Marta Llorens, candidata de la CUP a l’alcaldia de Reus: “L’objectiu de la CUP és assolir l’alcaldia i governar”

0
191
Marta Llorens, candidata a l’alcaldia per la CUP. Foto: DMJ.
Cosum Gencat BLAU (juny 2019) 728×90

Estem a poques setmanes de les eleccions municipals i toca fer balanç. Tenint en compte que han estat el partit amb més regidors a l’oposició, ens pot fer un balanç d’aquests darrers 4 anys?
La CUP de Reus va fer un canvi important a les eleccions del 2015 respecte a les del 2011. Això va ser perquè, el 2015, el cas Innova va donar a la CUP un vot que ens va fer passar d’1 regidor a 6 regidors al consistori. A partir d’aquí, la CUP fa una sèrie d’assemblees obertes per veure quin ha de ser el seu paper i, a més a més, comença a parlar amb diferents partits per veure si hi ha una possibilitat de crear un govern com a segona força més votada. Això es veu estroncat quan Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) és l’únic partit que no ens contesta les nostres propostes. A partir d’aquí, la CUP decideix quedar-se a l’oposició, però amb la responsabilitat de tenir 6 regidors i regidores. Per tant, això fa que en lloc de tenir una postura de denúncia, optem per agafar una postura propositiva, ja que pensem que des de l’oposició, hi pot haver una intervenció gran en la vida del govern. Concretament aquí, és quan ens postulem per abstenir-nos als primers pressupostos. Donem una abstenció per tal d’assegurar-nos una sèrie de propostes en la negociació d’aquests. Al cap d’un temps, veiem que no hi ha un acord i que no es compleixen els punts que nosaltres vam posar damunt de la taula i, per tant, decidim canviar la nostra postura i mostrar-nos més durs i més crítics a l’hora de gestionar la fiscalització del govern. Això provoca que a la primera pròrroga dels pressupostos, el senyor Carles Pellicer vinculi els pressupostos a una qüestió de confiança. Al cap d’un temps la CUP fa una moció de censura proposant-se com a alternativa de govern. Però tampoc obtenim suport. Davant de tot aquest escenari, i cap a mig mandat, la CUP decideix tornar a la postura que havia tingut el 2011, i que és la que mantenim ara: de denúncia i incisiva.

En el context de la política catalana, diversos regidors de la seva formació, i vostè mateixa, heu rebut denuncies per delictes d’odi. Això ha complicat la vostra tasca a l’Ajuntament?
Afrontar una repressió el que et fa és defensar-te, i, amb perspectiva i fent autocrítica,  això ha provocat que moltes vegades es perdi l’energia en la defensa i no per construir i fer propostes. Està clar que el context nacional ens ha portat a això i que,  potser, s’ha perdut una perspectiva municipal per fer front i força en l’àmbit de context nacional. Tanmateix, nosaltres creiem que el context nacional ha d’anar sempre de la mà de la defensa municipalista. Nosaltres defensem la República des dels municipis. Són dos coses que van lligades. Però està clar que si ens hem de defensar no podem construir. És aquí on nosaltres gastem energies: manifestant-nos al carrer i fent ús del que tenim per reclamar uns drets socials, civil i polítics. Per tant, no és que haguem deixat de treballar en clau municipal, però potser comunicativament ha pesat més la defensa de la República i dels drets per l’autodeterminació.

La municipalització del servei de recollida de residus ha estat, i segueix sent, una demanda del seu partit. Vostès han sol·licitat, reiteradament, una auditoria per justificar la despesa d’11 MEUR anuals que suposa aquest servei. Per què creu que aquesta proposta genera conflicte?
Nosaltres sempre hem parlat de presumptes indicis que ens porten a pensar que el Govern actual té un interès alhora de no internalitzar aquest serveis. No podem entendre que quan hi ha hagut oportunitat, per exemple, de fer un referèndum no s’hagi fet. M’explico: des de la CUP optem per la municipalització dels serveis, sobretot els de primera necessitat. En el cas que estem parlant, la recollida de residus, té una competència  municipal d’obligat compliment des dels Ajuntaments. Per això, creiem que quan es té el govern es té una gestió directa, i per tant es pot oferir un millor servei i amb un cost menys elevat. 

