Els diversos grups municipals de l’Ajuntament de Tarragona s’han donat cita a la Cambra de la Propietat per debatre sobre la confecció del POUM. Una trobada que ha escenificat les ja sabudes diferències entre algunes forces sobre el creixement a Llevant, un dels principals punts de conflicte, el districte tecnològic o l’habitatge protegit.
Actualment, el consistori es troba treballant un nou planejament urbanístic després que el 2020 la justícia tombés el que es va aprovar l’any 2013. Ara l’administració està a l’espera dels estudis ja adjudicats, que poden delimitar quins seran els criteris del futur POUM. La viabilitat econòmica a l’hora de construir i factors com la inundabilitat dels terrenys són algunes de les qüestions que s'hauran de tenir en compte per relligar la ferida que representa el Francolí.
De fet, Nacho García, conseller d’Urbanisme i representant del PSC al debat, remarca que ha de ser un planejament de “cohesió urbana”, que combini el “creixement” amb la “transformació” de la ciutat. En aquest sentit, el membre del govern creu que la gran diferència d’aquest POUM que estan preparant és que el “creixement no ve condicionat per les infraestructures, sinó que és al contrari”. Un dels exemples és l’estació intermodal que projecten a la zona d’Horta Gran (on es troba el restaurant Tritón), que ha de generar una “ròtula” entre centre i Ponent. A més, assenyala que el trasllat de la Laboral és també una inversió que pot ajudar a transformar Ponent.
En un sentit similar s’ha mogut Xavi Puig, conseller d’Esquerra, que reivindica que l’objectiu central del POUM és la “cohesió de la ciutat”. El republicà reclama “omplir els forats” entre le centre i Ponent i fer del Francolí “un punt de trobada”.
Interès dels promotors?
De totes maneres, un bon gruix dels ponents han posat el focus en la “poca viabilitat” de les promocions per la reserva d'un 50% per habitatge assequible. Francisco Javier Gómez (no adscrit), Judit Gómez (VOX), Álvaro José María Batlle (PP) i Jordi Sendra (Junts) han assenyalat negativament aquest percentatge i creuen que se n’hauria de tenir un de més “realista”. Segons el seu argumentari, la mesura fa que els promotors no s’interessin a tirar endavant cap projecte urbanístic per motius econòmics. Per la seva banda, Nacho García recalca que és un criteri marcat per la llei i que la viabilitat econòmica “els preocupa” i la tindran en compte.
Ponent vs Llevant
El debat sobre la viabilitat, però, va més enllà. En concret, els grups a la dreta del govern han posat èmfasi en l’excessiu creixement de Ponent, en detriment de Llevant, i reclamen explotar tots dos vessants. Francisco Javier Gómez demana una “expansió equilibrada” i creu que l’actual situació crearia una “desigualtat d’habitatge protegit”, centrant aquesta tipologia d’immobles massa en Ponent. De fet, lliga el seu possible suport al POUM a aquest fet.
Per la seva banda, Jordi Sendra creu que “el ciutadà ha de poder viure on vulgui i no se’l pot obligar a anar a Ponent”. Per això, demana desenvolupar diversos indrets de Llevant, lligar Sant Pere i Sant Pau amb la resta de la ciutat i urbanitzar el Vinyet. Tanmateix, Batlle insisteix en tenir més sòl urbanitzable per abaratir-ne els costos i creu que a Ponent “no hi ha demanda”. A més, considera que no poden esperar la intermodal per fer atractiva la zona. Finalment, Judit Gómez critica els “criteris ideològics” i demana més cases unifamiliars.
En el costat contrari, Xavi Puig (ERC) s’ha negat en rotund a explorar amb aquesta intensitat la zona de Llevant. En canvi, subratlla que l’aposta per Terres Cavades sembla que podria ser l’equilibri que han trobat els dos grans grups del consistori (PSC i ERC). On encara no hi ha consens és amb Mas d’en Sorder, que ha sigut el punt de fricció entre Jordi Sendra (Junts) i Xavi Puig (ERC). El juntaire aposta per rehabilitar la masia i urbanitzar la part que es troba tocant al Catllar. Mentre que Puig compra la idea de la rehabilitació, però no la de “fer un barri”.
L’arribada d’un barri tecnològic amb la marxa de CLH ha sigut també objecte de divergències, ja que alguns consellers com Sendra apunten que s’hauria de circumscriure únicament com a districte tecnològic i no fer-hi habitatge. “L’accident d’IQOXE i la DANA ens han marcat on no hem de fer habitatge”, reflexiona. D’altra banda, el trasllat de la Laboral a Ponent genera certa “preocupació” entre alguns grups per la pèrdua d’espai i d’atractiu que té actualment l'equipament. Tot i això, Nacho García recalca que la Generalitat tindrà els terrenys a la seva disposició per fer créixer progressivament aquesta futura Laboral.
Un debat escorat
Encara que el consistori té una àmplia majoria d’esquerres (17 de 27 regidors), aquesta correlació de forces no s’ha vist reflectida en el debat. Únicament dos dels sis ponents eren de formacions progressistes, ja que el conseller d’En Comú Podem, Jordi Collado, no ha pogut assistir per motius personals. Això ha provocat un debat on l’aposta per un Llevant amb més habitatge ha sigut majoritària.
