• Com estàs vivint la situació política a Catalunya?

Amb molta preocupació. La desobediència i la unitaleritat són els únics camins que ens deixen quan a l’altra banda no hi ha ningú per dialogar. Aquesta determinació que compartíem l’1-O i el 3-O sembla que no hi és, i mentre estem decidint quins són els propers passos, Madrid no perdona i tenim a la gent desconcertada.

• Des de la CUP Tarragona heu acompanyat i mostrat suport a Mireia Boya. Com ho has viscut?

Ha estat una bona notícia perquè anàvem amb el neguit que haguéssim d’afegir a la Mireia a la llista d’ostatges, de presos polítics de l’Estat espanyol. La determinació de la Mireia trenca amb el que hem vist fins ara perquè el que passi a Madrid en termes judicials, també ens afecta a la resta del poble. La repressió s’està estenent i s’està jutjant a tot un poble. Estem veient la resposta de qui s’ha atrevit a qüestionar l’Status Quo, i aquesta emana dels principis franquistes i feixistes.

• Quin balanç fas d’aquest 2017 en clau municipal?

Estem vivint la fi d’una etapa, l’etapa “Ballesteril”, és evident que estan caient les màscares. S’ha vist com Ballesteros ha hagut de vendre’s a la dreta rància per poder sobreviure amb un projecte que en cap cas ha donat resposta a les necessitats reals de la ciutat, com els Jocs Mediterranis, que són projectes que acaben fent el ridícul. Tot i això, faig un balanç positiu perquè hem vist mobilització per part de la gent, però no només l’hem vist pel tema independentista, sinó també per qüestions urbanístiques com és el projecte de la Budallera. També hem vist protestes davant les desatencions que tenim a tots els barris, no només els perifèrics: Tarragona centre, la Part Baixa, la Part Alta…

• Què ha aportat la CUP a l’Ajuntament?

Aire fresc, qüestionament i transparència. Hem fet pinya amb altres partits de l’oposició que també volien sacsejar aquest ordre imperant en clau local i que semblava que les coses no es poguessin qüestionar. Hem demanat les dimissions pertinents quan hem vist que les coses no s’estaven fent bé, no només en matèria de corrupció –com  en el seu moment, pel cas Inipro, vam demanar la dimissió de Ballesteros i de Begoña Floria-, sinó també la de Javier Villamayor quan els Jocs Mediterranis –el gran projecte estrella- s’havien estrellat en el moment de prorrogar-se.

• Com valores la gestió que fa Ballesteros?

És una gestió de la misèria. Dóna solucions superficials a problemàtiques col·lectives. És una gestió totalment esgotada.

• Compleix el seu programa electoral?

No. Des de la CUP defensem que la ciutadania no només ha de fiscalitzar, sinó també ha de tenir veu i vot en la gestió del seu dia a dia. Hi ha qui governa d’esquena a la població i pensem que és Ballesteros, el seu govern i els seus socis del Partit Popular.

• Quines són les grans prioritats que necessita Tarragona?

Es necessiten polítiques participatives reals i que això estigui instaurat dins la lògica del govern municipal. També necessitem una auditoria del deute que ens hipoteca i perquè destinem milions d’euros –anualment- a pagar un deute que no sabem d’on surt. Una de les altres qüestions és avançar a una plena municipalització dels serveis públics per no només garantir unes millors condicions laborals per als treballadors i treballadores, sinó també per així fiscalitzar molt millor el servei que es presta. Així de ben segur que hi hauria millor qualitat i un estalvi de diners. Un dels exemples seria en el cas de la brossa. També es necessiten polítiques urbanístiques al servei de la població perquè s’aposta a fer macroprojectes urbanístics i el que cal és mirar quants edificis tenim deteriorats, quines ajudes hem de donar per a la seva rehabilitació… L’espai públic també està deteriorat.

També és necessària una salvaguarda del medi ambient, tenim d’una banda, una anella verda que és un pulmó increïble i que no se la protegeix com es mereix. I per l’altra, els polígons industrials. Al nord sabem què hi respirem perquè la plataforma Cel Net va aconseguir que es fes un estudi de la qualitat de  l’aire. Al sud, continuem sense saber què respirem. També necessitem polítiques socials per conèixer quina és la realitat que tenim a Tarragona. No tenim una diagnosi real.

 “L’opacitat hauria de ser la mascota oficial dels Jocs Mediterranis”

• Hi ha corrupció a l’Ajuntament de Tarragona?

Sí, és evident. Una està demostrada i és el cas Inipro. Malauradament, hi ha pràctiques corruptes que no es poden portar a la Fiscalia. A Tarragona existeix clientelisme. A banda, també hi ha casos aparcats com el cas del pàrquing Jaume I i que és un clar exemple de corrupció.

• Hi ha opacitat als Jocs Mediterranis?

L’opacitat hauria de ser la mascota oficial dels Jocs Mediterranis.

• Esteu lluitant per la Memòria Històrica de la ciutat. Com està el procés de retirada de les plaques franquistes dels edificis de la ciutat?

No ens consta que s’hi hagi avançat amb les mesures que es va comprometre el govern. Nosaltres hem dit que si no es compleixen els compromisos adquirits, farem una crida perquè aquestes mesures es duguin a terme de forma popular. Ja no es tracta d’una moció, sinó que la llei prohibeix la simbologia feixista. A Alemanya no et trobaries plaques amb l’esvàstica. És que això és inadmissible. I aquí ho tenim com a naturalitzat perquè no hi hagut una revisió. Ni s’ha fet justícia ni reparació a la dictadura feixista. S’ha passat de puntetes, no sigui cas que qüestionem els poders fàctics.

• Heu estat molt crítics amb el nou Centre d’Art de Tarragona.

La cultura no és una prioritat per aquesta ciutat, ho podem veure amb els exemples com construir un altre teatre al centre mentre el Metropol queia a trossos i que s’ha tancat per poder-lo arreglar, entre d’altres.  La política cultural no es pren de forma seriosa el que és vetllar perquè Tarragona tingui equipaments i una programació cultural.