Noemí Llauradó, regidora de Salut a l’Ajuntament de Reus: Amb l’entitat de dret públic, la Generalitat es farà càrrec del deute de l’edifici de l’Hospital

0
506
La regidora de Salut a l'Ajuntament de Reus, Noemí Llauradó. Foto: Alba Sancha

L’Ajuntament de Reus es despendrà completament de la gestió de l’Hospital Sant Joan. Què suposarà això?

Jo no diria ‘despendre’. Jo diria que hem trobat una solució a una situació que era complexa. Gestionar la salut implica que, cada vegada, s’origini més inversió i més despesa i això és molt difícil d’assumir des d’un ajuntament perquè cada vegada hi ha més població, la gent es fa gran i necessitem fàrmacs més complexes. El que fa 30 anys era assumible fer-ho des del municipi, ara ja no ho podem assumir. La solució que hem trobat és que sigui la Generalitat qui assumeixi la gestió i, evidentment, ells també es comprometen a què es consensuï quina part del municipi hi és representada, designada per ells, però tenint en compte la nostra opinió sobre quina persona creiem que podria estar al Consell d’Administració. Evidentment, la gestió serà 100% del CatSalut.

Com a regidora de Salut, està satisfeta amb el fet que l’Ajuntament de Reus passi a no tenir cap participació en l’hospital Sant Joan? 

El consorci ja era majoritari del CatSalut i, de fet, tots els hospitals -encara que siguin concertats- depenen 100% del CatSalut perquè és qui ens contracta la prestació assistencial. Per tant, realment, qui acaba prenent decisions i planifica a nivell d’atenció sanitària, sempre és la Generalitat. Per això, no tinc aquesta sensació de pèrdua. A més, des de la regidoria de Salut sabem que el 70% d’allò que ens influeix en aquest àmbit està fora del sistema sanitari i tenim altres polítiques per millorar la salut de les persones: la promoció de la salut a través d’hàbits saludables; com també polítiques d’habitatge, educació, cultura… Tot això també contribueix en la salut de la ciutadania reusenca i en això tenim molt a dir encara. Allà on no participarem tan directament com fins ara serà en l’atenció sanitària, però de la salut no ens despreocuparem.

Per què, finalment, l’opció escollida no ha estat el consorci que tant s’havia anunciat?

Era un protocol d’intencions d’unes voluntats polítiques que s’han hagut de traduir a nivell jurídic i valorar elements fiscals, patrimonials, econòmics i jurídics. En aquest sentit, la intervenció de la Generalitat ha dit que segons quins paràmetres que constaven en aquell protocol no es podien autoritzar. La manera que hem tingut per poder complir aquells acords de voluntat és una entitat de dret públic 100% del CatSalut. Per exemple, dèiem que faríem un 55% (CatSalut) 45% (Ajuntament) de representació, però, en canvi, dèiem que el dèficit recauria sobre el CatSalut. En aquest sentit, intervenció va exposar que, si nosaltres teníem un 45% de participació, potser si es produeix un dèficit no és prou correcte que sigui 100% responsabilitat de la Generalitat. Ara bé, hi ha certs avantatges que tenim amb l’entitat de dret públic que no teníem amb el consorci. Per una banda, garantirem que hi hagi presència municipal al Consell d’Administració. Respecte al dèficit, està clar que al ser una entitat de dret públic 100% del CatSalut, si n’hi ha quedarà assumit per la Generalitat. Amb això ja no n’hi ha dubte ni discussió possible. Per altra banda, una novetat molt important és que abans, amb el consorci, no traspassàvem el deute que encara hi ha pendent per pagar la construcció de l’hospital, de manera que encara s’hauria d’haver estat pagant el lloguer de l’edifici a Reus Serveis Municipals, però, amb l’entitat de dret públic hem aconseguit traspassar també aquest deute que hi ha pendent per pagar als bancs, que són 70 milions d’euros, i que pagarà la Generalitat. Per tant, l’entitat de dret públic ja no haurà de pagar un lloguer perquè Reus Serveis Municipals pagui els crèdits, sinó que, directament, la Generalitat s’encarrega de pagar els crèdits i no haurà de pagar cap lloguer.

D’aquesta manera, l’Ajuntament es treu de sobre el deute de l’edifici com també el dèficit de l’hospital. 

