Silenci i emoció en l’últim adéu al papa Francesc a la plaça Sant Pere

L’emoció i el silenci han regnat aquest dissabte a la plaça Sant Pere, plena de gom a gom, durant el funeral del papa Francesc. Fidels d’arreu del món —des de joves i turistes fins a religiosos— s’han aplegat per acomiadar el pontífex, mort fa una setmana, en una cerimònia marcada per la solemnitat i el recolliment.

El funeral ha començat puntualment a les deu del matí, sota un cel clar i enmig de grans mesures de seguretat. El fèretre del papa Francesc ha estat traslladat des de l’interior de la Basílica Vaticana fins a la plaça, on milers de persones ja ocupaven els seus llocs des de primera hora del matí. L’ambient, profundament espiritual, s’ha tenyit de moments de silenci colpidor i pregària col·lectiva.

Molts dels assistents ja eren a Roma per participar en el jubileu dels adolescents, una trobada internacional que havia de culminar amb la canonització del beat Carlo Acutis, prevista per aquest diumenge i que havia de ser presidida pel mateix papa Francesc. “No veníem a un funeral”, explicava la Sara, una jove de Barcelona que, amb l’Anna i l’Arnau, havia organitzat el viatge per viure una celebració, però s’ha trobat acomiadant una figura estimada. “Ens ha agafat desprevinguts, però és bonic ser aquí”, afegia.

També la religiosa catalana Anna Maria Vilaró, que acompanyava el grup de joves, destacava l’impacte que havia tingut Francesc en els més joves i en les perifèries de l’Església: “El papa va obrir les portes de l’Església com mai abans”.

Entre els presents també hi havia fidels com la Catalina, vinguda de Madrid, que reconeixia que el seu viatge havia estat pensat inicialment per a la canonització. “Hem canviat una cosa per l’altra”, deia amb serenitat, tot remarcant que per a un catòlic és molt especial poder acomiadar un pontífex. “Francesc ens ha abraçat a tots amb el seu humor i la seva proximitat”, afirmava.

Per a d’altres, com Maria, una monja de Sri Lanka que viu a Roma, la presència a l’acte era ineludible. “Francesc era un líder, un esperit lliure que clamava per la pau i els pobres. No podia quedar-me a casa mirant-ho per la televisió”, deia amb emoció.

Ara, l’Església mira cap al futur a l’espera de qui serà el successor de Francesc. Però per a molts, com destacava la Catalina, “el papa és el papa, vingui qui vingui, cada un arriba en el moment que toca”.