NIL HIERRO
La coneguda com a Llei de la Segona Oportunitat (LSO) és en realitat la Llei 25/2015, de 28 de juliol, de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d’ordre social.
Sota aquest nom el què es pretén és que una persona física o jurídica, malgrat haver patit un fracàs econòmic empresarial o personal, a causa -per exemple- d’un sobreendeutament, tingui la possibilitat d’encarrilar novament la seva vida i, fins i tot, d’arriscar-se a noves iniciatives, sense haver de patir indefinidament el pes d’una llosa de deute que mai no podrà satisfer.
Així doncs, gràcies al mecanisme establert per la LSO persones i/o famílies que pateixen per arribar a final de mes o, fins i tot, que ja es troben en situació d’impagament o d’impossibilitat de cobrir tant els deutes com, també sovint, les despeses ordinàries, es pot començar de nou i renéixer civilment en l’àmbit econòmic i financer. És a dir, i malgrat sembli increïble, tornar a començar, literalment,SENSE DEUTES.
En aquest sentit, la LSO disposa un procés que té diverses fases i que finalitza en un concurs de creditors exprés en els Jutjats de Primera Instància o bé el Jutjat Mercantil del domicili del deutor, en cas que es tracti de persona física no empresària o jurídica i empresària, respectivament.
La fase inicial així com tot el procés requereix l’ajut d’un professional especialitat en la matèria,qui haurà d’analitzar la situació econòmica i jurídica del deutor així com de la seva unitat familiar i valorarà si el seu cas compleix els requisits que la LSO exigeix. Si és així, es començarà amb la confecció d’un expedient, seguint els estrictes termes de la llei, i que caldrà presentar davant del Notari o Registrador mercantil de la zona, segons el cas.
En endavant, el deutor quedarà automàticament protegit front a futurs embargaments i, de la mateixa manera, se suspendran les execucions actuals. És aquí on apareix la figura del mediador concursal, que serà designat pel Notari o Registrador Mercantil a través d’una borsa oficial i que serà l’encarregat de convocar els creditors i fer-los arribar una proposta raonable de pagament (acord extrajudicial de pagaments), que podrà contemplar unaplaçament màxim de 10 anys i una quitança sense límit. Haver complert amb detall tots els requisits personals i de documentació exigits per la LSO, haver proposat un sistema de pagament viable -tot sovint es proposen quitances tan altes que el deute queda reduït a mínims i a liquidar en molts anys-, i, sobretot, ésser un “deutor de bona fe” en base a les exigències de la pròpia LSO, comportarà que, si no s’adopta aquest acord -com succeeix en el 99% dels casos-, es presenti de manera consecutiva un concurs de creditors especial i reduït en el que, a canvi de liquidar els béns propietat del deutor -tot sovint sobrehipotecats o d’escàs valor- se li concedirà el benefici d’exoneració del passiu insatisfet (BEPI), és a dir, se li perdonaran de per vida tots els deutes, llevat dels públics (tot sovint Seguretat Social i Hisenda), a no ser que durant els següents cinc anys es vingui a millor fortuna.
Afortunadament, i gràcies a aquesta llei ja hi ha una solució i l’esperança d’una nova vida per milers i milers de persones, empresaris i famílies. De fet, és una eina que, ja d’inici, suposa la interrupció de qualsevol execució judicial o embargament per part dels creditors fins que finalitzi tot el procediment alhora que congela els interessos que es vagin generant. D’altra banda, permet estar protegit tot i estar en situació d’impagamentfront els creditors i refer, provisionalment, fins la decisió que posi fi al procés,la situació econòmica familiar.
En definitiva, de la meva experiència professional en el tema trobo que és una eina fantàstica que, quan es compleixen els requisits establerts, m’ha permès assessorar i acompanyar persones, famílies i empresaris que han estat patint -i molt- durant anys i anys i aconseguir que refacin les seves vides. Si és el vostre cas, no ho dubteu. Assessoreu-vos. Podria ser la vostra oportunitat. Aprofiteu-la!
