Avança la candidatura de la catedral de la Seu a Patrimoni Mundial de la Unesco

Ponsa presideix a la capital alturgellenca la primera reunió de la Comissió Territorial de Patrimoni de l'Alt Pirineu

Claustre de la catedral de la Seu d'Urgell. ACN

La candidatura transnacional per al Patrimoni Mundial de la Unesco sobre els testimonis materials de la construcció del coprincipat d’Andorra, entre els quals hi ha la catedral de la Seu d’Urgell, continua avançant en en el seu procés de tramitació. Un dels darrers passos més destacats ha estat la inclusió del projecte, ara fa un mes i per part dels tres estats implicats (Espanya, Andorra i França), en les llistes indicatives de l’organisme. Precisament, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, ha lloat el “treball conjunt” que s’ha dut a terme fins ara en el marc de la seva visita institucional a l’Alt Urgell, on ha presidit la reunió constitutiva de la Comissió Territorial de Patrimoni de l’Alt Pirineu, aprovada pel Govern a finals d’any.

Ponsa ha reconegut que els processos per assolir aquest tipus de reconeixements patrimonials són llargs, però ha dit que el fet que totes les parts s’hi estiguin implicant contribueix a accelerar-ho. Sobre aquesta qüestió, l’alcalde de la Seu d’Urgell, Jordi Fàbrega, ha definit el projecte com una “carrera de fons” i ha explicat que s’estan seguint tots els passos, amb la qual cosa creu que el procés per bastir la candidatura s’allargarà quatre o cinc anys.

El projecte transnacional entre Andorra, la Seu d’Urgell i la localitat francesa de Foix va néixer fa més de cinc anys i els monuments inclosos fins al moment són Sant Joan de Caselles, Sant Romà de les Bons, Sant Martí de la Cortinada, Sant Climent de Pal, Santa Coloma, Sant Serni de Nagol, Sant Miquel d’Engolasters, la Torre dels Moros, el Jaciment del Roc d’Enclar, el Jaciment de la Roureda de la Margineda, la Casa de la Vall, el Castell de Foix i la catedral de la Seu d’Urgell.

Fàbrega ha aprofitat la visita de la consellera per demanar l’ajuda del Departament de Cultura en el procés d’excavació i posterior museïtzació del jaciment arqueològic medieval descobert recentment al pati del Centre Cultural les Monges. Així, la idea és ampliar el radi de superfície, ja que només se n’ha obert un 20% del total. L’alcalde de la capital alturgellenca ha destacat la importància d’aquestes restes, ja que, ha dit, permetran “tocar” carrers del segle XI i, probablement, “canviarà una mica la concepció històrica de la Seu”. A més, ha afegit que les troballes localitzades mostren la “capitalitat del Pirineu” que exercia la ciutat en aquella època.

La definició del projecte vinculat al jaciment arqueològic serà un dels que s’hauran de tractar en un futur en la nova Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de l’Alt Pirineu, que aquest dijous ha celebrat la seva primera reunió. Ponsa ha ressaltat la seva importància i ha explicat que, d’aquesta manera, es dona resposta a una reivindicació d’aquestes comarques. També ha afegit que, amb aquesta descentralització, les propostes que es plantegin es podran abordar d’una forma més ràpida.