L’Hospital Joan XXIII ofereix des d’avui teràpia endovascular als pacients amb ictus isquèmic

L’Hospital Universitari Joan XXIII actua com a centre primari d’ictus (CPI) de la Regió sanitària del Camp de Tarragona des de l’any 2006 i ofereix tractament amb trombòlisi endovenosa des d’aleshores. A partir d’avui ofereix teràpia endovascular als pacients amb ictus isquèmic amb oclusió de gran vas evitant així els desplaçaments a centres terciaris que es troben ubicats a Barcelona o la seva àrea metropolitana.

La disponibilitat d’aquest tractament, d’alta complexitat i que requereix professionals amb una formació específica, s’ha aconseguit gràcies a la col·laboració entre el Servei de Neurologia de l’HJ23 i la vinculació amb professionals del Servei de Radiologia intervencionista de l’Hospital Universitari de Bellvitge.

La teràpia s’iniciarà de forma gradual i progressiva actuant l’HJ23 com a centre de referència per aquest tipus de tractament, tant per a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona com la Regió Sanitària Terres de l’Ebre.

L’èxit depèn de molts factors, el primer pas és la detecció precoç dels signes i símptomes suggestius d’ictus i l’activació ràpida del circuit del Codi Ictus. El coneixement de la malaltia ha millorat durant els darrers anys gràcies a campanyes realitzades des del Departament de Salut.

L’alerta al sistema d’emergències (SEM), activa un circuit que es posa en marxa fins i tot abans de l’arribada del pacient a urgències. Quan arriba, un equip multidisciplinar l’està esperant per oferir-li el tractament de la forma més precoç possible. El temps és cervell.

L’ictus és la segona causa de mort a Catalunya i la primera causa de discapacitat permanent en adults. Es manifesta de forma sobtada i provoca una pèrdua de força i/o de la sensibilitat de forma hemicorporal, pot provocar també dificultat per
parlar i es reconeix per la desviació de la comissura labial.

En els últims anys, s’ha avançat molt en els tractaments per reduir o eliminar la discapacitat. Els canvis són especialment destacables en l’ictus isquèmic, que suposa el 80 per cent dels casos i és conseqüència de la interrupció del flux sanguini en una artèria cerebral a causa de l’oclusió per un coàgul (trombe). La restitució ràpida del flux sanguini cerebral és fonamental per minimitzar la lesió i reduir les seqüeles.

En el tractament de l’ictus isquèmic estan ben establertes dues opcions terapèutiques, que es poden administrar al mateix temps o de forma aïllada, en funció del tipus d’ictus que hagi patit el pacient: un dels tractaments és la fibrinòlisi endovenosa, que es troba molt limitada pel temps que fa que el pacient inicia amb els símptomes i arriba a l’hospital. Com més tard arriba el pacient al centre, hi ha menys possibilitat de poder-lo administrar o que no en disminueixi la eficàcia.

L’altre tractament, que ha suposat una revolució en el món de l’ictus és la trombectomia mecànica, que mitjançant un dispositiu captura i extreu el trombe per via endovascular. És altament eficaç i segur en aquells ictus més greus i discapacitats, que són els produïts per oclusió de grans vasos.

Malgrat que el criteri del temps no és tan estricte com el tractament endovenós, s’ha d’iniciar com més aviat possible, ja que la evidència científica ha demostrat que un retard en l’inici d’aquest tractament suposa una reducció significativa o disminució de probabilitats en la probabilitat que aquest pacient aconsegueixi ser independent.

Aquestes evidències van portar a que, des de el Pla Director de la Malaltia Vascular Cerebral de Catalunya (PDMVCC) del Departament de Salut, s’hagi potenciat primer la creació d’unitats d’Ictus i Centres de Referència d’Ictus (CRI) pel tractament trombolític, i posteriorment el desenvolupament de Centres Terciaris d’Ictus (CTI) per aplicar la trombectomia. En una tercera fase s’ha promogut el treball conjunt entre els centres Primaris i els terciaris d’Ictus amb l’objectiu d’aconseguir la màxima equitat dintre el territori en l’accés a tractaments tan complexes com és la trombectomia mecànica.