Els advocats afirmen que el marc constitucional intern empara els ciutadans perquè puguin proposar canvis substancials en l’organització política i territorial, i el que ofereix instruments per canalitzar aquestes aspiracions, com ha estat el cas del Quebec i Escòcia.
El col·lectiu sosté que, davant la reiterada negativa de l’Estat a negociar “de bona fe” un referèndum d’autodeterminació, la Llei 19/2017 aprovada pel Parlament “preval jeràrquicament sobre totes les normes que hi puguin entrar en conflicte, en tant que regula l’exercici d’un dret fonamental i inalienable del poble de Catalunya”.
Així mateix, els juristes subratllen que la integritat territorial de l’estat espanyol i la configuració de la nació espanyola tal com estan definits a la Constitució de 1978, “no són un bé jurídic superior, sinó supeditat, al principi democràtic, i per tant a la voluntat lliurement i pacífica expressada pel poble de Catalunya, en tant que subjecte polític i jurídic”.
En el seu manifest, els professionals recorden que el recurs de la llei davant el Tribunal Constitucional ha provocat, per la seva simple admissió a tràmit, “la suspensió automàtica i no motivada de la Llei”. Així, remarquen que la llei no és il·legal, sinó suspesa, ja que no hi ha pronunciament encara sobre la seva constitucionalitat i es mostren sorpresos pel fet que la Fiscalia general de l’Estat empri reiteradament l’expressió ‘referèndum il·legal’, que consideren “jurídicament inexacta”.
Els advocats defensen que la incoació dels processos constitucionals i les suspensions acordades no poden comportar cap restricció al lliure exercici per part de la ciutadania dels drets i llibertats constitucionals; drets o llibertats com la ideològica, d’expressió, de reunió, de manifestació, d’associació o d’informació. Aquests drets poden exercir-se amb tota plenitud i emparats pel règim reforçat de garanties establert a l’ordenament jurídic vigent i, per tant, l’activitat política de la ciutadania no ha estat suspesa.
El col·lectiu denuncia la instrumentalització de la fiscalia de la suspensió de la Llei dictada pel TC, posada de manifest per la instrucció als cossos policials i la incoació de diligències d’instrucció contra els més de 700 alcaldes que han donat suport al referèndum, i considera que “s’extralimita clarament”, tan del mandat del TC, com del marc de garanties que empara l’exercici dels drets fonamentals en un estat democràtic i de dret, així com de les seves atribucions processals, atès que existint incoades diligències al Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona, no podia iniciar instrucció sobre els mateixos fets.
“L’actuació de la fiscalia, i l’ocupació de Catalunya mitjançant contingents desproporcionats de forces i cossos de seguretat de l’Estat, amb la missió d’impedir físicament el lliure exercici dels drets dels ciutadans el dia 1-O, configura ‘de facto’ un autèntic estat d’excepció, que ha obviat la legislació espanyola existent a l’efecte, tan pel que fa a la seva motivació, com a la seva declaració i aprovació parlamentaria a les Corts espanyoles”, recull el text.
“Estem davant la suspensió ‘de facto’ de l’autonomia de Catalunya, mitjançant la intervenció de les seves finances a través d’una simple Ordre Ministerial a l’empara, en frau de llei, de la Llei d’Estabilitat Pressupostària, i l’intent de prendre el comandament del cos de Mossos d’Esquadra per part de la fiscalia, que no té legalment atribucions a aquest efecte, en aplicació d’una llei de 1986, ignorant l’Estatut d’Autonomia de Catalunya de 2006, llei orgànica posterior i de rang superior, que estableix que el comandament suprem del cos de Mossos d’Esquadra correspon a la Generalitat de Catalunya. Aquestes actuacions de l’Estat, sense empara legal, suposen l’aplicació per la porta del darrere del tan esmentat article 155 de la Constitució, eludint també en aquest cas el control parlamentari de les Corts espanyoles”, denuncien.
Segons els juristes tarragonins, l’ús per part de l’Estat, a través de la fiscalia, del dret penal com a única resposta a la convocatòria del referèndum de l’1-O, “perverteix aquest instrument jurídic, el qual en lloc d’emprar-se com última ràtio i amb interpretació restrictiva, s’utilitza amb finalitat intimidatòria i repressiva, fent imputacions de presumptes delictes de malversació, prevaricació i desobediència, des de membres del govern de la Generalitat fins a particulars, passant per diputats del Parlament de Catalunya, obviant la concurrència dels tipus delictius i la jurisprudència del Tribunal Suprem”.
Finalment, denuncien que “el darrer invent” de la fiscalia ha estat la denúncia per sedició formulada a l’empara del Codi Penal de 1973, “que no està en vigor”, davant l’Audiència Nacional, quan aquest delicte està al Codi Penal vigent dins dels delictes contra l’ordre públic i en te la competència ell Jutjat d’Instrucció de guàrdia de Barcelona del dia dels fets. La imputació d’aquests tipus penals obvien que, “a l’ordenament jurídic penal espanyol, convocar un referèndum i participar-hi no és delicte”, reblen els advocats.
El manifest, que es presentarà públicament aquest dijous a la tarda a la seu d’Òmnium a Tarragona, compta amb una primera adhesió de 50 col·legiats de totes les branques del Dret i resta obert a futures adhesions.
