Rubén Viñuales: “El tramvia ha de respondre els interessos de vertebrar Tarragona”

Els socialistes han recuperat l’alcaldia de Tarragona després de quatre anys a l’oposició. A banda de l’alcaldia i la conselleria de Seguretat Ciutadana, Rubén Viñuales s’ocuparà aquests mandat del projecte de la Tabacalera i del Banc d’Espanya, dos dels edificis buits més emblemàtics. Desgranem la seva visió sobre aquests àmbits i altres iniciatives del seu executiu en aquesta entrevista.

  

Han recuperat els regidors de barri. Quins problemes poden resoldre aquestes noves figures?
Un dels problemes greus que tenim és el de l’incivisme i la neteja. Ens arriben queixes per moltes vies com les xarxes socials o les associacions de veïns. Però no tots els veïns formen part d’aquestes associacions i, d’aquesta manera, fem que tots tinguin una eina per comunicar-se directament amb l’administració i puguin estar físicament amb el conseller o consellera. A més, el salt qualitatiu és la reunió tècnica posterior. No es queda només amb la versió política, sinó també amb la tècnica, que és qui resol les problemàtiques.

 

El ministre Miquel Iceta ha visitat recentment Tarragona. Quines són les principals necessitats immediates de la ciutat amb relació al patrimoni i la cultura? Com pot ajudar el Ministeri?
El Ministeri molt, igual que la Generalitat. En el tema patrimonial, sols no ho podem fer tot. El que volem és que siguin partícips de la cura del nostre patrimoni. Per exemple, tenim la Necròpolis que són prop de 8 milions d’euros, la inversió al Museu Nacional o la Biblioteca Estatal. El 27 de juliol ens tornarem a reunir amb el ministre per avaluar i decidir la proposta de millora de la Biblioteca. A part d’això, també és ministre d’Esports. El tema del turisme esportiu és molt important i ens ajudarà en aquestes fites.

 

Una de les propostes estrella en patrimoni és la museïtzació de la Font dels Lleons. Ja han iniciat les converses amb el propietari de l’espai, quina pot ser la clau de l’acord?
La voluntat d’ambdues parts. N’és el propietari, però és un element patrimonial que escapa l’element privatiu. Volem diàleg, com amb qualsevol altre tema. Podrem anar modulant les peticions per arribar a una entesa perquè soc molt conscient del valor històric del món romà. La setmana passada vam parlar amb ell i estem aproximant posicions amb la voluntat que això no pot estar tancat.

 

 

Anteriorment, va rebre la ministra Raquel Sánchez. El projecte de la Rambla de Mar sembla que pot tirar endavant, però l’amplada anunciada no és encara la que proposaven en campanya. Quedarà així o hi ha intenció d’anar més enllà dels 4,7 metres?
Vam parlar amb el Ministeri i tinc reunió pròximament amb la presidenta d’Adif per parlar, entre altres coses, d’aquest tema. Tenim la possibilitat de guanyar 4,7 metres que ens donaria una amplitud important. A més, la setmana passada vaig tenir una reunió amb el departament tècnic sobre la possibilitat que el tramvia passi per la Rambla de Mar. Les nostres al·legacions pel tramvia seran respecte al traçat, no la idoneïtat. Per tant, haurem de valorar també la previsió de la Rambla de Mar amb el tramvia. Alhora, és cert que la Generalitat et paga la urbanització per on passa el tramvia.

 

Quina és la seva posició exacta sobre el tramvia. Considera que divideix la ciutat?
Veig que és una possibilitat de poder connectar de manera sostenible parts de la ciutat, però em preocupa el traçat. La fase 1, que uneix Salou, Cambrils i Vila-seca aprofitant la via que va quedar morta amb l’entrada del corredor del Mediterrani, és la primera idea que van tenir i després van voler anar més enllà. Si ho fem, ha de respondre els interessos de vertebrar Tarragona. No es pot oblidar de Sant Pere i Sant Pau, Sant Salvador i els barris. Per això em preocupa el traçat i que, a la vegada, provoqui problemes de mobilitat. Per exemple, una de les rutes que preveia era per avinguda Maria Cristina. El tramvia ocupa 10 metres i li traiem espai als vianants. Els meus dubtes són que sigui útil.

