La demarcació de Tarragona és on han augmentat més els accidents laborals durant la jornada aquest 2022 respecte al 2021 i n’ha registrat 100. Aquesta és una de les principals xifres recollides en l’informe anual sobre sinistralitat laboral presentat aquest dimarts per CCOO. Aquest increment és deu a l’augment dels accidents lleus. Pel que fa als greus, s’han mantingut amb 49 i els mortals han disminuït amb onze.
A Catalunya, les persones mortes a la feina es xifren en 111, una dada “escandalosa”, segons els sindicalistes, que indica que s’han recuperat nivells prepandèmics. Des del sindicat també han denunciat la normalització de la sinistralitat i la infranotificació de les malalties, i han reclamat reformar urgentment el model preventiu.
Segons Elisabeth Foix, responsable de Salut Laboral de la Unió Intercomarcal de Tarragona, la sinistralitat laboral l’any 2022 va continuar ascendint. Així, indica, el nombre d’accidents amb baixa mèdica han augmentat un 12,88% a Catalunya. A més, segons dades de la Generalitat, l’any passat, van morir 111 persones a la feina, de les quals 87 es van produir durant la jornada laboral i 24 in itinere.
“Aquesta recuperació de la tendència creixent de la sinistralitat que ha arribat ja a nivells prepandèmics suposa la confirmació que les anteriors reformes laborals van deixar un mercat laboral caracteritzat per la precarietat laboral i la devaluació de les condicions de treball”, ha assenyalat.
Pel que fa a l’àmbit territorial, el nombre d’accidents durant la jornada laboral ha crescut a totes les demarcacions respecte al 2021. A Tarragona, amb 100, és la que presenta “més augment” arran de l’increment dels accidents lleus. En canvi, en termes d’incidència, és la demarcació de Lleida la que creix més, seguida per les comarques tarragonines amb un 12,25%. En relació amb els accidents in itinere, l’increment ha estat del 12,68%, amb 1.244 accidents de treball, sent Tarragona la segona demarcació on creixen més, després de Girona.
En el cas dels accidents mortals in itinere, en el 2022 se’n van registrar cinc, amb dues persones mortes més respecte al 2021. “Però, segons dades harmonitzades de la Generalitat han sigut un total de sis morts aquest 2022, o sigui s’han doblat, i els greus han passat de 8 a 14 al 2022. Tarragona és la demarcació que té la incidència de la mortalitat in itinere més gran”, ha detallat Foix.
La responsable també ha explicat que els serveis és el sector que ha patit un “fort increment” d’accidents durant la jornada, seguit de la indústria. Mentre que han disminuït en la construcció i de forma “destacada” en l’agricultura. Quant als accidents greus, s’ha incrementat en el sector industrial i en la construcció i els mortals han pujat també en la construcció, passant de zero l’any 2021 a quatre l’any passat. A excepció dels serveis, on n’hi ha hagut un cas, la resta no se n’han registrat, segons indica l’informe anual.
Creixen els accidents entre els treballadors assalariats
A la demarcació, els accidents de treball en jornada han crescut un 19,46% entre els treballadors assalariats mentre que s’han disminuït entre els autònoms, esdevenint el territori on ha baixat més per a aquest col·lectiu. Tant a Catalunya com a Tarragona, el perfil majoritari de persones accidentades són homes.
Tot i aquesta dada, les dones són les que pateixen més accidents quan van cap a la feina. “Les persones amb contractes laborals temporals estan més exposades als riscos perquè no reben una formació adequada i tenen més predisposició a assumir-los per la por de perdre la feina, esperem que la nova reforma laboral dissenyada per retallar la temporalitat repercuteixi en les xifres de sinistralitat”, ha afegit Foix.
Infranotificació de les malalties
En paral·lel, els sindicalistes han denunciat la infranotificació de les malalties professionals i han lamentat que es tracta d’una reducció “significativa” respecte a l’any 2021, ja que, diuen, la tendència de les mútues és de notificar cada vegada menys.
A més, han afirmat que les dades tenen “rostre de dona” perquè són més elevades entre el col·lectiu femení. Per tot plegat, han exigit al Departament de Salut que implementi “definitivament” el sistema d’informació i vigilància epidemiològica laboral.
Manca de prevenció
Per la seva banda, la responsable de Salut Laboral de CCOO de Catalunya, Mònica Pérez, ha lamentat la “falta” de prevenció en les empreses per evitar accidents, així com la normalització de la sinistralitat. Alhora, ha destacat que la majoria dels accidents de treball continuen sent per causes de seguretat, com ara aixafaments o caigudes en altura, les quals s’haurien de preveure “fàcilment”.
Segons ella, els accidents de treballs no traumàtics -infarts, ictus, etc.- van créixer un 62,50% al conjunt de Catalunya respecte al 2021. I aquests ja representen el 54% dels accidents mortals dins de la jornada. “Veiem com la pressió de les càrregues de treball s’està reflectint en la mortalitat laboral i hem de fer front a un seguit de riscos que tenen a veure amb la salut mental”, ha concretat.
Per això, Pérez ha dit que és necessari afrontar “urgentment” una reforma del model preventiu perquè aquest té deficiències estructurals. De fet, la responsable de Salut Laboral ha assenyalat que calen més inversions en prevenció i ha denunciat l’externacionalització “massiva” dels sistemes preventius, els quals, sosté, no s’adapten a les empreses ni als sectors, sinó que es tracta de documents estandarditzats. Així mateix, ha reclamat a les administracions un major control i intervenció en els “incompliments sistemàtics” per part de les empreses.
En la presentació de l’informe, també hi ha assistit el secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco, que ha titllat “d’esgarrifós” que el 95% de les empreses no disposin d’una atenció “adient” de la prevenció de riscos i ha demanat una actuació més “decidida” dels governs. A banda, també ha reclamat a la Generalitat que aclareix si després de reunir-se amb la patronal, s’ha establert un protocol per flexibilitzar la vigilància de la salut.
“Tenim els treballadors com a sospitosos de frau de les malalties i no com a patidors d’elles, ens hauran d’aclarir si hi ha una acció política que tingui alguna repercussió directa amb la reducció de la notificació de les malalties professionals”, ha manifestat. Finalment, Pacheco ha fet una crida per mobilitzar-se el dia 1 de maig per tal d’aconseguir rendes “més justes”, la “correcció” dels convenis col·lectius i per assolir un pacte per a la joventut, entre altres demandes.