Peramola recupera la memòria històrica del municipi de fa 50 anys

Mentre, la Maria Bach diu que s’intentava sortir més cops a la pista amb el noi que més els agradava i la Montserrat Orrit afirma: “Quan anàvem a ballar, les dones anàvem trampejant”, referint-se també al fet de mirar de coincidir més temps amb el seu pretendent. A més, assegura que en aquells temps eren felices sense tenir tantes coses materials com en disposen els joves d’avui dia. Un altre esdeveniment important era, als mesos d’hivern, la matança del porc.

Pel que fa als comerços, ara fa 50 anys n’hi havia diverses carnisseries, forns i fins i tot un barber, entre d’altres. De fet, la població superava el mig miler de persones i una part de les dones treballaven per a la fàbrica de petits electrodomèstics Taurus d’Oliana, cosint per a diversos clients o al camp. Amb els anys, però, el nombre d’habitants va anar descendint, sobretot els joves que anaven a viure a altres llocs on poder desenvolupar altres tipus de feina. Ara, l’Angelina Miquela té l’esperança que amb les noves tecnologies es pugui revitalitzar el poble i aconseguir augmentar el nombre d’alumnes de l’escola, per evitar així que es perdi.

La construcció dels pantans, primer el d’Oliana i més recentment el de Rialb, també ha modificat el paisatge del municipi. La Maria Cinta Pià recorda que, en un principi, el pas pel riu Segre es feia en barca i que quan les obres de l’embassament van modificar el cabal de l’aigua es va haver de buscar un altre sistema. La Lluïsa Casafont explica que aleshores es feia mitjançant un ‘sirgó’, una estructura de fusta enganxada a una sirga i que tenia una capacitat màxima de quatre persones.

Més endavant, es va construir una primera passarel·la, coneguda com a palanca, la qual va ser arrossegada per la riuada de l’any 1982. Un episodi que va obligar a la Concepció Escolies a haver de marxar de casa, al nucli de Tragó, per pujar a zones més allunyades i elevades respecte al riu. Gràcies als testimonis d’aquestes dones, totes majors de 65 anys, s’ha pogut constatar com “han sigut el pal de paller a casa i a l’economia familiar”, segons comenta l’alcaldessa de Peramola, Gemma Orrit.

Per la seva banda, la regidora d’Afers Socials, Sílvia Esteve, explica que aquest treball ha permès conèixer millor les vivències d’aquesta generació i difondre-la tant entre els nens com a aquelles persones que ara hi tenen una segona residència al municipi, entre d’altres. A més, considera que el fet que el relat sigui amb una mirada de dona li aporta una perspectiva diferent, tenint en compte els diversos impediments amb què elles es van trobar al seu dia. El projecte, que ha tingut un cost d’uns 5.000 euros, ha estat subvencionat per l’àrea d’igualtat de la Diputació de Lleida.