Els veïns propers a IQOXE esperen solucions un mes després de l’explosió

Denuncien que les asseguradores no estan actuant amb celeritat per reparar els danys i reclamen més seguretat

Pla mitjà de la presidenta de l'Associació de Veïns de Bonavista, Loli Gutiérrez, repassant carpetes amb documentació sobre l'explosió a IQOXE, amb una altra membre de l'entitat. Imatge del 12 de febrer del 2020

Els veïns propers a IQOXE viuen amb una barreja de sensacions un mes després de l’explosió. Emocionalment encara no s’han recuperat de l’impacte que va suposar la deflagració i els minuts de caos posterior, i asseguren que tenen por que la situació es torni a repetir. A dia d’avui les conseqüències del sinistre encara són visibles als carrers dels barris de Bonavista o Torreforta. Els afectats reclamen solucions ràpides per arreglar els danys i que les administracions prenguin decisions “ràpides i valentes” per garantir la seguretat a les empreses i a la ciutadania. Paral·lelament, les institucions es replantegen la gestió de les emergències químiques, la via judicial segueix el seu curs i IQOXE vol tornar a produir a finals de març.
Carmen Alcalá és una de les veïnes de Bonavista afectades per l’explosió del passat 14 de gener. Té una botiga de cuines i fusteria al carrer U, el més proper a la planta química, situada a uns 900 metres. “Estem a primera línia de xoc”, assenyala. Des de dins la botiga es veu el polígon petroquímic amb claredat. No hi ha cap construcció pel mig, tan sols un parell de descampats i l’N-340. La deflagració va ser eixordadora i l’efecte de l’onada expansiva, brutal. Alcalá relata els fets amb passió i neguit. Dos dies abans dels fets havia acabat una reforma del local. Ara, n’haurà de fer un altra.

Un mes després, els efectes són perfectament visibles. A la façana, un parell de vidres encara estan esquerdats pendents de ser substituïts, i es poden veure esquerdes a les parets. A la més grossa hi caben dos dits, i altres estan creixent a poc a poc. De fet, totes les terrasses de l’edifici en tenen, tant d’horitzontals com de verticals, i de metres de llargada. “La companyia d’assegurances va venir l’altre dia i diu que han sortit per l’aigua del temporal Gloria”, explica indignada.

La batalla amb les asseguradores és el principal cavall de batalla que tenen ara els veïns. Afirmen que van tard i malament, perquè no els hi donen solucions. Aquest dimecres s’hi va acostar també el perit de la companyia contractada per IQOXE. “Va venir, s’ho va mirar, va apuntar molt i va marxar”, narra Alcalá amb certa desesperació. A més, afegeix que en les reclamacions no ha inclòs “ni la meitat dels danys”. “No compten que hem hagut de tancar uns dies i que no he pogut atendre clients. I ara quan hagi de tornar a fer obres, hauré de tornar a tancar”, i demana “una mica d’ajuda per poder passar pàgina”.

Canalitzar les reclamacions

No saber quan podran recuperar la situació anterior als fets els angoixa. “S’hauria d’haver solucionat tot al cap d’una setmana. Estem deixant passar els dies i la situació empitjora”, comenta Loli Gutiérrez, presidenta de l’Associació de Veïns de Bonavista. Els més damnificats “són els dels carrers U, Dos, Disset i Divuit” i considera que “hauria d’haver vingut un arquitecte” a comprovar l’estat dels immobles. “La situació és greu. Va tremolar tot. Estem parlant d’esquerdes en edificis en els quals no hi ha tota la seguretat per als veïns”, valora.

Des de l’entitat donen un cop de mà als damnificats assessorant-los sobre com han de fer les reclamacions a les asseguradores. En un parell de capses de cartró les acumulen totes, i també contacten directament amb les companyies per intentar agilitzar els tràmits. Han ajudat a tramitar més d’un centenar d’expedients, als quals s’hi han d’afegir els veïns del barri que ho han fet directament. “Entre tots potser són una mica menys de 200”, concreta Gutiérrez.

