La cultura general dels espanyols es posarà a prova en un projecte de recerca

A través d’un joc tipus Trivial els participants comprovaran en pocs minuts el seu nivell de coneixement. Els resultats ajudaran a traçar un mapa científic de cultura a nivell general i també específic per a cada comunitat autònoma.

La recerca està impulsada i coordinada per per Jon Andoni Duñabeitia, director del Centre de Ciència Cognitiva (C3) de la Universitat Nebrija, en el que també hi participen Roger Boada, Pilar Ferré i Marc Guasch, del Grup de Recerca en Psicolingüística de la URV i José Antonio Hinojosa, de la Universitat Complutense de Madrid.

El projecte pretén respondre a aquestes incògnites seguint una aproximació experimental molt acurada d’abast general i des d’una perspectiva interdisciplinària que permetrà entendre i sobretot quantificar el concepte de cultura general. Per a això s’ha dissenyat una plataforma que permet posar a prova de manera gratuïta i en aproximadament cinc minuts el nivell estimat de coneixement general sobre una base de més de 1.000 preguntes diferents camps de coneixement. En tot just uns minuts una persona pot posar a prova els seus coneixements i rebre una puntuació estimada del seu nivell de cultura general respecte a tota la població participant. A més, les persones poden comprovar el nivell de coneixement estimat per a cada comunitat autònoma.

Els objectius d’aquest estudi són, d’una banda, “estudiar possibles diferències territorials pel que fa a aquesta variable, i de l’altra veure si aspectes com l’edat, el gènere o el nivell d’estudis afecten a aquest nivell de cultura general”, explica Roger Boada, investigador del Grup de Recerca en Psicolingüística de la URV.

La plataforma també està dissenyada per col·laborar a l’increment del coneixement general Ede les persones, ja que en acabar la prova cada jugador pot obtenir informació sobre les preguntes encertades i fallades, i aprofundir sobre cadascun dels fets o dades.

La Gran Pregunta és que la plataforma està plantejada com un joc, i així es pretén que els jugadors es reptin a si mateixos i puguin reptar a altres persones a través de les xarxes socials. “Volem arribar a una part molt àmplia de la població, independentment de la seva edat o lloc de residència, ajudant així a viralitzar el joc i obtenir un major nombre de dades que puguin ajudar a respondre a les preguntes de la investigació “, assenyala Jon Andoni Duñabeitia, de la Universitat Nebrija.

El grup investigador de la URV s’ha encarregat del desenvolupament de la plataforma web que permet dur a terme l’estudi, i ha participat també en la revisió de les preguntes que havien estat prèviament triades per l’equip de la Universitat de Nebrija, així com en el disseny conjunt de l’estudi pel que fa a les variables que s’inclouen, el nombre de preguntes per partida, els resultats mostrats, etc. “Quan tinguem les dades, també ens ocuparem del seu buidatge i posterior anàlisi”, comenta Boada.

El repte: 50.000 respostes

El nombre mínim de participants necessaris per a l’estudi hauria de ser de 50.000, repartits per tota la geografia espanyola. De fet, el Grup de Recerca en Psicolingüística de la URV ja té experiència anterior amb estudis massius en l’àmbit del llenguatge, i confien a aconseguir aquest nombre abans de finals de juliol. “Això permetria començar a tenir dades fiables sobre la influència de les diferents variables avaluades en el nivell de cultura general de la població”, explica Roger Boada.

El mètode utilitzat, basat en procediments de recollida, gestió i anàlisi de dades prèviament validats per la comunitat científica, permetrà crear una base de dades dinàmica de coneixement transcultural que sens dubte tindrà un gran abast en els àmbits científic, educatiu i divulgatiu. “Per descomptat, la importància del projecte La Gran Pregunta no resideix únicament en determinar el saber enciclopèdic ni en trobar aquelles preguntes que haurien de formar part dels jocs de taula sobre coneixement. “Anem molt més enllà, i el projecte neix des de la psicologia cognitiva i la neurociència amb una inspiració clarament aplicada. Els resultats del projecte oferiran als investigadors, gestors i educadors una eina de mesura cultural fiable, així com una base de materials de gran vàlua per a la creació i desenvolupament d’estudis científics del camp de la memòria i el llenguatge, entre altres àrees cognitives ” , conclou Duñabeitia.