Les nevades a més de 2.000 metres d’altitud s’han incrementat al Pirineu català els darrers vint anys

En els darrers vint anys, a més de 2.000 metres d’altitud no ha disminuït la neu, sinó que hi ha hagut un augment de precipitacions en forma de neu durant l’hivern, segons un estudi publicat a la revista International ‘Journal of Climatology’, en el qual han participat investigadors de la UB.

Sobre la relació entre aquest augment de neu en el context actual de canvi climàtic, els autors exposen que “si bé la conca Mediterrània és una de les zones del planeta que més s’ha escalfat en les darreres dècades, per l’increment de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera, a l’altitud en la qual s’ha centrat l’estudi les temperatures són prou baixes durant els mesos d’hivern per propiciar precipitacions en forma de neu de desembre a març”.

En l’article s’han avaluat les tendències d’acumulació de la neu des del 2000 fins al 2020, i des del 1985 fins al 2020 en el cas de l’estació meteorològica de Núria. Exclosos els mesos d’hivern, la majoria d’estacions també mostren una tendència lleugerament positiva, mentre que a les estacions situades a la cara nord del Pirineu occidental l’acumulació de neu mostra una lleugera tendència negativa.

Pel que fa a l’evolució en un futur, els investigadors assenyalen que els escenaris climàtics projectats pels informes climàtics internacionals apunten cap a una disminució de la durada de la temporada de neu més accentuada en cotes mitjanes i baixes, en bona part a causa de l’escalfament global.

Les últimes projeccions de l’Agència Estatal de Meteorologia per al Pirineu oriental indiquen un lleuger augment de la precipitació (al voltant del 10 %). “Cal continuar prenent dades i ampliar-les a sectors del Pirineu on la disponibilitat de dades és escassa, per monitorar millor els efectes de l’escalfament global en el paisatge de muntanya i la repercussió que té en les activitats socioeconòmiques que depenen de la neu”, apunten els experts.

L’estudi també revela com les estacions situades al vessant nord del Pirineu occidental català acumulen pràcticament el doble de neu per temporada que les situades als sectors orientals del Pirineu català. En aquest sentit, la configuració orogràfica té un paper important.