Demanen 14 anys i mig de presó per a l’assassí confés d’una anciana per una herència

L’anciana, soltera i sense fills, vivia sola. “Presentava episodis d’al·lucinacions i falta d’higiene al domicili, patia d’asma i lumbàlgia, no anava gairebé mai al metge i sempre ho feia acompanyada de l’acusat i la seva dona”, recull la fiscalia. També exposa que patia un deteriorament progressiu físic i mental i que “mai va acceptar ajuda dels serveis socials”.

Una herència com a rerefons del crim

La víctima, en testament obert, havia assignat com a hereva universal a la dona de l’acusat i a un fill que tenen en comú, i deixava sense efecte un anterior testament que designava un germà seu -ja difunt-, amb la substitució per la seva neboda -dona de l’acusat. “El contingut i extensió del patrimoni de la víctima era perfectament conegut per l’acusat i la seva dona, ja que la van acompanyar al notari el 6 d’abril de 2012, i la seva dona estava autoritzada en els seus comptes corrents”, remarca el fiscal.

Morta per asfixia

Segons la fiscalia, l’acusat va arribar a la ciutat de Tarragona pels volts de dos quarts de deu del matí i va entrar al pis amb una clau de la família. El motiu de la visita era per acompanyar-la a subministrar-se la segona dosi de la vacuna de la covid-19. De fet, la dona tenia cita per a aquell dia.

Però, mentre ella dormia a la seva habitació, l’acusat va agafar un coixí del menjador, se li va apropar i, “amb intenció d’ofegar-la”, el va pressionar contra la cara. “Amb ànim de matar o sent perfectament conscient de que amb el seu comportament podria causar la seva mort”, diu l’escrit de conclusions.

Després va apartar el coixí i es va adonar que la dona seguia viva perquè s’havia protegit la cara amb la mà i aquest va acabar ofegant-la amb les seves mans. Acte seguit va tapar el cos amb les mantes del llit i va tornar cap a Barcelona. A la tarda, confessava el crim a la comissaria dels Mossos de Sant Andreu.

La fiscalia recull que l’home patia un trastorn depressiu i tenia “les seves capacitats intel·lectives i volitives lleument afectades”. De fet, ho contempla com un atenuant, així com també que confessés els fets. Finalment, fixa una indemnització de 10.000 euros per al sogre, el familiar més pròxim de la víctima.