Ara mateix, ens situem en què hi ha una pròrroga de 10 anys que es va iniciar amb el govern del tripartit. Això és bo saber-ho perquè quan va acabar el mandat del senyor Lluís Miquel Pérez, a poques setmanes de les eleccions, es va signar un any més de pròrroga. Amb aquest ens situàvem que el contracte  s’acabava el 2017. Això vol dir que si un govern vol ser democràtic, participatiu i estar obert a la ciutat, quan hi ha una opció política que presenta al ple una moció fent referència a un referèndum perquè la ciutadania decideixi que vol, no es pot dir que no. Aquesta moció, que vam presentar, no es va aprovar. 

A banda de tot això, hi ha fet un estudi que diu que la municipalització passaria a ser un servei gairebé 2 milions més barat, que comportaria millores a les condicions de les treballadores, i que seria un servei amb millor qualitat. 

Davant d’aquest escenari, es produeix, novament, una pròrroga amb la que hi ha molt poca planificació. Arribats a aquest punt, nosaltres ens preguntem: falta de temps? o falta de voluntat política d’internalitzar el servei? 

L’any 2016 s’hauria d’haver previngut el que nosaltres diem la pròrroga de la pròrroga de la pròrroga. O el que és el mateix, evitar que durant dos anys s’hagi estat donat 22 MEUR perquè si a una empresa privada i sense concurs públic. 

La pròrroga forçosa es produeix perquè no hi ha una bona planificació, el que ens porta a dos anys que no s’ha fet concurs públic. Des del govern se’ns ha dit que es farà més tard o d’hora, però que la licitació no ha arribat a temps. El govern al·ludeix que s’han de fer unes modificacions d’acord una llei europea de la contractació del sector públic. La realitat és que 22 MEUR dels impostos que paga la ciutadania, que és la partida més gran del pressupost de la ciutat, es donen a cegues a una empresa privada. 

Parlem ara de les eleccions municipals. A nivell general, què creu que passarà en aquests comicis?
Nosaltres creiem que la CUP ha de pensar en si mateixa, és a dir que fins al final seguirà fent la seva feina. A partir d’aquí, com que la CUP no està sola, ha de valorar certs escenaris. A Reus, per exemple, seran uns comicis on es presentaran moltes forces. Com hem comentat, la CUP el 2015 va tenir un vot de rebuig a altres formacions per la denúncia del cas Innova. Ara, el 2019, tenim un context Nacional que jugarà moltíssim. 

Dit això, i tenint en compte que fer política ficció és arriscat, el millor escenari seria mantenir els vots, si més no mantenir una presència notòria de regidors al consistori, però sabent que aquest vot es pot disgregar entre la gent que pugui pensar en clau nacional o en clau d’esquerres. 

Quin és el vostre objectiu?
La CUP té la vessant nacional, i la vessant socialista, anticapitalista i feminista. Per tant, s’haurà de plantejar quin escenari hi ha per fer un govern en clau nacional o un govern d’esquerres. Òbviament, la CUP apostarà sempre per interpel·lar a ERC, que és el nostre aliat natural, per formar un futur govern a Reus. 

Dit això, en els propers comicis el que vol la CUP és assolir l’alcaldia i governar. S’ha vist que, estant a l’oposició, s’ha donat raó a la CUP en moltes ocasions. Per exemple, en la gestió de l’Hospital Sant Joan de Reus. Des del minut zero hem dit que la sanitat ha d’estar gestionada per un ens públic directament gestionat pel departament de Salut. No obstant, moltes forces polítiques del consistori han fet ús d’un “reusenquisme” caspós, dient que l’hospital ha de ser de Reus. Però el fet no és aquest, que estigui gestionat per la Generalitat no el millora ni l’empitjora. El que s’ha vist és que la mala gestió durant tot aquest temps ens ha col·locat amb milions de dèficit. 

Arribat el moment, amb quins partits estaríeu disposats a pactar? I amb quins no?El primer partit amb qui farem el pas és amb ERC com a aliat més natural. Per això, el que hem de fer és veure quina posició agafa ERC, quines són les línies vermelles que poden trencar per governar amb la CUP i, així, donar una alternativa a la ciutat amb un projecte de ciutat que ha de ser integral, alternatiu, republicà i transformador.

Dit això, és obvi que la CUP no afavorirà mai una alcaldia del 155.

FER UN COMENTARI