Paral·lelament, tres dies després de l’explosió, l’Ajuntament de Tarragona va posar en marxa un telèfon per assessorar els veïns en aquests tràmits i per canalitzar les preocupacions que poguessin tenir per l’estat dels immobles. Des del consistori informen que s’han rebut 30 trucades, de les quals tres han demanat ajuda per parlar amb les asseguradores.

Canvis en la gestió de l’emergència

Com a presidenta de l’associació, Gutiérrez accepta i exerceix el paper de líder d’opinió entre el veïnat. Reconeix que un mes després de l’explosió a Bonavista la gent li trasllada que encara tenen por. Pels fets de fa un mes i per la possibilitat que torni a succeir. A més, es queixa perquè “ningú ens informa”. “Passen els dies i com si no hagués passat res. Demanem responsabilitats, seguretat i unes sirenes que sonin. Ens sentim sols”, assegura Guitérrez. Per això insisteix que “els polítics espavilin” i apunta que “el Plaseqta ja hauria d’estar fet”.

Precisament la gestió de l’emergència és un dels aspectes que més polèmica ha generat entre la societat de tot el Camp de Tarragona. L’absència d’una comunicació ràpida i fluïda entre les autoritats i la població, la manca de plans d’evacuació, que no sonessin les sirenes per risc químic o la manca de formació de la ciutadania sobre què fer en aquests casos han estat alguns dels aspectes que s’han posat damunt la taula.

Des del Camp de Tarragona s’ha reclamat que la gestió del Plaseqcat retorni al territori, amb la recuperació del Plaseqta, però actualitzat i adaptat a la realitat actual. La presidenta dels veïns demana celeritat i planteja un cas concret. “Si hi ha un accident mentre hi ha milers de persones al mercat dels diumenges de Bonavista, què fem? Hi ha pla d’evacuació? Les persones a les quals els hi han petat els vidres de casa, també s’han de confinar?”, qüestiona.

Ja s’han fet diverses reunions al més alt nivell polític, en les quals també hi han participat entitats socials, veïnals i sindicats, i tot apunta que l’emergència es tornarà a gestionar des de Tarragona tretze anys i uns quants accidents després. Falta per veure què recollirà el document i quines novetats hi haurà. Una de les que s’ha comentat, i que tant la Generalitat com els municipis i entitats veurien amb bons ulls, és la implantació del sistema Cell Broadcasting, que permet enviar un SMS a tots els dispositius mòbils d’una determinada zona. La mesura ha de ser tramitada per l’Estat.

Resposta ciutadana

Tot plegat ha de permetre millorar la seguretat al polígon petroquímic. Aquesta és precisament la principal demanda de la ciutadania: seguretat. La societat tarragonina s’ha deixat sentir durant les darreres setmanes. L’endemà de la deflagració més de 3.000 persones van sortir al carrer a Tarragona per demanar-ne, així com una millor informació. Mai abans s’havia convocat una manifestació d’aquestes dimensions sobre la problemàtica.

També als barris s’han organitzat marxes, conjuntament amb veïns de la Canonja, el municipi on està situada IQOXE. De fet, estan sent els més insistents, ja que cada dimarts surten al carrer per reclamar canvis. En cada convocatòria apleguen entre 300 i 500 persones, aproximadament.

La propera gran cita serà el dimecres 19 de febrer, quan CCOO i UGT han convocat una vaga a tota la petroquímica. A més, a la tarda hi ha prevista una manifestació pel centre de Tarragona en la qual els barris s’hi sumaran a través d’una marxa prèvia. La intenció és tornar a reunir milers de persones amb la voluntat que la problemàtica no caigui en l’oblit.

I les empreses químiques, què?

