La Seu d’Urgell ja disposa d’un espai pel dol perinatal al cementiri municipal

La Seu d’Urgell ja disposa d’un espai pel dol perinatal, neonatal i per morts gestacionals al cementiri municipal. Així, la capital alturgellenca se suma al conjunt de municipis de Catalunya que han decidit facilitar a les famílies que s’enfronten a processos de dol per aquests motius puguin comptar amb un espai específic al cementiri.

La presentació pública d’aquest nou espai de dol ha tingut lloc aquest migdia al mateix cementiri en un acte presidit per l’alcalde en funcions de la Seu d’Urgell, Francesc Viaplana, el vicealcalde en funcions, Jordi Fàbrega, la tinent  d’alcalde d’Atenció a les Persones en funcions, Marian Lamolla, i el regidor en funcions responsable del Cementi, Carlos Guàrdia, així com d’altres regidors i regidores del consistori, que han acompanyat a aquestes famílies urgellenques que es troben agrupades dins del col·lectiu d’acompanyament i suport mutu Nanalma.

En la seva intervenció, Francesc Viaplana ha manifestat que la pèrdua perinatal, gestacional o neonatal és una realitat encara sovint molt invisibilitzada socialment i que pateixen moltes famílies en silenci. Al respecte, ha volgut remarcar que “gràcies al trencament del silenci de moltes mares, de moltes famílies i d’entitats, que aquest dol perinatal, o ‘dol no reconegut’ poc a poc disposa de més visibilitat, reconeixement social i també mèdic davant les pèrdues d’un fill”.

Amb la construcció d’aquest espai pel dol perinatal al cementiri de la Seu, Viaplana ha volgut subratllar que “som cada vegada més nombrosos els ajuntaments del país que, compromesos amb el fet, treballem per dotar el municipi d’un espai de reconeixement per les pèrdues perinatals, gestacionals i neonatals per fer extensiu aquest reconeixement social i per facilitar un espai de culte comú per totes les famílies”.

Per la seva part, Marian Lamolla ha afegit que “per fi la Seu té aquest espai que presentem avui. Un deute que teníem pendent amb totes aquelles famílies que trobaran aquí un lloc de recolliment i de reflexió”. Lamolla també ha volgut reconèixer i agrair públicament “la feina feta en aquest espai a la oficina tècnica i al servei de parcs i jardins de l’Ajuntament urgellenc, així com al regidor Carlos Guardia que n’ha fet el seguiment fins avui”.

Expressar el dol sense tabús

Des del grup Nanalma, Txell Ferrer, que ha agraït al Consistori urgellenc d’haver fet realitat aquest espai del dol perinatal al cementiri municipal, ha volgut reivindicar que “les famílies que pateixen aquesta pèrdua necessiten un espai de reflexió i recolliment com aquest. Però sobretot el que necessiten és poder expressar aquest dol sense tabús, sense ser qüestionades, sense frases absurdes i buides que punxen i es claven com la daga més esmolada”.

 En aquets també s’ha comptat amb el suport i la presència de l’associació Chisana, dedicada exclusivament al dol gestacional, perinatal i neonatal de la província de Lleida, amb la intervenció de Sònia Llenes.

L’acte, que també ha comptat amb la interpretació de tres peces musicals a càrrec del grup de folk de l’Escola Municipal de Música de la Seu d’Urgell, ha culminat amb l’enlairament de globus en record d’aquests infants per part de les seves famílies.

 

L’espai

 El disseny del nou espai de dol perinatal, que ha anat a càrrec de l’arquitecte municipal de l’ajuntament de la Seu d’Urgell, Lluís Andreu, està concebut perquè les famílies puguin comptar amb un entorn adient per recordar la memòria dels nens i nenes que no han arribat a néixer o que han mort durant els seus primers dies de vida.

Aquest espai, integrat al cementeri municipal de la Seu d’Urgell però amb caràcter propi i diferenciat, compta amb una olivera, un llarg banc de pedra que ofereix repòs i record al qui passa, i una font, com a peça escultòrica, feta i composada per petites peces del mateix material que paviment que consta d’un circuit tancat d’aigua. I en un mur, a tocar d’aquest espai, s’ha col·locat en lletres de ferro la frase ‘Només s’hi veu bé amb el cor, l’essencial és invisible als ulls’, del conte poètic i filosòfic ‘El petit príncep’, l’obra més reconeguda d’Antoine Saint-Exupéry.

El cost total d’aquesta obra ha comptat amb un pressupost de 30.621,78€.