L’Aran exigeix al Govern poder-se equiparar amb França pel que fa a mobilitat

La síndica aranesa considera un "tracte desigual i injust" que es permeti en el cas d'Andorra i l'Alt Urgell

La síndica d’Aran, Maria Vergés, acompanyada per alcaldes aranesos i consellers del Conselh Generau, ha exigit aquest dimecres al Govern l’harmonització de les mesures entre l’Aran i França. Vergés ha fet aquesta petició després que aquest dimarts la consellera de la Presidència i portaveu del Govern en funcions, Meritxell Budó, anunciés el vistiplau de l’executiu català per tal que la comarca de l’Alt Urgell pugui integrar Andorra dins els seus límits de restricció de mobilitat durant el cap de setmana. En aquest sentit, la síndica aranesa ha denunciat el “tracte desigual i injust” que l’anunci fet pel Govern “suposa per a la Val d’Aran i la frontera amb França”.
La síndica aranesa ha remarcat que, des del govern del Conselh Generau d’Aran han dut a terme durant setmanes “totes les gestions i contactes possibles” demanant al Govern l’harmonització de les mesures entre l’Aran i França “de la mateixa manera que ho va demanar l’Alt Urgell amb Andorra”. Vergés considera que l’anunci del Govern d’aquest dimarts suposa “un greuge comparatiu per al territori aranès” i, per això, ha afirmat que “el govern del Conselh Generau, com a màxima institució aranesa, no pot permetre acceptar tractes desiguals i injustos com aquest”.

La síndica d’Aran ha dit que des del govern aranès són “totalment conscients de la situació provocada per la covid-19 i de la necessitat d’aplicar les mesures i restriccions per controlar el virus”, però també “consideren necessari que tots els territoris puguin comptar amb les mateixes oportunitats perquè la ciutadania faci front a aquesta crisi amb les màximes garanties”, sobretot també “tenint en compte que actualment les dades de la Val d’Aran la col·loquen com un dels territoris amb menys risc de rebrot de Catalunya”, ha assenyalat.

Així mateix, Maria Vergés ha remarcat la importància que té la frontera per a una part de la Val d’Aran, especialment el Baix Aran, ja que “comparteix no sols un espai comú d’intercanvi de relacions econòmiques i laborals, sinó també de relacions sanitàries i educatives