El dèficit del 2017 ja el vam remoure, finalment, amb els dividends que teníem de la societat Gecohsa perquè  no hi ha temps material de fer una compravenda i, entenent que havíem de remoure la causa de dissolució de l’hospital, el CatSalut va decidir parlar amb l’Hospital de Móra oferint, a canvi,  inversions en aquest centre. De fet, l’edifici de l’Hospital de Móra és propietat de la Generalitat, nosaltres només el gestionàvem. Per tant, té més sentit que qui faci les inversions sigui el propietari de l’immoble que és el CatSalut. Respecte al 2018, el CatSalut s’ha compromès que assumirà el dèficit també. Amb el que ens concerten de l’activitat que anem realitzant sembla que podríem arribar a un dèficit menor del que s’esperava. Pel que quedi encara per no tornar a estar en causa de dissolució, ens donaran una subvenció.

Com repercutirà que el CatSalut estigui al capdavant de l’Hospital Sant Joan de Reus en quant a l’atenció sanitària?

La prestació de l’assistència sanitària, amb independència que hi hagi hagut dèficits, crec que és d’unes condicions òptimes i excel·lents. Ningú s’ha vist perjudicat en l’atenció que ha rebut perquè hi hagués un dèficit. Per tant, continuarà havent-hi una assistència sanitària de primer nivell com la que ja tenim. Ara bé, si que és cert que garantim una certa estabilitat i tranquil·litat de cara als professionals, que en aquesta situació d’haver de remoure causes de dissolució no hi havia. De fet, aquesta situació d’incertesa provocava un clima de no poder atreure professionals d’altres llocs.Amb el CatSalut al capdavant, els professionals veuran més possibilitats i es voldran traslladar per desenvolupar els seus projectes. L’estabilitat atraurà professionals per venir a aquest centre sanitari i això augmentarà la cartera de serveis que oferim.

Segons el director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella, els treballadors seran els principals beneficiats. Vostè també ho pensa?

La ciutadania que hem d’atendre ha de ser la principal beneficiada, i això s’aconsegueix oferint més serveis perquè tindrem aquesta estabilitat i es podrà resoldre tot al nostre àmbit d’influència. Els següents beneficiats han de ser els professionals perquè els donem tranquil·litat i es podran dedicar a allò que, realment, s’han de dedicar, que és l’atenció sanitària. Fins ara, hi havia una excessiva pressió per temes econòmics, quan un hospital s’ha de preocupar de les llistes d’espera, de prestar bons serveis, poder investigar i fer recerca.

Així doncs, s’espera que la nova gestió afavoreixi la ‘Regió Sanitària’ del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre?

Sí, de manera que el 95% de les patologies es puguin resoldre al territori i, només aquelles que són molt complexes ens facin traslladar-nos a Barcelona. Tenim el suficient número d’habitants -800.000-, el suficient número de professionals i la categoria professional necessària, tenim les instal·lacions i la tecnologia. Per tant, només cal tenir la visió conjunta per afavorir la població del sud. No volem parlar només de cadascun dels hospitals (el de Reus, el de Tarragona, el de Valls o el de Vendrell), sinó de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona i Terres de l’EbreAquest és el benefici principal per la població del territori.

Fa tres setmanes que es va proclamar, oficialment, com a alcaldable d’ERC per Reus de cara a les properes eleccions municipals del 2019. Com canviari la ciutat, o la seva forma de funcionar, amb Noemí Llauradó com a alcaldessa?

Nosaltres donem molta importància a la participació de la ciutadania en els afers públics i crec que ho hem demostrat en les dues regidories que hem pogut encapçalar, amb la Montserrat Flores, amb projectes com els pressuposts participatius, el reglament de participació que estem elaborant, els consells que estem duent a ter, etc. La gent ha de dir més la seva i no ha de ser només cada quatre anys. Nosaltres ho creiem i s’equivoca qui no ho vol tenir en compte. D’altra banda, també destaquem el diàleg, i el Pacte de Ciutat de la Salut n’és una mostra. Com també, buscar consensos, amb independència que tinguem una majoria més o menys sòlida. Som proclius a parlar amb tothom i, quan són qüestions de ciutat hem arribat a acords, tot i les discrepàncies que hi pugui haver entre partits. Aquest tarannà i forma de fer, creiem que coincideix amb una nova generació de polítics. Per tant, participació, diàleg, consens i valors republicans.

FER UN COMENTARI