Sandra Ramos: “Sense les entitats no hi ha Santa Tecla, són el cor de la festa”

Sandra Ramos encara la seva segona Santa Tecla com a consellera de Cultura i Festes, tot i que l’anterior va venir molt marcada per l’herència dels seus predecessors. La festa entoma el repte de controlar la Baixada de l’Àliga un dissabte i es ven com un esdeveniment que combina cultura popular i un potent cartell musical. En parlem amb la consellera.

 

És la primera Santa Tecla que ha organitzat des de zero i amb el seu segell. Com l’afronta?
El segell és de la conselleria de Festes i sobretot de les entitats. Són qui omplen el programa d’activitats. He estat implicada de primera mà en tot el que pertoca a la programació municipal. De fet, en contractacions com Estopa, Figa Flawas i Mushka les dates estaven tancades des d’abans de la Santa Tecla de l’any passat. Si no, és impossible tenir aquests noms.

Estopa tenia molt d’interès a venir a Tarragona i Figa Flawas-Mushka sabíem que serien els grups estrella. A més, tenim la voluntat que el talent tarragoní estigui present, que hi hagi diversitat d’estils i de cultures, que es descentralitzin les festes i que tinguin el segell de la programació paritària.

 

En una entrevista al Diari Més criticava la poca varietat de la programació de l’any passat. Això ha canviat?
Només cal veure el cartell que hem presentat, com si fos un festival amb totes les ofertes musicals. Ningú que tingui ganes d’escoltar música es podrà quedar a casa. La idea és trobar concerts grans i multitudinaris al mateix temps que concerts més petits i íntims. La festa és de tothom.

 

“Per Santa Tecla, ningú que vulgui escoltar música es podrà quedar a casa”

 

L’any passat deia que no li preocupava la “massificació” de la Baixada, sinó repartir els espais. Fer coincidir-la amb el concert de Figa Flawas és una bona mostra de la diversificació.
Exactament. Hem d’entomar la festa com és. L’any passat hi va haver molt debat sobre si s’estava convertint en Sant Fermín. No, Santa Tecla és Santa Tecla. Òbviament, té una gran expectació, que l’hem generat nosaltres dient que és la festa major de Catalunya o reclamant que mereix més atenció. Hem de garantir que hi hagi una bona oferta, ben diversificada i disseminada per la ciutat.

 

Hi ha gent que critica que hem d’escollir entre el grup català de moda i la Baixada. Ens hem de començar a acostumar que això sigui la tònica habitual?
L’any que el 21 de setembre coincideix amb divendres o dissabte és un dels dies més forts. La Baixada de l’Àliga un dimecres és multitudinària, però no hi ha tanta gent d’altres poblacions i els tarragonins treballen o tenen classe. Quan cau en dissabte, és un acte que crida molt més. A banda d’això, hi ha gent que no va a la Baixada i també té dret a què hi hagi altres coses.

A la Festa Major hi ha dos actes amb què hem de tenir cura: la Baixada i l’entrada del braç. Estem prenent mesures per delimitar algun espai a l’entrada del braç perquè tothom pugui tenir el seu lloc i fer-ho com es mereix.

 

 

L’any passat va caure una barra de bar…
Una barra que no hi havia de ser. Hi ha un ban que diu que no hi ha d’haver barres a l’entrada del braç. Sabent això i que hi ha elements i balls que no poden fer el seu ball perquè hi ha gent pel mig, intentarem que hi hagi un espai que es respecti.

 

Com delimitaran els espais?
La idea que s’està treballant és fer-ho amb faixes i amb el suport d’entitats que en aquell moment no estan participant. D’aquesta manera, delimitar els espais perquè es puguin fer les actuacions. A més, es va parlar de la mena de pirotècnia més adient per aquell moment.

 

“Estem prenent mesures per a delimitar els espais a l’entrada del braç”

 

Pel que fa al concert del Francolí, són evitables imatges de caos viari com les de 2023?
Tot és millorable. Hi havia llançadores que anaven al Francolí. Ens hem d’acostumar al transport públic i a caminar una mica, que tampoc queda tan lluny. Tot i això, també tens aparcaments dissuasius a Joan XXIII i a Horta Gran.

 

Com ha de ser la relació de la festa major amb l’alcohol? Preparen alguna cosa?
Sempre es fan els anuncis de consum responsable. Evidentment, totes les festes majors tenen un vincle amb l’alcohol. De fet, hi ha una beguda que és la beguda de les festes. Això passa aquí i a molts llocs. El problema no és que hi hagi una beguda de les festes, sinó que no es faci un consum responsable. Amb la campanya Nits Q es fa prevenció de les addiccions i a les xarxes socials es fa una crida al consum responsable i que no es vengui alcohols a menors d’edat.

