Agustí ha deixat clar que aquests virus no afecten el consum humà, tot i que ha dit que sí interfereixen en la producció dels animals. En el cas de l’IBR, es detecta amb una analítica de sang però pel BVD cal extreure una mostra del cartílag en el moment del naixement de l’animal. Pel que fa al sacrifici del bestiar infectat, ha explicat que tot plegat té un impacte econòmic i “emocional”, ja que, ha detallat, en alguns casos es tracta de ramats històrics en què s’ha fet una tria per selecció natural d’aquells exemplars “més mansos, millors genèticament o que coneixen la muntanya”.
La polèmica va sorgir la primavera passada, quan les autoritats franceses van alertar que només les vaques amb resultat negatiu d’IBR i que haguessin estat vacunades podrien creuar per territori francès durant la transhumància per arribar a Les Bulloses. L’argument per prohibir el pas dels animals es feia en aplicació de la normativa europea que impedeix la mobilitat del bestiar positiu d’aquesta infecció tot i haver estat vacunat prèviament. Després de les queixes dels ramaders, que no havien estat alertats amb antelació per cap administració, es va fer una excepció per un any tenint en compte que el lloc d’arribada era un terreny propietat del municipi de Llívia i amb la condició que tots els exemplars estiguessin vacunats.
Des de l’Ajuntament de Llívia, que va fer de mediador en el conflicte, es mostren satisfets amb l’acord assolit i s’han compromès a buscar una solució per als ramaders que són de fora de la localitat i tenen terres llogades o aprofiten pastures al municipi, sobretot durant la tardor. L’alcalde, Elies Nova, ha puntualitzat que es tracta d’un parell o tres de casos i que la solució passa per veure “com es pot obligar des de l’administració local” a aquests productors perquè segueixin la mateixa pauta i, així, “preservar l’esforç” dels ramaders que s’han acollit al pla voluntari de prevenció i control.
