Com definiria el barri de Sant Pere i Sant Pau?
Sant Pere i Sant Pau és un barri de gent treballadora, cohesionat, que ha viscut un gran creixement durant els últims anys. És, des del meu punt de vista, el barri per excel·lència. Un barri on gran part de la seva la gent va emigrar a principis dels anys 70 i on la pluralitat pel que fa a nacionalitats va en augment. Però també és un barri conformista, que és conscient de la demacració que està patint i que només es queixa per xarxes socials. Amb aquesta acció només es pot arribar, com a molt, a oïdes dels dirigents polítics, i el barri necessita accions, accions immediates i menys queixes. Som l’únic barri que no surt al carrer a reivindicar els seus drets i millores, i això hauria de canviar. Si volem que la situació canviï hem d’anar tots a una, junts fem molta força, som més de 17.000 habitants, 22.000 si comptem països catalans, i donar suport a causes reivindicatives és bàsic per afavorir la convivència i el benestar comú.
Els carrers del barri l’han vist créixer. Quin record guarda de la seva infància al municipi?
Recordo quan jugava a futbol per les places del barri amb els meus germans i amics, les hores i hores que passàvem pels carrers sense pors, segurs i feliços de poder gaudir tots junts. Ara això s’ha perdut, els nens es queden a casa jugant als videojocs o mirant pel·lícules. Ens fabricàvem els nostres propis monopatins i fèiem circuits, agafàvem les bicicletes i marxàvem d’excursió, encara que les rodes estiguessin trencades. Com deies el barri m’ha vist créixer i jo també a ell.
Quina és l’acció més urgent que s’ha de duu a terme per tal de millorar el barri?
Millorar la seguretat és essencial, i actualment s’ha convertit en una urgència, una necessitat. D’altra banda fomentar l’esport és una assignatura pendent, habilitar les pistes de futbol sala i de bàsquet perquè els ciutadans gaudeixin d’unes instal·lacions adients és bàsic, doncs no tenim espais per practicar aquestes disciplines. El manteniment de parcs i jardins està descuidat, pateixen un estat lamentable i hi ha una falta de paperers arreu dels carrers, fet que moltes vegades provoca una brutícia innegable a totes les zones.
Què és el que més li agrada de Sant Pere i Sant Pau?
La seva gent. Tots els meus amics estan aquí, soc qui soc gràcies a haver-me criat en aquest barri i al costat de les persones que el formen. Em defineixo com un bon amic, un enamorat del barri i de la seva gent, que porta amb orgull allà on va el nom de Sant Pere i Sant Pau.
Com s’imagina el barri en 10 anys?
Lamentablement i al pas que portem m’ho imagino pitjor del que està ara. Per això esmentava la necessitat d’unir-nos i sortir als carrers a reivindicar les millores necessàries per a ser una barriada digna i amable.
Quin és el barri que li agradaria deixar a la seva filla?
M’agradaria que la meva filla Mia visqués en un barri segur. Que pogués portar els seus fills al parc sense necessitat de compartir espai amb excrements de gossos. Un barri net, on la convivència fos senzilla i amable. Un barri cohesionat, treballador i unit, sobretot molt unit.
Vostè forma part de l’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau. Quines accions duen a terme des de l’entitat?
L’Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau fa de pont entre els residents del barri i l’Ajuntament de Tarragona. S’encarrega de rebre les peticions, queixes i propostes que els veïns volen fer arribar al consistori. Som un equip d’11 persones amb més de 400 socis que també s’encarrega d’organitzar les festes majors gràcies a les subvencions rebudes per tal de cohesionar el barri entre sí i amb la ciutat. Engegar campanyes de conscienciació sobre neteja i convivència és una altra de les accions que duem a terme. Però el que ens omple d’orgull i ens il·lusiona són els esdeveniments solidaris que impulsem. Gràcies a aquestes jornades hem ajudat a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral, a l’Associació de Familiars d’Alzheimer i a l’Associació Espanyola contra el Càncer Catalunya contra el Càncer, entre d’altres. Aquest any, com a novetat, volem deixar de banda la festa de Nadal que cada any organitza l’Associació. Ho fem per una bona causa, destinar els diners a comprar joguines pels nens que estiguin ingressats a l’Hospital Joan XXIII. D’altra banda també dinamitzem el comerç del barri, donant-li vida i organitzant concursos d’aparadors nadalencs. Encara que no siguem una associació de comerciants els tenim molt presents.
Durant l’estiu va dimitir, juntament amb la resta de la Junta que conformava l’Associació, arran d’algunes queixes per part dels veïns. Fa una setmana que ha renovat el càrrec com a president. A què es deu aquest canvi d’opinió?
L’última festa organitzada per l’entitat va rebre queixes sense sentit ni arguments justos que van fer que ens plantegéssim deixar el càrrec. Amb el pas dels dies vam meditar la decisió i vam entendre que la resta de veïns no tenien la culpa. Nosaltres seguim defensant la feina ben feta i les ganes que l’Associació té de millorar el barri. D’altra banda ens vam trobar amb la situació que ningú volia fer-se càrrec de l’entitat i amb ningú al capdavant aquesta s’hagués dissolt. El nostre objectiu principal és ajudar a aquells veïns i veïnes que més ho necessiten i aconseguir un barri més segur, net i cohesionat. Si ningú vetlla per això, esdevindrem, en poc temps, en un espai demacrat, brut i amb una convivència nefasta, i és per aquest motiu que ens hem tornat a presentar. El dia que cregui que he fet una acció perjudicial per al barri deixaré les claus i m’apartaré de l’entitat.
Què li aporta formar part d’aquesta entitat?
M’aporta felicitat i orgull. Quan organitzem les jornades solidàries i veiem que la nostra feina, de manera desinteressada, ha servit per millorar la qualitat de vida d’altres persones no podem demanar res més. Veure gaudir de les festes als veïns amb les seves famílies i als avis del barri memorant vells temps em reconforta. Tot el que faig a la meva vida ho faig pensant en la meva filla i veure-la feliç i participant de les festes és el màxim que puc demanar.
