El jurat popular ha declarat Ramon Franch culpable de la mort de Carme Gallart, la veïna dels Pallaresos que va desaparèixer el 18 de juny del 2015. La decisió es va prendre per set vots a favor -dels nou possibles-, segons s’ha anunciat aquest dimecres al vespre en la lectura del veredicte que s’ha fet a l’Audiència de Tarragona. El jurat ha considerat provat que el dia de la desaparició de la dona, de 65 anys, l’acusat va ser als Pallaresos i no a Tarragona -tal com ell va sostenir durant el judici-, la va abordar i va posar fi a la seva vida en un lloc indeterminat. Dos dies després, segons el tribunal, es va desfer del cadàver de la dona durant el trajecte que va realitzar fins al Prepirineu d’Osca.
L’informe de les dades de telefonia realitzat per part dels Mossos d’Esquadra ha estat clau en la justificació del veredicte de culpabilitat. Així mateix, el jurat ha avalat el mòbil econòmic del crim pel litigi judicial en què la víctima l’acusava d’estafa i també ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a una amiga per dir-li “què havia de declarar”. La fiscalia i l’acusació particular han sol·licitat 15 anys de presó per homicidi i, la defensa, la pena mínima de 10 anys.
A les nou del vespre d’ahir, va arrencar la lectura del veredicte del jurat popular, que deliberava des de dilluns al migdia a l’Audiència de Tarragona. La vista oral va arrencar el 6 de novembre i, durant diverses sessions, han comparegut a la sala de vistes prop d’un centenar de testimonis i pèrits. El veredicte de culpabilitat ha tirat endavant amb el mínim de vots a favor necessaris, el de set dels nou membres.
A més de l’existència d’un mòbil econòmic per part de Ramon Franch i els informes pericials dels mossos sobre geolocalitzacions a partir de la telefonia mòbil, el jurat popular va argumentar la decisió per diversos indicis: la inexistència d’activitat vital de Carme Gallart des del dia de la desaparició, i per les restes biològiques amb ADN de la víctima localitzades al para-xocs del vehicle Hyundai Atos, que Franch havia demanat a una amiga amb l’excusa de vigilar a la seva dona.
Ramon Franch va estar als Pallaresos
Per unanimitat del jurat popular va quedar provat que Ramon Franch va estar als Pallaresos el 18 de juny del 2015, que va abordar la víctima en un lloc indeterminat i que va posar fi a la seva vida. Posteriorment, per set vots a favor, va considerar demostrat que l’acusat va introduir el cadàver de la víctima al maleter del Hyundai Atos i, finalment, el va estacionar a l’aparcament de la Baixada del Toro de Tarragona.
Segons el jurat, el 20 de juny del 2015, Franch va anar fins al Prepirineu d’Osca amb un altre dels seus vehicles i, en algun lloc de la ruta, es va desfer del cos sense que, avui dia, hagi estat localitzat.
El tribunal també ha considerat que provat que, al maig, l’acusat va intentar arribar a un acord extrajudicial amb la dona pel litigi d’estafa i li hauria ofert uns 300.000 euros perquè es retirés del procés. Cal tenir en compte que Ramon Franch s’enfrontava a una pena de sis anys de presó i el pagament d’1,5 milions d’euros per aquests fets, que s’havien de jutjar el setembre d’aquell any. L’assumpte, però, es va ajornar per la impossibilitat de localitzar la víctima i, avui dia, encarà està pendent de judici.
“Franch va acabar de forma violenta amb Carme Gallart“
Segons el jurat, Carme Gallart no va acceptar la proposició de Franch i, aquest, es va desplaçar en una desena d’ocasions als Pallaresos per vigilar els moviments i costums de Gallart. A més, ha considerat provat per unanimitat que, durant els desplaçaments, desconnectava les dades d’Internet del seu telèfon mòbil. Segons els mossos, Franch va adoptar aquest hàbit en diverses ocasions perquè creia que, així, no se’l podria localitzar. Per tot plegat, el jurat ha conclòs que Franch, mitjançant un mode no establert, va acabar de forma violenta amb Carme Gallart.
Durant el seu veredicte, els ciutadans que conformen el tribunal no van donar credibilitat als pèrits de telefonia contractats per la defensa perquè, segons van dir, van cometre errors de localització de les antenes i van fer els seus mesuraments a partir de la cobertura 4G, que no existia el 2015 a la ciutat.
A més, el jurat ha considerat “decisiva” la carta que Franch va enviar a l’amiga que li havia prestat el cotxe, en què li deia “què havia de declarar”. El jurat ha subratllat que aquesta testimoni la va rebre tan sols dos dies abans de declarar al jutjat d’instrucció i que ell li va dir que “es desfés de la prova”.
Franch s’enfronta a un màxim de 15 anys de presó per homicidi
El jurat, a més, va descartar, per unanimitat, la possibilitat que a Franch se li pugui concedir la suspensió o la substitució de la pena. Tampoc va avalar que es pugui beneficiar d’un possible indult parcial, a causa dels “greus perjudicis” i al patiment de la família de Carme Gallart arran de les seves accions.
La fiscalia ha mantingut la màxima pena de 15 anys de presó per homicidi i ha incidit en l’existència de “deliberació”, en l’actuació prèvia de Franch, en la diferència de complexió física i edat de la víctima i l’acusat, i en l’agreujant que no s’hagi localitzat el cadàver.
Al seu torn, l’acusació particular, que inicialment sol·licitava 20 anys de presó per assassinat, s’ha adherit a la petició del ministeri públic. Per la seva banda, la defensa, que des del començament demanava l’absolució, ha sol·licitat la pena mínima de 10 anys de presó per homicidi després de conèixer el veredicte. El lletrat defensor, però, ha manifestat que en el veredicte s’han produït contradiccions i qüestions que han excedit la prova practicada, però no ha confirmat si recorrerà la decisió.
