‘Salvem lo Pallars’ recull signatures per evitar el macroprojecte de plaques solars al Jussà

La Plataforma ‘Salvem lo Pallars, aturem el macro parc solar’ ha iniciat una recollida de signatures per parar el macroprojecte de 700 hectàrees de plaques solars a quatre municipis del Pallars Jussà (Isona i Conca Dellà, Tremp, Castell de Mur i Talarn). La plataforma ha posat de manifest que la utilització de sòl agrícola per a la instal·lació de grans plantes de producció d’energia fotovoltaica posa en risc el futur de l’agricultura i la ramaderia del Pallars Jussà i “hipoteca el futur del territori”, com a mínim, els pròxims trenta anys. ‘Salvem lo Pallars’ creu que aquest macroprojecte “no és sostenible per al territori”, ja que provocarà “greus afectacions” a l’economia local i demana als ajuntaments que s’adhereixin al manifest.

L’impacte visual i ambiental dificultarà projectes en desenvolupament lligats a l’ecoturisme i limita la possibilitat de projectes futurs en aquest àmbit, ha sentenciat la plataforma en un manifest. És per això que ‘Salvem lo Pallars’ vol que el futur de la comarca segueixi lligat als valors paisatgístics, naturals i culturals i aposten per un model d’energia sostenible en l’àmbit econòmic, social i mediambiental i que passi per energies netes, de proximitat i autosuficiència.

En el manifest, des de ‘Salvem lo Pallars’ es mostren preocupats perquè la transició energètica s’utilitzi per justificar “l’agressió mediambiental, paisatgística i patrimonial” de la comarca afavorint “l’especulació i lucrant a grans corporacions”.

La plataforma ha comunicat que la construcció d’un macroprojecte de 700 hectàrees produiria 350 MW de potència amb capacitat per abastir més de 150.000 llars i ha manifestat que l’aportació històrica del Pallars Jussà tant en la producció com en el transport d’energia és més que notable. El Pallars Jussà contribueix activament en l’electrificació de Catalunya, assenyalen.

Per tot, han demanat la col·laboració dels Ajuntaments i de les institucions per aturar aquest “model especulatiu” i un posicionament ferm de quin model de comarca es vol.