Antonio Balmón: “Si es crea l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, a la ciutat se li presenta una gran oportunitat”

Les grans ciutats solen estendre el seu radi d’influència envers les altres ciutats que tenen més a la vora. El cas més evident és Barcelona que, amb una àrea metropolitana més que consolidada, forma un conjunt com a entitat d’una potència que cal tenir en compte. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, és també el vicepresident segon de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, des que aquesta entitat es va constituir fa 10 anys, amb la finalitat de prestar tot tipus de serveis als pobles i ciutats que hi estan adherits.

Es tracta, doncs, d’una entitat totalment consolidada, que ha de servir de referent i de mirall per a la futura Àrea Metropolitana de Tarragona, que es troba en procés de formació. Antonio Balmón parla sobre l’AMB i la futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, en aquesta entrevista en exclusiva per a La Ciutat.

 

Tarragona està en una posició semblant a com estaven els municipis de Barcelona quan es va constituir aquesta entitat metropolitana?
Per fer aquest diagnòstic el primer que cal és identificar les polítiques comunes es poden fer que serveixin com a ajuda perquè el territori, les seves potencialitats i les seves capacitats es puguin compartir per fer-les més fortes. L’àrea metropolitana és una creació constructiva d’aquesta potencialitat. La realitat metropolitana està dissenyada per actuar en les nostres relacions socials i econòmiques i després, també cal disposar d’una arquitectura institucional que permeti actuar i fomentar aquest entitat.

 

Això vol dir que les polítiques pròpies d’un ajuntament, en la creació d’aquesta Àrea Metropolitana de Tarragona, han d’estar vinculades i compartides?
Sense cap dubte. L’Àrea Metropolitana és la proposta d’obrir un debat rigorós i ampli, per tenir una mirada àmplia del territori i poder-lo gestionar d’una forma conjunta. Per tant, és la suma dels elements positius, en forma de competències locals tractades en una economia d’escala.

Per tant, aquesta economia d’escala permet el puzle de garantir i d’accedir a unes propostes de gestió que, probablement, a la musculatura econòmica de la meva ciutat o d’altres ciutats vistes de forma unitària, seria totalment impossible.

 

A Tarragona ens movem en un àmbit d’uns 800 quilòmetres i poc més, que van des del Vendrell fins a les Terres de l’Ebre. Tenint en compte que cada població té el seu propi caràcter, no resulta molt difícil fer coincidir aspectes tan fonamentals com l’economia o la gestió de la cultura sota l’ala d’una sola entitat?
Jo crec que el més important és què poses per davant d’aquesta entitat i amb quina intenció. Si poses l’element físic del territori o el factor humà. És a dir, les dependències i interrelacions que es solen donar quan parlem de persones. En el cas de Barcelona, vam fer un mapa de les interrelacions socials que es donen a l’àrea metropolitana i vam veure que no tenen res a veure les relacions físiques, que comencen i acaben al mateix lloc.

El més important és donar resposta a això, prioritzant la mirada física, la mirada constructiva d’edificar un espai on la relació humana ho abasta tot en forma de relació cultural, econòmica, lúdica, estenent la protecció a tots els àmbits de les competències locals, però gestionades des de l’Àrea Metropolitana.

 

Quins avantatges representa aquesta gestió mancomunada de les polítiques municipals?
La principal i primera és que aporta musculatura. La musculatura és molt important perquè reforça la vida quotidiana de les persones. La gestió pública del futur més immediat serà interessant i altament important. Ara està en transformació, sobretot en termes econòmics, en termes d’ajuda social, en termes de rendes. Per tant, jo crec que el primer que cal és una mirada llarga, que vagi més enllà del propi municipi. El mateix en termes econòmics, de mobilitat per als joves, per als nens i nenes de les escoles. I després la gestió de l’economia d’escales, les polítiques d’habitatge, de medi ambient des del punt de vista dels parcs naturals.  Jo crec que hi ha un camí per fer i s’ha de tenir aquesta visió que el que fa és potenciar.

 

Aquest model és exportable a l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona?
Probablement sí, sempre que es vulgui posar l’entitat per davant de qualsevol partit. Aquest és el punt d’arrencada d’un projecte tan sòlid com la creació de l’Àrea Metropolitana. Això costa, i per això calen grans dosis de consens i de generositat. Això és fonamental per al desenvolupament de les nostres comunitats i en aquest sentit, sí, crec que el model de Barcelona és exportable a Tarragona. Després, cada territori té la seva especificitat.

Crec que la proposta que es fa per Tarragona no és rígida, tot i que és ben seriosa, adequada al segle XXI i a les capacitats d’aquest territori, més enllà de la pròpia ciutat. En el cas de Tarragona és una ciutat forta que exerceix la capitalitat i encara ho ha de fer més, acompanyada d’una altra ciutat potencial com és Reus, així com Valls, Vila-seca, Cambrils, Salou, El Vendrell. Tot això conforma l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i té una fortalesa important per tota la resta del territori i de Catalunya.

 

La rellevància de Tarragona es fonamenta en les seves infraestructures, en la seva capacitat per generar riquesa, el sector químic, el port, l’aeroport, la universitat, l’atracció turística, l’oferta cultural i d’oci. Tot això gestionat degudament, té prou potència?
Cal tenir present que una infraestructura important no comença i acaba a Tarragona. Si a més hi ha al darrere una arquitectura jurídica i institucional que recolza i permet planificar el territori amb el consens de totes les poblacions davant altres institucions com poden ser la generalitat o el govern de l’estat, doncs sí, llavors, sí.

En aquesta hipotètica, però potser futura Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, la ciutat de Tarragona quin paper ha de tenir?
Tarragona, que és una gran ciutat, ha de tenir clar que és qui ha de liderar, gestionar per sumar, per reforçar l’acció pública. En aquest aspecte, a la ciutat de Tarragona se li presenta un gran repte i al mateix temps una gran responsabilitat i és ara quan ha d’exercir realment de capital. Aquest plantejament encaixa amb el futur més immediat, que demana que una àrea metropolitana tingui una musculatura potent per poder afrontar amb garanties reptes importants amb camins compartits.

 

Que Barcelona tingui una àrea metropolitana forta i Tarragona també, al final acaba afavorint la resta de Catalunya.
Efectivament. La idea és cohesionar el territori i enfortir-lo amb polítiques que afavoreixin el bé comú i si es fa sense soroll, encara millor, perquè construir costa molt, no són ràpides les negociacions polítiques i necessiten d’un bon xup-xup.

 

Quins són els aspectes fonamentals que gestioneu des de l’Àrea MB i dels quals Tarragona pot prendre bona nota?
El que es gestionen són competències locals, cap competència de cap altra administració. Subministrament, depuració i recuperació d’aigües, medi ambient pel que fa a la protecció del litoral i la natura, transport, eliminació de residus, recuperació dels rius, habitatge, intervencions públiques, equipaments, polítiques socials. Tot el que complementa la política social. La funció de l’Àrea Metropolitana entesa com a entitat, és ajudar i afavorir els ajuntaments que formen part de l’entitat, amb independència de quin sigui el seu color polític.

 

Quins ingressos té l‘AMB i d’on provenen?
Els ingressos que tenim, 1/3 provenen de la ciutadania, de la fiscalitat que tenim, de les aportacions dels ajuntaments, i 1/3 d’aportacions de la Generalitat de forma finalista. Per tant, el que fem nosaltres és una gestió d’economies enfocades a totes aquestes actuacions, perquè el nostre objectiu és contribuir a la gestió quotidiana dels ajuntaments i de retruc, afavorir així la nostra ciutadania.