Tarragona reivindica la necessitat d’expressar el dol per la mort gestacional, perinatal i neonatal

Tarragona va celebrar ahir, un any més, una jornada per visibilitzar la mort gestacional, perinatal i neonatal. Si el matí s’encetava amb un acte solidari al centre cívic Sant Pere i Sant Pau, a la tarda la celebració d’aquest dia de record es traslladava als jardins de l’Àncora, a tocar de la platja del Miracle.

La raó és que el centre cívic de Sant Pere i Sant Pau ha acollit va acollir un taller de confecció de saquets solidaris i un espectacle de teatre, Costura, de la companyia Elena Romero Muñoz. La jornada va consistir en un taller intensiu de confecció de saquets o bressadores solidaris que es lliuraran a diferents hospitals per posar-los a disposició de les famílies que han hagut de passar pel part del seu nadó mort.

A la tarda, l’espai que es va crear l’any passat als jardins de l’Àncora per recordar les pèrdues gestacionals, perinatals i neonatals s’han omplert de famílies. Algunes han viscut en primera persona aquestes pèrdues i altres han volgut acompanyar-les per recordar que no estan soles. L’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona (EMSERFUMT), el Col·legi Oficial de Psicologia de Tarragona i l’associació A Contracor, impulsores d’aquest acte de record, han celebrat una jornada pensada per les famílies i per visibilitzar un dolor que sovint s’ha silenciat.

Durant la jornada, la presidenta d’EMSERFUMT, Ivana Martínez, la coordinadora del Grup de Treball Perinatal del Col·legi de Psicologia, Bàrbara Mas i Miriam Coello de l’associació A Contracor van llegir un manifest per la visibilització del Dol Gestacional, Perinatal i Neonatal on, entre altres coses, van destacar que “la mort d’un ésser estimat és una experiència normal, sana, necessària i reconeguda per la societat, però que quan la mort succeeix durant l’embaràs, el part o poc després de néixer, el dol tendeix a ser invisibilitzat, minimitzat i desautoritzat, i per tant, més difícil de gestionar a nivell emocional i psicològic per als qui ho estan transitant, en una societat que ho contempla com un tabú. La vinculació emocional amb el nadó no depèn de les setmanes de gestació, sinó del que aquest nadó significava i el que com a projecte de vida representava per a la seva família i que, per tant, el dolor per la mort d’un fill o filla ha de ser contemplat com a únic i singular, independentment de l’edat gestacional de la criatura a l’hora de morir”.

També es va reclamar la creació i millora de protocols en atenció hospitalària sobre mort gestacional, perinatal i neonatal, estandarditzats i consensuats a nivell nacional. En tots els casos, també a les interrupcions d’embaràs i quan s’opta per continuar la gestació i els cures pal·liatives perinatals i atenció sanitària respectuosa amb les famílies i els seus processos de dol, adequant els espais i el mobiliari a les necessitats que requereix un comiat tranquil, i que aquestes instal·lacions específiques siguin fàcilment reconeixibles pel personal sanitari.

Per úlltim, i un any més, es va reclamar “poder inscriure legalment a tots els nadons morts, sigui quina sigui la seva edat gestacional, registrant-se en qualsevol cas com a fill/es amb nom i cognoms, encara que no hi hagi drets legals derivats”.