És el primer concurs al qual et presentes?
Sí, La Voz és el primer programa al qual em presento. La meva família i els meus amics sempre m’han animat i aquest any m’he decidit a donar el pas.
Per què aquest programa?
Aquest programa el veig més seriós que els altres que hi ha actualment a la graella i per això el vaig escollir. Encara que ara que m’he estrenat no em tanco portes i em presentaria a altres concursos per tal de créixer com artista.
Què va suposar cantar amb Antonio Orozco “Pedacitos de ti”?
Cantar amb ell va ser un privilegi. Quan va apropar-se a l’escenari i em va agafar la guitarra vaig posar-me molt nerviós. En conjunt va ser una emoció que difícilment podré oblidar mai.
Que em digués que estava fet de “pedacitos de ti”, tal com diu la cançó va ser emocionant i que cantés i toqués amb la meva guitarra va ser indescriptible.
Què significa per a tu la música, concretament el flamenc?
Per a mi la música és un estil de vida, una personalitat que sempre m’acompanya. El cant em ve de família perquè tots cantem o toquem la guitarra i no puc percebre la vida sense ella.
Quins són els teus referents musicals?
Els meus referents musicals sempre han estat flamencs. Camarón, Pansequito i El Turronero són els que més m’agraden. M’identifico molt amb el flamenc antic.
Per què et vas decantar per Orozco?
Principalment perquè es va donar la volta el primer i jo tenia ficat al cap que marxaria amb qui es girés primer. Agraeixo que Luis Fonsi i Paulina Rubio també es giressin i em donessin l’oportunitat de seguir dins el concurs. He de reconèixer que vaig sentir molta alegria quan Orozco es va girar perquè dels quatre és amb el que m’identifico més. També és veritat que es va vendre molt bé i no em podia negar (riu).
Per què vas cantar “Vida loca” a les audicions a cegues?
És un tema de Francisco Céspedes que coneixia des de feia temps i em semblava adequat per portar al programa. El podia interpretar en acústic amb la guitarra i em proporcionava seguretat.
Què vas sentir en estar sobre l’escenari? És la mateixa sensació que quan cantes a les festes del barri?
No té res a veure. Encara que jo estigui acostumat al públic, estar dalt d’aquell escenari imposa molt. Em fa gracia perquè porto tota la vida cantant i quan miro el vídeo de l’actuació i veig que no sé ni parlar em moro de vergonya. Gairebé no em vaig adonar del que passava, només sentia nervis.
Què li demanes al concurs?
Només demano que això tingui una bona repercussió i em pugui guanyar la vida fent el que m’agrada i fa feliç. M’agrada tocar de peus a terra i viure el present. No oblidaré aquesta experiència, he vist com funciona la televisió des de dins i m’emporto a molts bons companys.
