Un estudi detecta contaminants orgànics en l’esperma d’homes sans

Les últimes dècades s’ha produït una disminució significativa de la qualitat del semen en homes sans, la qual cosa s’ha associat a un augment de les taxes d’infertilitat masculina. L’evidència suggereix que tot això està relacionat amb els hàbits de vida i la contaminació ambiental actual. Ara, l’Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l’Aigua (IDAEA) del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb el Centre de Tecnologia Ambiental, Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la Universitat Rovira i Virgili, ha desenvolupat una metodologia innovadora per detectar contaminants orgànics directament en l’esperma.

L’estudi, publicat a Environmental Science & Technology, ha estat realitzat amb mostres de semen de deu homes i indica la presència d’additius plàstics amb potencial risc per a la salut humana, a més d’additius químics. Aquestes evidències aporten major informació perquè la legislació sigui més estricta respecte a la comercialització i ús d’aquests compostos per protegir la salut de la població.

“Per a nosaltres, era essencial establir una metodologia analítica sòlida que ens permetés detectar aquests compostos químics en mostres complexes com és el semen”, explica Pablo Gago-Ferrero, investigador de l’IDAEA-CSIC i autor principal de l’estudi. “Hi ha molt pocs estudis que analitzin el semen directament, sinó que normalment relacionen la contaminació ambiental amb la infertilitat a través de l’anàlisi de substàncies químiques en mostres corporals més fàcils d’obtenir, com ara orina o sang, però la seva relació amb la qualitat seminal és menys directa”, aclareix.

L’estudi utilitza els últims avanços en espectrometria de masses d’alta resolució, la tècnica més potent per a la detecció de contaminants, i ha permès analitzar, per primera vegada, més de 2.000 compostos orgànics directament en l’esperma i que són potencialment nocius per a la salut humana. A més, aquest mètode aplana el camí per a entendre com s’acumulen aquests compostos quan es produeix la formació d’espermatozoides.

Es van recollir mostres d’esperma de deu homes sans d’entre 18 i 40 anys residents a Tarragona pertanyents al projecte Led-Fertyl, coordinat per la Unitat de Nutrició Humana de la Universitat Rovira i Virgili i l’Institut d’Investigació Sanitària Pere i Virgili. Els resultats van mostrar la presència de 21 compostos químics de diferents famílies en les mostres de semen, incloent-hi additius plàstics com a ftalats (que s’usen per a donar flexibilitat a plàstics com el PVC) o els bisfenols A i S, que s’usen àmpliament en embalatges de menjar, plàstics reutilitzables o tèxtils. “Tant els ftalats com els bisfenols estan en el punt de mira de les agències de regulació com l’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques pels seus efectes adversos en la reproducció masculina. De fet, aquesta agència va publicar recentment una nova ingesta diària tolerable de bisfenol-A, el valor de la qual és 20.000 vegades inferior a l’anterior”, declara la investigadora de la URV Montse Marquès.

Els compostos perfluorats (PFAS) formen una altra de les famílies químiques detectades en totes les mostres. Aquestes substàncies tenen un ampli ús en aplicacions industrials i de consum, trobant-se en revestiments antitaques, pintures i vernissos, mobles, paelles, tèxtils… a causa de la seva elevada resistència i estabilitat química. L’evidència científica actual vincula l’exposició contínua a aquestes substàncies amb diversos tipus de càncer, desordres immunològics i problemes metabòlics. El 2022, l’Agència de Protecció Mediambiental dels EUA va reduir el límit segur d’ingesta d’aquests compostos en aigua potable de 70 nanogramos per litre a 0,004. “Els nostres resultats demostren que aquestes substàncies perfluorades són presents en l’esperma d’homes sans, la qual cosa podria ser de gran importància a l’hora d’abordar la salut reproductiva masculina”, subratlla Gago-Ferrero. Finalment, s’ha reportat per primera vegada la presència del MBT, un additiu industrial que s’utilitza en la fabricació de cautxús i pneumàtics, i de tensioactius, àmpliament utilitzats en productes de cura personal.

Els autors recalquen el valor d’aquesta metodologia a l’hora d’abordar estudis a major escala, la qual cosa planifiquen per a un futur pròxim. Això els permetrà associar l’exposició a contaminants químics trobats directament en esperma amb el risc d’alteracions de la fertilitat masculina.