 

Si es vol entrar massa a la ciutat, no pot córrer el risc que no sigui eficient?
Per això hem buscat una proposta de traçat on no entra per Plaça Imperial Tàrraco, perquè pot ser un ‘lio’ monumental. En aquest cas, pot penetrar la ciutat amb un recorregut que no provoqui aquestes problemàtiques. És possible i ho hem parlat amb els tècnics. Ha de tenir un sentit lògic.

 

Com es supleix la intermodalitat que aporta el seu pas per la Imperial?
Amb l’intercanviador de Battestini. Podem tenir aquesta intermodalitat sense entrar-hi. Ho tenim en marxa amb fons europeus i ha de ser una realitat aquest mandat.

 

Per reordenar la ciutat, tenim pendent el POUM. En què es podrà avançar aquest mandat?
He dit que vull ser un alcalde pragmàtic. No enganyo ningú, vaig dir en campanya les coses que faria. El POUM ha de ser un creixement sostenible en tres àmbits: econòmic, social i mediambiental. Salvarem tot allò que sigui salvable per tal de no haver de tornar a començar. Les normes subsidiàries finalitzen el 2025, com també el contracte programa de molts dels companys que treballen el POUM. Per tant, intentarem que ens facin la pròrroga d’aquestes normes subsidiàries -com han fet a altres llocs- per no tornar al POUM del 1995. El món ha canviat i hem d’incorporar qüestions com el canvi climàtic. Per exemple, amb les pluges. Cada vegada són més fortes, però cada més temps. Per això, una de les primeres mesures van ser els col·lectors de la Part Baixa.

 

 

Per tant, la línia és avançar el POUM, però en paral·lel aconseguir aquesta pròrroga.
Intentaríem tenir el POUM el 2025, però és il·lús. No vull enganyar la gent. L’anterior equip de govern ja ho sabia.

 

Una de les prioritats del govern va assegurar que era “la millora de l’espai públic”. El nou contracte de neteja serà clau. Quan sabrem què passarà amb el contracte?
D’aquí no massa setmanes. Encara que un contracte d’aquest volum s’adjudiqués avui mateix, trigaria un any i mig en poder començar a executar-se.  Tenim pressa perquè és ‘El Problema’ de la ciutat, com també ho és l’incivisme. Cada dia m’envien un centenar de fotografies de situació d’incivisme i la fotografia de l’espai arrenjat. Tenim de tot perquè no passi això i la gent encara tira lavabos sencers i neveres al carrer. De qui és culpa? Si netejo 30 vegades, però ho embruten 31 cops, seguirà brut. Volem dotar l’Unitat de Medi Ambient (UMA) amb quatre efectius per fer controls d’aquest incivisme egoista.

 

El problema del contracte de la brossa es resol rebaixant només les exigències tècniques o plantegen alguna cosa més?
Hi ha alguna cosa més que s’ha de canviar, però pel seu volum econòmic, el tema de l’hidrogen és essencial. Ho encaria tot. Estem valorant altres temes, però em permetrà que ho comuniquem de manera unitària quan tinguem totes les propostes. Volem que sigui una contracta bona per la ciutat, que la faci més neta, que l’empresa compleixi escrupolosament amb el que vol l’Ajuntament i sigui controlable. Per això, vam estar a favor del lot de control de l’execució del contracte. A més, ha de tenir respecte pels drets dels treballadors i no vull que torni a quedar desert.

 

En aquests 100 primers dies ja van dir que planificarien el pam a pam. A Lleida, ja està en marxa el barri a barri, que guarda similituds amb la seva proposta. Quins passos ha de seguir per implementar-lo?
Has de coordinar tots els serveis, que els porten diferents empreses amb contractes també diferents. Jardineria, neteja, la brigada… Aquesta setmana hem tingut la reunió de coordinació.

 

 

Es tracta només de reordenar efectius?
És una neteja amb més profunditat. Si fos l’exemple de casa nostra, seria netejar a fons la cuina en lloc de només netejar el que acabes de cuinar. És una cura especial molt més profunda de cada part de la ciutat.

