Alàs reviu la festa de les falles amb prop de mig centenar de persones a la baixada

Dos-cents veïns del poble esperen, asseguts, l'arribada a la plaça Major per respectar els protocols de la covid-19

Les flames de diverses falles en el moment en què els fallaires estan a punt de deixar-les cremar al foc de la plaça Major d'Alàs (Alt Urgell). ACN

La localitat d’Alàs (Alt Urgell) ha reviscut aquest dimecres la festa de les falles, de la mà de gairebé una cinquantena de persones que s’han encarregat de portar-les des de la zona de l’ermita de la Mare de Déu de les Peces. Allà, s’ha encès el far a les deu de la nit, que està construït amb fusta de pi i es podia observar des de diversos punts de la plana de l’Urgellet. Es tracta de la primera baixada que se celebra a la comarca de l’Alt Urgell en època contemporània, basada en un document històric que la caracteritza com la més antiga de Catalunya. Mentre, a la plaça Major, uns 200 veïns del poble esperaven, asseguts, l’arribada de les falles per tal de poder complir amb els protocols per minimitzar el risc de contagi de covid-19.

“Pràcticament tota la baixada he estat amb la carn de gallina”. Aquestes han estat les paraules del tècnic de Patrimoni Cultural del Consell Comarcal de l’Alt Urgell i membre de l’organització de les falles d’Alàs, Carles Gascón, que també ha destacat que, com a historiador, participar-hi ha suposat “el moment més intens i bonic” de la seva trajectòria professional. Això és així tenint en compte que l’origen de la recuperació d’aquesta celebració a la localitat alturgellenca té a veure amb el descobriment, a principis de l’any passat, d’un pergamí del 1543 on es parlava d’un conflicte sobre el lloc d’encesa de les falles.

Gascón ha dit que tot plegat ha anat “millor del que s’esperava” i que la baixada ha acabat amb un moment de germanor i alegria entre els veïns. De fet, pocs minuts abans de dos quarts d’onze de la nit, els fallaires ja es trobaven a la plaça Major del poble, rebuts entre aplaudiments. Tot plegat s’ha viscut amb molta emoció, tal com ha dit en Jaume Pifarré, veí d’Alàs i també membre de l’organització. En el seu cas, va baixar falles a la Vall de Boí fa uns trenta anys i ara ha aportat la seva expertesa per tirar endavant la primera edició de la festa, a la qual també s’han sumat altres experiències, segons ha dit.

Mentre, un altre veí, en Quim Fargas, ha destacat el fet que s’hagi pogut fer la celebració “en un any on han faltat altres esdeveniments per ajuntar la gent del poble”. En el seu cas, mentre baixava ha pogut veure des del darrere com els seus companys anaven il·luminant el camí. Així, ha dit que li agradat molt l’experiència i ha trobat fàcil el trajecte. Per la seva banda, la tècnica de Promoció del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Marta Visa, ha afirmat que tot plegat ha estat “un somni fet realitat” i ha ressaltat que la pluja, que els ha fet patir durant tot el dia, finalment els ha respectat la festa.

Els participants a la baixada han fet un recorregut de dos quilòmetres amb una falla construïda seguint el model ribagorçà, amb un mànec d’avellaner d’uns dos metres de llarg i una tulipa de fusta de pi a l’extrem que conté la teia. Mentre, uns quaranta voluntaris han donat suport a la festa, tant controlant els accessos a Alàs com acomodant a les 200 persones del poble que han pogut seguir la festa a la plaça Major, on s’ha establert un aforament del 70%.

L’origen de la recuperació de les falles

La festa s’ha recuperat arran de la troballa d’un pergamí, dipositat a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Urgell, que explica que l’any 1543 hi hagué un greu conflicte entre els veïns d’Alàs i els de Torres d’Alàs, ara del mateix municipi, en relació a l’encesa de fars i falles a la serra de les Peces, on confrontaven els termes respectius. Aquesta notícia, descoberta i donada a conèixer a principis de 2020, recull el testimoni més antic de la baixada de falles a Catalunya, i incorpora l’Alt Urgell a la geografia fallaire del Pirineu.

Des del mateix moment en què es va conèixer la troballa, l’Ajuntament d’Alàs i Cerc va mostrar-se interessat en la possibilitat de recuperar la baixada de falles, però l’inici del confinament per la pandèmia va obligar a ajornar qualsevol iniciativa al respecte. Amb la millora de situació sanitària, el consistori i el Consell Comarcal, amb la col·laboració del Parc Natural del Cadí-Moixeró, van proposar l’organització d’aquesta primera edició de la festa.

La manca de detalls sobre el procediment de la baixada de falles en el document de 1543 ha obligat a haver d’imaginar molts dels aspectes relacionats, començant per la data de celebració i seguint amb la tipologia de les falles. Per aquest motiu, hi ha hagut contactes previs amb diversos experts amb el tema, així com amb la Càtedra Educació i Patrimoni Immaterial dels Pirineus de la Universitat de Lleida.

Després de la festa d’aquest dimecres, Alàs s’ha integrat a la quinzena de poblacions de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà i l’Aran que baixen falles en aquesta època de l’any. La celebració està inscrita en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la UNESCO des del mes de desembre del 2015.