L’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos tanca les seves portes després de 19 anys d’història

Després de gairebé dues dècades d’existència, l’Escola Arquitecte Jujol dels Pallaresos ha anunciat el seu tancament definitiu al final d’aquest curs escolar. Aquesta decisió es produeix després d’un llarg període de lluita per mantenir el centre obert, en què la disminució de la natalitat ha estat el factor decisiu. De les dues escoles que existien en aquest municipi del Tarragonès, només en queda una: l’escola Sant Sebastià.

Amb 130 alumnes que actualment ocupen mòduls provisionals, el centre ha estat un testimoni de la resiliència de les famílies, professors i comunitat educativa, que durant els darrers anys han intentat salvar el projecte. Teresa Sòria, presidenta de l’AFA, afirma que “ha estat una batalla durant dos anys”, i tot i els esforços, “la continuïtat de l’escola ha estat impossible”, segons ha publicat 324.

Per la seva banda, Rocío Fernández, cap d’estudis del centre, subratlla que “tancar una escola no és una decisió fàcil” i afegeix que té una gran repercussió per a la comunitat. No obstant això, el tancament no ha sigut viscut només com un adeu tràgic. Tal com explica al mitjà mencionat, el darrer curs ha estat viscut amb una certa “celebració”, perquè l’escola ha comptat amb un projecte sòlid i una trajectòria que, malgrat les dificultats, ha deixat empremta.

Els alumnes, tot i la tristesa del tancament, han viscut la transició amb una gran dosi de positivitat, entre d’altres perquè ja han iniciat el contacte amb els futurs companys de l’escola Sant Sebastià, per fer que el canvi sigui el menys impactant possible.

L’Escola Arquitecte Jujol va ser fundada el curs 2006-2007 per donar resposta a l’augment de la natalitat en el poble, en un context de creixement poblacional que feia necessària la creació d’un nou centre educatiu. Però el seu naixement, com el seu final, ha estat marcat per l’adaptació a unes condicions difícils. El centre va començar en mòduls provisionals, i tot i que es va projectar una seu definitiva, la crisi econòmica va fer que el projecte quedés en l’oblit. En els darrers anys, la manca de nous alumnes va portar a la desaparició progressiva de línies educatives fins que, finalment, la darrera generació ha estat la que ha viscut l’epíleg d’aquesta història.