“Andro… ¿què?”. Aquesta és la resposta habitual quan es pregunta sobre l’androgínia. L’expressió de gènere més desconeguda de l’Univers Trans és, cada cop, una realitat més evident en la nostra societat. Sembla, però, que el desconeixement és inqüestionable. “Poso en dubte que gran part de la societat sàpiga que hi ha persones que viuen aquesta realitat”, assegura Clàudia Vinyals, tècnica en salut d’H2O, l’associació de defensa dels drets del col·lectiu LGTB del Camp de Tarragona, que té com a objectiu principal dignificar i millorar la situació de les persones homosexuals i transsexuals a la nostra societat i en tots els seus àmbits. Tot i això, sí, existeixen persones que s’identifiquen d’aquesta manera i no cal anar-se’n massa lluny. Moisés D.G. és un noi –o noia, segons li ve de gust– declaradament androgin que viu al barri tarragoní de Torreforta. “Sé que la gent considera que sóc diferent per la meva expressió de gènere”, sosté ell. “De vegades, no cal viure situacions d’assetjament amb violència física o verbal –continua–, hi ha ocasions en què amb una mirada n’hi ha prou”.
Arribats a aquest punt, encara cal desxifrar el significat d’aquesta paraula que tant grinyola encara en la nostra societat. Segons la RAE, el significat d’androgin és “hermafrodita”, o bé “dit d’una persona de trets externs que no es corresponen definidament amb els propis del seu sexe”. Però, res més lluny de la realitat. Clàudia Vinyals insisteix en la importància de diferenciar clarament entre una persona intersexual (el que la RAE anomena com “hermafrodita”) i una persona andrògina. L’androgínia va molt més enllà dels “trets externs” i “el sexe” dels quals parla la RAE. Es tracta d’una “expressió de gènere, una forma d’identificar-se sense haver de catalogar-se exclusivament com a home o com a dona”. Les persones andrògines, a més, poden presentar trets que tradicionalment s’han identificat amb els homes i d’altres que s’han establert com a purament femenins per la societat –segons explica la tècnica en salut d’H2O– però no només trets físics o externs, sinó també “psicològics, emocionals, d’expressió i totalment interns”.
Per comprendre-ho millor, Moisés defineix la seva expressió de gènere com la seva “forma de vida”. “Aprofito el millor que em brinda ser una dona i un home”, cosa que molta gent interpreta com que voldria fer un canvi de sexe, segons explica Moisés. “Mai m’he plantejat fer un canvi de sexe, ni tampoc prenc hormones”, assegura, “ara mateix, em sento bé com sóc –continua relatant–; no descarto res a la meva vida, però la meva identitat ara és aquesta”. En aquest sentit, Clàudia Vinyals, insisteix en què “la identitat d’una persona pot ser canviant”, és a dir, de la mateixa manera que una persona no té per què sentir-se sempre igual, s’hauria de començar a entendre que “la seva expressió de gènere també pot canviar en diferents moments de la vida”.
Acceptació social
Òbviament, la desconeixença ha provocat que l’acceptació no sigui, encara, una realitat, tot i que sí que ho sigui aquesta forma d’expressió. “Els canvis socials sempre comporten molt més temps que un canvi individual o personal, ja que el canvi social està directament influenciat pels canvis individuals”, dilucida el dinamitzador d’H2O, Pedro Pérez. Actualment, “Moisés té el paper de trencar amb el que s’ha establert com a convencional, de lluitar”, defensa el dinamitzador, qui continua dient que “Moisés serà una persona que simplement pel fet de ser autèntic farà que la resta de la societat es qüestioni aquests patrons convencionals” i així, a poc a poc, la societat anirà acceptant els models que sorgeixen i adaptant-se a aquests.
Tot i que l’acceptació no és una realitat, aquesta és una tasca per persones valentes, com el Moisés. “Tinc uns determinats gustos, els quals acaben conformant també la meva aparença física, per la qual continuaré llitant, encara que no agradi”, diu rotundament. “Utilitzo roba de dona, però sempre pantalons, jerseis i samarretes”, aclareix, “mai porto faldilles, talons ni vestits, perquè no és el que vull però no per por ni vergonya”. Això no obstant, Moisés explica que moltes vegades es maquilla: “Maquillar-me s’ha convertit en una de les meves formes d’expressió i no m’amago de res”, assegura.
“Per què hauria d’escollir entre home o dona si això és el que jo sento?”. Res més aclaridor que aquestes paraules empoderadores per part d’una persona que ho viu, ho sent, ho defensa i mai, sota cap concepte, ho amaga. Vinyals també ho té clar, “fa 15 anys va ser el moment del moviment homosexual, ara és el moment de les persones trans, del seu empoderament i que s’atreveixin a dir que no és cap patologia”.
La tasca d’H2O
Al Camp de Tarragona, H2O és l’entitat que treballa en aquest sentit. Clàudia Vinyals explica que des d’H2O es realitzen canvis de nom en targetes sanitàries, com també es facilita el procediment per iniciar un tractament hormonal. Tot i això, assegura que el més important és que la persona que acudeix expliqui quina és la seva voluntat. “Nosaltres no estem aquí per donar consells, sinó solucions a allò que volen les persones”, conclou la tècnica en salut.