 

La Tabacalera és un dels temes que ha entomat personalment aquest mandat. Es parla de la biblioteca, el hub tecnològic, dependències municipals… Què volen projectar en aquell edifici?
Torno a la gènesi de l’entrevista: pragmatisme. En el seu moment, volia que hi anés la ciutat de la justícia i això no va poder ser. Hi ha un pla funcional que parla d’un museu, hi ha hagut alguna empresa que ha volgut fer algun tipus d’actuacions integrals allà, hi ha ofertes interessants per part d’universitats, projectes en l’àmbit de la recerca o tenim l’opció de la biblioteca, que oferim que es pugui fer a la Tabacalera. No donem una opinió ferma perquè encara hi ha moltes coses obertes i volem dir la veritat i ser transparents. No crec que a la gent els hi hàgim d’explicar totes les reunions que hi ha sense res en ferm. Al final, la ciutadania es cansa i genera expectatives que es poden veure frustrades.

 

Es tracta d’un edifici molt gran. La idea és fer-hi cabre diferents àmbits o que tingui tot un relat unificat?
La idea és que tingui un relat cultural i de recerca. Hem de veure com ho fem. Si es fixa, les coses que he dit (universitats, instituts de recerca, biblioteca…) tenen un relat molt clar.

 

L’altre gran edifici buit que també tractarà de buscar-li una funció és el Banc d’Espanya, amb què volen recuperar els fons FEDER. El projecte serà exactament igual que el de l’etapa de Ballesteros?
L’anterior govern va modificar unilateralment el projecte i es van perdre els fons FEDER. Vaig preguntar al servei si es podia tornar a presentar a uns fons FEDER i em van dir que sí. És un projecte que va treballar la URV i és el nostre. Torno a dir, si ara ve l’Hermitage, diu que vol fer una pinacoteca, ho paga tot i em porta artistes de renom; ho escoltarem. Hem de tenir cintura. Ara com ara, la nostra voluntat és perseverar amb el projecte.

 

 

Una de les polèmiques d’aquest primer mes de mandat ha sigut la retirada de l’Ajuntament en la personació pel cas INIPRO, que ERC ha recorregut. El jutge no ha acceptat les mesures cautelaríssimes, però sí que estudiarà el cas.
Han presentat una demanda amb mesures cautelaríssimes, que li han denegat. Quan demanes una cautelaríssima és que hi ha una urgència i el jutjat ha dit que no la veu. En segon lloc, les mesures cautelars no s’admeten o no. Sempre que en demanes, donen trasllat a l’altra part perquè diguin el que convingui. No s’han admès les cautelars. ERC juga a dir que tot el que fem és dolent. És la seva estratègia, no la compartim. Crec que és dolenta per Tarragona i parla poc de qui governava la ciutat fins fa tres setmanes.

De totes maneres, l’acusació continua. No renunciem a les accions civils, que sí que podria ser dolent. Em sorprèn que l’advocat que va contractar ERC, anava a les llistes d’ERC i sempre marcava un preu gairebé al límit per sortir a concurs públic es negui a renunciar, quan els seus clients (l’Ajuntament) li demanen retirar-se. És inaudit.

 

A banda d’alcalde de Tarragona, també serà el vicepresident primer de la Diputació. Què li permetrà fer per Tarragona aquest càrrec?
Sobretot vertebrar el territori. Si es fixa, les atribucions competencials de la vicepresidència són Àrea Metropolitana de Tarragona, regió del coneixement i estratègia política. L’àrea metropolitana ja no és una opció, és un imperatiu. Junts som alguna cosa, per separat no som res. Quin millor paraigua administratiu per fer això que la Diputació? I qui millor que una persona que s’ho creu i que té la casualitat que molts altres ajuntaments del Camp de Tarragona són també socialistes? Ara bé, aquí tindrem el suport de molts partits que també s’ho creuen. Tinc una ferma convicció que aquests quatre anys podrem assentar les bases d’una àrea metropolitana per anar pel món amb pes. A més, juntament amb ERC som la primera i la segona força de la província. Tenim la legitimitat per fer-ho.