Vila-seca retroba la seva llegenda El rescat de les cent donzelles o del rescat de Sant Esteve a través de tres elements: un llibre, una pàgina web i una representació del ball parlat de Sant Esteve. El projecte ha comptat amb la col·laboració d’entre 40 persones que han treballat amb l’objectiu que la llegenda no es perdi i que la gent de Vila-seca li segueixi tenint estima. El projecte va néixer quan la professora de la URV, Coral Cuadrada, retroba a l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà un manuscrit del 1620 de la genealogia dels Pinós i també de la llegenda del miracle de Sant Esteve.
La importància de la llegenda per a la gent de Vila-seca recau en què el miracle de la llegenda es va produir a la platja de La Pineda, on els protagonistes es troben quan anaven a embarcar al port de Salou. “En el lloc on la llegenda diu que es van trobar, es va fer un monument commemoratiu que li diem el Piló del rescat”, explica Ramon Setó, estudiós participant en el llibre i membre de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. “Ara està a l’entrada del Parc de la Torre d’en Dolça i tothom el veu perquè és un lloc de pas”, afegeix.
El miracle de Sant Esteve
Durant el segle XII, l’almirall Galceran de Pinós i el seu criat Santcerní són fets presoners quan volen conquistar la ciutat d’Almeria i els traslladen a la presó de Granada. El rei de Granada demana pel seu rescat cent donzelles verges i cent mil dobles d’or, entre altres coses. Un cop tenen tot els que els demanen, una comitiva parteix cap al port de Salou per embarcar en un vaixell cap a Granada. Mentrestant, Galceran de Pinós prega a Sant Esteve, patró de Bagà, perquè l’alliberi i Santcerní prega a Sant Genís, patró de la seva parròquia.
“El miracle succeeix quan, a través de la plegària, els dos apareixen lliures a la platja de La Pineda i es troben amb la comitiva que anava al port de Salou”, narra David Melero, coordinador de la pàgina web i membre de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. A través d’aquest mite, el municipi de Bagà està agermanat amb Vila-seca.
La versió escrita, el llibre
El llibre El rescat de les cent donzelles o de Sant Esteve és “un recull de la informació que hi ha sobre la llegenda i de com aquesta es transmet”, explica Montse Garriga, coordinadora del llibre i membre de la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca. En el llibre -que ha comptat amb la col·laboració de diversos estudiosos- hi ha una síntesi de la llegenda, la transcripció en català del manuscrit -traduït del llatí- que es va trobar a l’arxiu i també estudis de temes relacionats amb el document com, per exemple, la genealogia dels Pinós.
La publicació, que es va presentar el 26 de juliol a Vila-seca i té un total de 516 pàgines, ha estat coeditada per Publicacions URV i la Secció de Lletres de l’Agrupació Cultural de Vila-seca amb el suport de la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Vila-seca. El llibre digital es pot trobar a la pàgina web de Publicacions URV i es pot descarregar de manera gratuïta (http://www.publicacions.urv.cat/cataleg/altres-titols/4-altres-titols/752-el-rescat-de-les-cent-donzelles).. També està la versió en paper per 20 euros per als subscriptors de la Secció i 25 euros a les llibreries. Hi haurà tres pròximes presentacions del llibre a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a l’Arxiu Municipal de Reus i a l’Arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, a Vilassar de Dalt.
La versió online, la pàgina web
“Potser amb el llibre n’hi hauria hagut prou, però ja que estàvem engrescats, vam fer créixer el projecte”, declara Montse Garriga. La pàgina web http://rescatsantesteve.cat/ trasllada tot el que tracta el llibre al format digital per poder facilitar l’accés a tothom que vulgui saber alguna cosa sobre la llegenda. “Volem que sigui una cosa viva, que vagi evolucionant, perquè sempre que la gent tingui interès, la pugui consultar”, explica David Melero. L’objectiu és que la web mai desaparegui i que sempre que es trobi o es faci alguna cosa nova sobre la llegenda, es pugi a la pàgina web perquè tothom hi tingui accés.
En relació amb la intenció de transmetre el coneixement del mite a través de la pàgina web, també s’ha plantejat que els nens a les escoles comencin a treballar la llegenda -a través de la pàgina web o de la representació- per tal que aquesta no acabi a l’oblit. “S’ha de començar a les escoles perquè és una història que la gent ha de conèixer”, declara Montse Garriga.
La versió interpretada, el ball parlat
La llegenda es representa teatralitzada gairebé cada any des del 1990 a Bagà, amb una escenificació protagonitzada per gent del poble, esbart, coral i músics en directe. Puntualment el 2010 i 2012 es va representar al Castell de Vila-seca, a càrrec del grup de teatre La Tramoia de Vila-seca i d’altres entitats, amb una afluència de 1.500 persones els dos dies de representació. “La diferència entre la representació creada per Bagà i la que enguany recuperem, és que ells fan una representació teatral i nosaltres un ball parlat, que és una recitació dramatitzada d’un text”, comenta Ramon Setó.
La representació del ball parlat de Sant Esteve es va fer per primera vegada, que es tingui constància, el 1775 i es coneix que es va representar fins a l’any 1896. El 1965 es va reinventar puntualment el ball parlat amb una representació aquell any, però després s’hauria deixat de fer.
De les diverses còpies del Ball de Sant Esteve que s’han trobat al llarg dels anys, la seleccionada per la representació d’enguany és l’adaptació del manuscrit d’Esteve Ferré Poblet pel seu bon estat de conservació. El text ha estat adaptat per Pere Navarro i amb la col·laboració de Magí Sunyer, els dos professors de la Universitat Rovira i Virgili. La selecció de les peces musicals les ha escollit el músic Àngel Vallverdú i segueix les pautes del gènere musical que sonava al segle XVIII.
El ball parlat, presentat a càrrec del grup de teatre La Tramoia de Vila-seca, es va dur a terme el passat divendres 3 d’agost a dos quarts de vuit del vespre a la plaça de l’Església. La posada en escena es va realitzar “tal com es representava al segle XVIII a Vila-seca, la gent va vestida d’aquest segle però amb complements amb aire medieval que ajuden a identificar els personatges”, assegura Montse Garriga. La representació va durar un total de 35 minuts i va convocar al voltant de més de 400 persones a la plaça de l’Església.
“La intenció és repetir el ball parlat cada any i això és el que realment ens fa il·lusió”, declara David Melero. Respecte a això, Montse Garriga explica que “voldríem que cada any es representi com un acte més tradicional de la Festa Major d’Estiu de Vila-seca, tal i com es va fer durant els segles XVIII i XIX”.