 

 

És compatible parlar de consum responsable i fer promoció d’una beguda d’alta graduació?
Des de l’Ajuntament no en fem promoció. De fet, ja fa temps que a les rodes de premsa de la Chartreuse no participem els membres del consistori. Només es cedeix la imatge de les festes quan fan ampolles amb edició especial. No crec que el fet que existeixi la mamadeta sigui un incentiu especial, sinó que el consum d’alcohol hi és i és una problemàtica perquè els menors n’aconsegueixen sense dificultat. El que s’ha de fer durant l’any és prevenir addiccions i promoure el consum responsable.

 

La Baixada es podrà veure pel 3cat. Com es troba l’equilibri entre voler mostrar les nostres tradicions i evitar que es massifiquin encara més?
Prendrem mesures si la festa creix, però a la plaça de les Cols, a les escales i al carrer Merceria hi cap la gent que hi cap. No hi ha possibilitat de més massificació que ara. La festa la fa la gent. No podem voler lluir la festa i després esperar que la gent no vingui a participar-hi.

 

 “No podem voler lluir la festa i esperar que la gent no vingui a participar-hi”

 

Hi ha un alt percentatge d’actes que els organitzen les associacions. Fins a quin punt és positiu que hagin de suportar tant pes de la programació?
Sense les entitats no hi ha festa major. Més enllà dels concerts, tot el que té a veure amb la cultura popular i tradicional ho organitzen les entitats. Són elles qui porten les bèsties, els gegants i els capgrossos o les qui ballen. Això és el cor de la festa major. Evidentment, ens agrada gaudir de concerts i de teatre, però això ho fem tot l’any. Si no poguéssim programar concerts, continuaríem tenint Santa Tecla perquè hi hauria seguici, la Baixada, l’entrada del braç…

Evidentment, l’Ajuntament participa econòmicament de totes aquestes activitats. Les entitats no ho fan soles. Una part important del pressupost va destinada a pagar les entitats, els grups de música tradicional que acompanyen els elements o la pirotècnica. Però si aquestes entitats no volguessin celebrar les seves efemèrides, no tindríem festa major, per molt pressupost que intentéssim posar. No tot ha de ser iniciativa de l’Ajuntament.

 

Romà Solé serà el perpetuador i Griselda Pastor la pregonera. Per què han triat aquests noms?
Primer perquè crec que són dues persones que fan molt per la ciutat. En el cas del Romà Soler, aquest any volíem donar un pes específic a tot el que representa la inclusió. No només perquè fem aquesta aposta pels espais de silenci al correfoc i al carrer Santa Anna, sinó també perquè el Romà fa anys que està darrere de la festa per a tothom o la geganta Frida.

 

 

I la Griselda Pastor?
Perquè porta el nom de Tarragona arreu. És corresponsal a Brussel·les des de fa molts anys i una gran professional. A vegades, la gent ni tan sols sap que tenim una periodista d’aquest nivell de la ciutat. A més, teníem clar que seria una dona. No és que sigui pregonera perquè és dona, sinó perquè s’ho mereix. Forma part del patriarcat el fet que, quan penses noms, el primer que et vingui al cap siguin noms d’homes.

 

El mateix passa amb els concerts.
Quan vaig arribar a la conselleria el primer que vaig dir era que jo no presentaria cap programació que no fos paritària. Per primera vegada veurem a la plaça de la Font bandes formades íntegrament per dones durant la revetlla. Només cal buscar-les, són bandes boníssimes.

 

“Per primera vegada, actuaran bandes íntegrament de dones a la revetlla de la plaça de la Font”

 

Com es viuen unes festes com a consellera?
Ser consellera és un privilegi. Vius coses que molt poca gent té l’oportunitat de viure, com acompanyar el pregoner al balcó. Tot i això, hi ha el pes de la responsabilitat. Per sort, tenim un gran equip de festes amb persones que en saben moltíssim. Experts en castells, en pirotècnia o en actes multitudinaris. Tenim un gran equip, però sempre passen coses. Per això, cada vegada es posen més mesures. Sense anar més lluny, hem ampliat els punts liles a tots els espais festius, perquè sabem que fan reduir les agressions i la sensació d’inseguretat de les noies.

 

Si algú d’una altra ciutat volgués venir un dia a les festes que no fos ni l’entrada del braç ni la Baixada, què recomanaria?
La cercavila és on està tot el seguici i llueix amb tota la seva esplendor. És un moment molt maco. Sempre m’agrada també recomanar el Retaule de Santa Tecla, que és únic, i els pilars caminant.