Durant aquest mes el paper de les empreses del polígon petroquímic de Tarragona ha estat discutit per la societat, administracions i sindicats. El principal blanc de les crítiques ha estat IQOXE. Protecció Civil la va acusar de manca de transparència i de no haver col·laborat en la gestió de l’emergència. Algunes administracions i entitats, també de vetllar més pels seus interessos econòmics que no pas per la seguretat dels treballadors i de la ciutadania. De fet, des del primer moment es va apuntar que una de les causes del sinistre podria ser una plantilla massa curta i en condicions precàries. Fins i tot per part de la Generalitat se li va demanar més col·laboració.

El Govern també va fer un toc d’atenció a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), l’entitat que aglutina les empreses del polígon petroquímic. La crítica va anar pel rol que ha de jugar l’AEQT en la millora de la seguretat, ja que l’entitat no estaria assumint cap compromís a l’hora de pressionar les companyies perquè prenguin determinades mesures.

A banda, la producció de diferents empreses importants s’està veient afectada per la deflagració d’IQOXE. Aquesta empresa és l’única del sud d’Europa que fabrica òxid d’etilè, i en subministra a d’altres del seu entorn, com Repsol, Dow Chemical o Clariant. “El polígon depèn del nostre òxid d’etilè”, asseguren des d’IQOXE. Les companyies van aturar part de la producció per falta de matèria prima, i finalment l’han hagut d’anar a buscar a l’altra punta d’Europa, a l’espera que IQOXE reprengui l’activitat.

Un fet que la companyia vol que es produeixi com més aviat millor. “Tècnicament, ja ens podem posar en marxa”, asseguren fonts de l’empresa. Tot i això, l’objectiu és reprendre l’activitat “cap a finals de març”. “Depenem de les comprovacions, i dels permisos del departament d’Indústria i de Treball”, indiquen. Els treballadors han tornat a la feina i estan “provant els equips un per un, amb processos d’aigua i vapor per comprovar que funciona tot bé”. Tots aquests tests es fan “amb els permisos d’Empresa i de Treball”, asseguren. Des de l’empresa s’afirma que es vol fer tot correctament i amb les màximes garanties de seguretat.

La causa judicial continua sota secret de sumari

Les causes de l’explosió, que va causar tres morts, són el principal objecte d’investigació de la justícia. La causa està en marxa i sota secret de sumari, a càrrec del jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona. Fonts judicials han apuntat a l’ACN que el termini per personar-se en la causa continua obert i que, fins que no s’acabi, no es farà un balanç. Tot i això, el Departament de Treball de la Generalitat, el col·lectiu de juristes Sociedad Humana, la CGT -a través del col·lectiu Ronda- i l’Ajuntament de Tarragona ja han manifestat públicament la intenció de personar-se com acusació popular. També s’espera que en prenguin part els afectats. Per la seva banda, el Gepec també prepara una denúncia.

Mentrestant, els Mossos d’Esquadra, en funcions de policia judicial, continuen investigant l’empresa i les circumstàncies de l’accident. Tan sols dos dies després de la deflagració una comitiva judicial i policial va escorcollar les instal·lacions d’IQOXE a la Canonja i les de Plastiverd al Prat de Llobregat, que formen part del mateix grup industrial, Cristian Lay. El 17 de gener també van acudir a l’Ajuntament de la Canonja per demanar informació sobre l’empresa.

Els investigadors volen aclarir si la planta presentava deficiències o negligències de manteniment, i si incomplia la normativa de seguretat laboral. De fet, anteriorment Inspecció de Treball havia obert mitja dotzena d’expedients a l’empresa en matèria de salut, seguretat laboral i condicions de treball, i arran de l’incident es va anunciar que se n’obrien tres més –un d’ells per haver reprès l’activitat “sense avaluar riscos”.

En paral·lel, IQOXE ha encarregat a l’Institut Químic de Sarrià (IQS) una investigació independent sobre l’accident a la planta de la Canonja. Es dona el cas que IQOXE forma part des del 2017 de les empreses col·laboradores de la Fundació IQS. A més, dijous el Parlament va aprovar per unanimitat crear una comissió d’estudi de la seguretat de la petroquímica.