu ampli del nou Pla és revertir la degradació d’aquests espais: llocs on l’habitatge es deteriora, on la població marxa per manca d’atractiu residencial, on l’espai públic cau en desús i manquen equipaments comunitaris per fer-hi vida cultural, educativa o social. Massa sovint, hi viuen aquells que no es poden permetre altres opcions, i aquesta roda s’alimenta sola. Si no s’hi actua amb decisió i compromís, en poc temps, la diferència entre barris farà que la vida se segregui i augmenti la desigualtat en tots els àmbits.

Tots tenim a la retina exemples concrets de barris i viles que pateixen aquesta situació. Cal actuar per frenar-la i, en el millor dels casos, prevenir-la. Tenim també exemples reeixits de convocatòries anteriors que han permès rehabilitar habitatges degradats i inaccessibles, reobrir centres cívics tancats, impulsar activitats comunitàries, donar suport al comerç local i renovar places i espais verds. Una regeneració urbana profunda i del tot necessària, que va molt més enllà del ciment: es tracta de reconstruir el teixit social, la vida real de les persones. Es tracta de tornar a fer d’aquests barris i viles espais per viure-hi i créixer com a comunitat, i no una condemna associada a un codi postal.

Barcelona ha tornat a liderar la lluita contra la desigualtat entre barris vulnerables, alhora que municipis com Salt, Manlleu, Lleida o Les Franqueses han treballat de fa temps amb aquest enfocament integral, aconseguint millores que, sense aquest programa, haurien estat inviables, tant per la magnitud econòmica com per l’abast transformador de les accions.

Es preveu que la inversió de la Generalitat, amb la part compartida pels municipis, tingui un impacte econòmic estimat de 1.900 milions d’euros. Aquesta és una clara aposta per ajudar a construir una prosperitat compartida i equitat molts racons de Catalunya.

Benvinguda sigui, doncs, aquesta política útil, pròxima, de baix cap a dalt. Una política més necessària que mai en temps d’incerteses i polaritzacions, que allunyen la política —i els polítics— del que realment importa.