El Camp de Tarragona i el Penedès reivindiquen la seva veu

El context actual enfoca l’acció política cap a dues direccions. Per un costat, hi ha la necessitat de reforçar estructures com la Unió Europea, indispensable per poder enfrontar-se contra gegants tecnològics, legislar de manera conjunta en àmbits que afecten tots els estats membres i afrontar plegats qüestions com el canvi climàtic. En paral·lel, cada vegada es posa més en valor que les decisions polítiques es prenguin a prop del focus del conflicte. És a dir, que els mateixos afectats tinguin paraula i poder decisori en les qüestions que els concerneixen.

El món municipal és un dels principals abanderats d’aquesta “política propera” tan reivindicada. Tot i això, les localitats per si soles tenen poc pes en una negociació amb l’Estat o la Generalitat. A més, la mateixa realitat social d’aquests municipis fa que alguns dels seus problemes principals com la mobilitat o la gestió de residus superin l’àmbit municipal, però alhora els quedi massa lluny l’autonòmic o fins i tot el provincial.

Aquest mandat pot ser clau per desplegar dos projectes eternament reivindicats i que busquen fer escoltar la veu de dos territoris oblidats. El primer és l’Àrea Metropolitana de Tarragona, que seria la segona més gran del país. El passat mes de desembre es va posar en marxa el seu Grup Impulsor que estarà conformat per 11 membres sota el lideratge de la mateixa Diputació de Tarragona.

El projecte, impulsat pels alcaldes de Tarragona i Reus, inclou en aquest grup els batlles d’aquestes dues ciutats i els de Salou, Vila-seca, la Canonja, Constantí, Valls i Cambrils. Juntament amb ells, també s’hi afegeixen els presidents dels consells comarcals del Baix Camp i el Tarragonès, que tenen municipis lligats a les dues capitals, i la Generalitat, ja que s’espera tocar temes de la seva competència.

A partir d’aquest any començaran a treballar en diverses comissions per veure en quins àmbits es vol endinsar aquesta àrea metropolitana. A banda, també s’haurà d’acabar d’enquadrar quins municipis acaba abraçant aquesta àrea metropolitana, que podria anar des de Cambrils fins a Torredembarra. “Ara hi ha municipis que han de ser-hi imprescindiblement, però no vol dir que siguin tots els que hi poder arribar a ser. Serà un organisme viu i, en funció de quin criteri tinguem en compte, podrà tenir més o menys extensió”, remarca la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó.

Els seus impulsors esperen que l’intent no fracassi, com ja ha passat anteriorment, i els permeti tenir veu en aspectes indispensables per funcionar com una gran ciutat. Per exemple, la mobilitat serà clau dins dels debats, ja que s’espera l’arribada del TramCamp en els pròxims anys i el 2027 caduquen les concessions dels busos interurbans.

Tot i que en un principi no crearan cap mena d’estructura, la intenció es acabar formant alguna mena d’ens a mitjà o llarg termini. Aquest encara no té un model marcat i no haurà d’encaminar-se només a mancomunar serveis, sinó també a “mutualitzar recursos”.

El Penedès diu la seva

Un altre projecte que busca aprofitar les sinergies entre municipis és el que han escenificat els alcaldes del Vendrell, Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i Igualada. La reunió entre els quatre batlles busca establir les bases de col·laboració en la construcció administrativa i social de la Vegueria del Penedès, una altra reivindicació eterna del territori. Aquesta vegueria es va aprovar el 2017 al Parlament de Catalunya i el 2022 es va acordar amb la Generalitat el seu desplegament administratiu. Dins quedarien les comarques del Baix Penedès, l’Alt Penedès, el Garraf i l’Anoia.

En el seu cas, la iniciativa té característiques diferents dels de l’àrea metropolitana. Els principals acords de la reunió anaven enfocats a reclamar a la Generalitat el desplegament total de la vegueria i enfortir les relacions entre les quatre comarques per defensar conjuntament les seves reivindicacions. De moment, aquest 2024 s’espera que sigui l’any en què s’aprovi definitivament el Pla territorial del Penedès, que abasta 72 municipis i uns 480.000 habitants.