Canviats en néixer: dos homes se n’assabenten al cap de 67 anys

Han hagut de passar 65 anys perquè dos homes coneguessin la veritat de les seves vides. Richard Beauvais i Eddy Ambrose, nascuts al Canadà, van descobrir que van ser canviats al moment de néixer. Però com van aconseguir assabentar-se del que havia passat?

ORÍGENS FAMILIARS

Tot va començar el 2021, en el cas de Richard Beauvais, que treballava com a pescador. Una de les seves filles volia conèixer més sobre els orígens de la família, fins i tot pensava fer-se un tatuatge en honor a aquesta herència, per la qual cosa Richard es va realitzar una prova casolana d’ADN.

Beauvais va créixer en una cabana, cuidat pels seus avis a Columbia Britànica, Canadà, pensant que era “meitat francès, meitat indígena”. Els resultats de la prova van revelar que Richard tenia una barreja d’ucraïnès, jueu askenazí i polonès. I què va passar amb l’altre home?

Eddy Ambrose, per la seva part, que viu a Manitoba, també es va fer una prova genètica perquè tenia dubtes sobre les seves arrels. Ell va créixer escoltant cançons ucraïneses i menjant pierogi, un dels plats més típics de Polònia i Ucraïna. Els resultats van mostrar que era mestís entre francès i indígena canadenc.

DESCOBRIR L’ORIGEN REAL

Aquestes revelacions van provocar que els dos homes es qüestionessin la seva veritable identitat i, gràcies a la pàgina web de la prova d’ADN i a l’intercanvi de correus, es van poder assabentar que tots dos havien estat intercanviats en néixer.

Es tractaria d’un error a un hospital municipal d’Arborg, a Manitoba, on Richard i Eddy van néixer amb poques hores de diferència i van ser lliurats als pares equivocats. Cadascú va portar una vida diferent.

VIDES DIFERENTS

Beauvais va tenir una infància difícil per les brutals polítiques canadenques cap als indígenes; mentre que Ambrose, “una educació feliç i despreocupada, impregnada de la cultura catòlica ucraïnesa de la família i la comunitat, però divorciada de la seva veritable herència”, així ho va detallar The New York Times.

Després de la mort dels seus avis, la responsabilitat de cuidar les seves germanes va recaure sobre Beauvais. Recorda la sang després de punxar per accident una de les seves germanes amb una agulla per a bolquer. Recorda haver buscat menjar a les escombraries. Recorda esperar la seva mare fora de la “porta del bany de senyores” del bar local.

Després, quan tenia 8 o 9 anys, va arribar allò que ell anomena “el pitjor dia” de la seva vida. Els treballadors del govern es van abalançar sobre la cabana per reclamar la custòdia dels nens, que s’havien quedat sols.

Per sort, Beauvais va explicar que al final va acabar en una família adoptiva afectuosa, els Pool, amb qui ha mantingut relació fins avui. Va aprendre anglès, però va oblidar el francès. Beauvais recorda que una vegada va anar als tribunals quan la seva mare indígena va intentar recuperar la custòdia dels fills sense èxit.

Aquest contrast va causar que Eddy se senti trist, ja que “Richard devia haver tingut la meva criança, en una família afectuosa (…). Aquest havia d’haver estat ell. Hauria d’haver rebut aquest amor”, va afegir.

“És com si algú entrés a casa i et robés alguna cosa”, va afirmar Ambrose. “Sento que em van robar la meva identitat. Tot el meu passat va desaparèixer. Tot el que tinc ara és la porta que s’obre al meu futur i que em cal descobrir”.

Per la seva banda, Beauvais va respondre: “Si avui pogués tornar a aquesta habitació d’hospital i canviar, no ho faria, perquè tinc dues filles precioses, una dona bella i tres netes bellíssimes”.

Actualment, tots dos viuen el seu present, amb la diferència que ara sí que saben qui són realment.