A banda, aquest dilluns al matí diferents alcaldes de la zona s’han reunit amb els representants de l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT), en una trobada promoguda per l’entitat. “Hem acordat fer un front comú per reclamar que la gestió de les emergències torni al territori”, ha manifestat Ricomà a través d’un comunicat.
Fins el 2007 hi havia el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Tarragona (Plaseqta) i aleshores es va decidir integrar-lo dins el Pla d’Emergència Exterior del Sector Químic de Catalunya (Plaseqcat). Per l’alcalde tarragoní “és un error” ja que “ningú coneix millor el que passa aquí que la gent del territori”. De fet, quan les emergències químiques es gestionaven des de Tarragona, la responsabilitat queia en el delegat del Govern, posició que a dia d’avui ocupa Peris. Ara, en canvi, és a mans de la conselleria d’Interior.
En una línia similar s’ha manifestat, en declaracions a l’ACN, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer. “S’ha de millorar tot el tema de comunicació i protocols de seguretat”, ha incidit, i ha instat a fer una “revisió dels protocols, que han d’anar a buscar l’excel·lència”. Pellicer fins i tot ha anat més enllà i ha reclamat més inversions en infraestructures, especialment ferroviàries, perquè troba que són “bàsiques” per “garantir la seguretat al màxim nivell”.
D’altra banda, Ricomà ha apuntat que “tots els alcaldes” presents a la trobada han coincidit que “les sirenes s’haurien d’haver activat des del minut u, preventivament”. Tot i això, la nit del sinistre, el batlle va avalar les explicacions del conseller d’Interior, Miquel Buch, que va defensar la no activació.
Pellicer també ha posat el focus en el fet que els alcaldes propers a la indústria química estiguin alertats des del primer moment de la situació. Una situació que la setmana passada no es va produir, tal com van denunciar alguns, com el batlle de Vila-seca Pere Segura, o el del Morell, Eloi Calbet.
