Descobreixen que l’argània controla la glucèmia i pot reduir l’obesitat

Un equip multidisciplinari liderat per la Universitat de Granada (UGR) ha descobert que l’argània (Sideroxylon spinosum) contribueix a regular la glucèmia i a disminuir l’obesitat i que la polpa d’aquest fruit es pot utilitzar per tractar patologies metabòliques amb base oxidativa i inflamatòria com la diabetis.

Investigadors de la UGR i del grup almerienc d’empreses biotecnològiques Beyond Seeds han descobert noves propietats saludables i efectes beneficiosos sobre el metabolisme glucídic i la disbiosi intestinal, associats al consum de la polpa d’argan, a causa del seu alt contingut en compostos bioactius, principalment antioxidants i antiinflamatoris.

La feina de què ha informat la UGR descriu per primera vegada nous compostos bioactius que no s’havien identificat fins ara i que, segons els assaigs experimentals, fan que la ingesta de la polpa d’aquest fruit provoqui pèrdua de pes corporal sense reduir la ingesta d’aliment.

L’argània també aporta una potent activitat hipoglucemiant, a més de la disminució de diferents marcadors d’inflamació i estrès oxidatiu.

L’estudi ha permès també comprovar l’efecte prebiòtic produït pel consum de la polpa d’argània, disminuint la presència de soques potencialment patògenes i augmentant la proliferació de soques beneficioses, cosa que el fa idoni per prevenir diferents malalties metabòliques i la disbiosi intestinal.

L’arbre de l’argània s’ha localitzat tradicionalment al sud-oest del Marroc, on els seus boscos van ser declarats reserva de la biosfera per la UNESCO el 1998.

En aquestes regions és apreciat per la seva utilitat com a font de farratge per a l’alimentació del bestiar, però fonamentalment és conegut internacionalment per l’oli que s’extreu de les llavors i que s’utilitza per a aplicacions nutricionals i cosmètiques.

L’extracció de l’oli de les llavors genera diferents subproductes com la polpa o pericarpi de la llavor, que constitueix fins al 40 % de tot el fruit i és en què s’han identificat multitud de compostos bioactius.

L’estudi ha aconseguit finançament del Ministeri de Ciència per a un nou treball de recerca que es durà a terme entre la Universitat de Granada, el Centre d’Investigacions Biològiques Margarita Salas (CSIC-CIB) i les empreses Agrointec i Cellbitec per continuar amb les línies de recerca obertes.