Un nou frau a la xarxa ha aterrat a Tarragona, conegut amb el nom de “l’estafa nigeriana”. Les plataformes de compravenda d’articles de segona mà a través de la xarxa o aplicacions mòbils són, en l’actualitat, un mecanisme habitual a l’hora de realitzar negociacions i transaccions. Però, també és una oportunitat pels estafadors per escudar-se darrere una identitat falsa, accedir a les dades personals d’altres usuaris -simplement mantenint una conversa i mostrant-se interessants en el producte- i sortir impune, sense conseqüències -sobretot a curt termini-, més que haver-se embutxacat un producte o diners estafant.
Miriam Castillo, veïna de La Pineda, ha estat víctima d’una d’aquestes estafes que s’estilen a la xarxa: l’estafa nigeriana. Castillo va posar a la venda el seu ordinador portàtil a través de l’App Wallapop i no va trigar a rebre ofertes i l’interès d’altres usuaris. Una d’aquestes es va posar en contacte amb ella oferint-li un bon preu i amb la qual va arribar a un acord. La usuària es va presentar amb un nom i residència que no eren els seus: segons va explicar a la jove, era veïna de Jaén. Va demanar a Castillo el seu nom complet, el número de compte bancari i l’adreça de correu electrònic, i a més, va explicar que l’ordinador era “pel seu home, que estava treballant a Nigèria i volia fer-li un regal”, relata la jove. L’endemà d’arribar a aquesta entesa, la presumpta estafadora (o estafador) va enviar fotos a la víctima com si estigués a una sucursal bancària per fer la transferència dels diners. Així doncs, Castillo va fer l’enviament de l’ordinador a Nigèria, convençuda que tot es trobava dins la normalitat.
Posteriorment, Castillo va començar a rebre mails d’una entitat bancària, en els quals s’informava que s’havia realitzat la transferència però que aquesta no es faria efectiva fins que la jove presentés el justificant de l’enviament de l’ordinador. Els mails semblaven totalment corporatius, incloent-hi el logotip de l’entitat. Però, després de 48 hores, Castillo encara no havia rebut els seus diners. No només això sinó que, a través d’un últim mail de la suposada entitat bancària, li reclamaven que realitzés un ingrés de 250 euros perquè “s’havien equivocat i en comptes de fer-me una transferència per la quantitat que havia acordat amb la compradora, havien retirat més diners”. Per això, demanaven a la jove que reintegrés la quantitat diferencial, assegurant que després li retornarien. Va ser llavors quan la víctima va començar a sospitar i va tornar a posar-se en contacte amb la suposada compradora, que li insistia reiteradament que ho fes i que “confiés en ella”. La compradora, fins i tot, va arribar a enviar fotos del seu DNI (que realment no ho era) a la jove perquè aquesta se’n refiés. Però no va ser el cas i Castillo no va arribar a ingressar els 250 euros de més.
La jove es va dirigir a les dependències de la Policia Nacional on va interposar una denúncia. Allà, però, van informar-la que aquest és un nou mètode d’estafa, del qual ja n’hi ha més casos a nivell d‘Espanya. De fet, la identitat amb la qual s’havia identificat l’estafadora era usurpada a una altra víctima, a la qual també van realitzar aquest frau i per això disposava de totes les seves dades personals -fins i tot de la foto del seu DNI, que és el que prèviament havia enviat a Castillo-. Aquesta estafa, doncs, no afecta només pel frau econòmic, sinó també perquè, posteriorment, poden suplantar la identitat de l’estafat. Podria ser el cas de Miriam Castillo, la nova víctima d’aquesta estafa, tot i que ella no va arribar a donar tantes dades, però sí el seu nom complet. D’altra banda, els agents del cos policial van informar la víctima que “poc es podria fer per recuperar l’ordinador”, ja que ara l’important és tenir constància d’aquest nou cas d’estafa i haver-ho denunciat per si suplanten la seva identitat.
