Montse Muñoz: “S’està lluitant per poder comptar amb alguna parada de tren”

Som Creixell va guanyar les eleccions i s’esperava que Iban Calvet fos l’alcalde, però  finalment, la socialista Montse Muñoz va ser nomenada alcaldessa amb els vots a favor de FIC-Units per Creixell, Junts, PP i ERC. Després d’unes primeres setmanes d’alcaldia complexes, amb la definició del nou equip de govern, l’arribada de la temporada turística -i el corresponent augment de persones al municipi- i la celebració de la Festa Major de Sant Jaume aquests dies, Muñoz planteja algunes de les actuacions i necessitats a què hauran de donar resposta els pròxims 4 anys i les dificultats pressupostàries i mancances de recursos a què caldrà fer front.

 

La seva investidura va ser una decisió d’última hora al ple perquè no hi havia pactes previs. Com va sorgir i com han estat les converses o negociacions a posteriori?
Les eleccions se celebren el 28 maig i el dia 30 tenim un primer contacte amb Som Creixell, que va ser el primer i l’últim. Ells ens van preguntar què preteníem i vam posar sobre la taula el que consideràvem que era just, ells no ho van considerar així, tampoc ens van comunicar res, ja que ens vam assabentar per la premsa que volien governar en minoria. Llavors, els vaig trucar un parell de vegades per veure si realment estaven convençuts que governar en minoria era factible, em van dir que sí, que no hi hauria cap problema perquè tenien molts assessors i els podien ajudar.

Nosaltres teníem la legitimitat de buscar una altra alternativa i vam trobar una factible. A partir d’aquí, no hi va haver pacte previ perquè, des del principi, tot va ser molt ràpid i les converses, en un inici, van ser molt complicades; després, es va anar fent més fàcil, però com vam arribar a l’últim dia i no teníem un document redactat, vam confiar els uns en els altres. Per això, no hi va haver pacte previ, sinó confiança entre les persones. Quan es va fer la investidura, jo vaig al·ludir a la seva bona fe i al fet que tots nosaltres representàvem molts més votants del poble que la llista que volia governar en minoria, vam tenir la facilitat de poder-ho fer i així em van investir amb els 6 vots a favor. De fet, el pacte no s’ha signat fins fa pocs dies i esperem que sigui per a 4 anys.

Com s’ha configurat el cartipàs municipal, tenint en compte la representació de cadascú?
Som un pentapartit. Al final, ens hem unit, per ordre de representació, els socialistes, la FIC, Junts, PP i Esquerra; cadascú tenia un regidor i nosaltres n’aportàvem dos, fet que ens permetrà tenir l’alcaldia els 4 anys. També, perquè històricament Creixell sempre ha mantingut un únic alcalde, encara que hagi sigut amb pactes. D’aquesta manera, hem intentat conservar aquest espai i, en principi, es tracta de treballar conjuntament, de fet, s’està treballant bé i amb total transparència i molta comunicació, que a vegades és el més important. Està donant els seus fruits, en un mes que portem, hem recorregut molt de camí i esperem que aviat es vegin els resultats també al carrer. Però ens trobem a l’estiu, amb unes Festes Majors, a un poble de costa… ens ha vingut tot a sobre, però anirem encaminant les coses.

 

I de quines àrees de govern i regidories estaríem parlant en el nou Ajuntament?
La distribució en si mateixa encara no està feta perquè nosaltres podíem organitzar el cartipàs municipal fins avui divendres dia 28, però s’endarrerirà fins al pròxim dilluns perquè a efectes de secretaria hi ha hagut algunes dificultats a l’hora de plantejar el ple perquè hem tingut un dia festiu, per qüestions de terminis, suposava un problema i podíem allargar-ho perquè són 30 dies hàbils des de la presa de possessió. Per tant, es farà el dia 31 de juliol. 

Es repartiran les carteres i cadascú seguirà treballant més o menys en la mateixa regidoria que estava, perquè així ho van sol·licitar i ho hem acceptat sense problema; si cadascú se sent còmode on estava treballant, per nosaltres no hi ha cap problema.

 

Amb aquesta gran fragmentació al consistori, amb 7 partits, com funcionarà la governança interna?
Nosaltres no som un equip de govern formalment fins que no es configuri el cartipàs municipal i, d’alguna manera, hem fet una transició lògica, ells ens han estat explicant tot el que podria haver-hi, per tal que el ‘tall’ no fos negatiu. De fet, quan a mi em nomenen alcaldessa, jo ja sabia qui m’havia votat i qui no, i des d’un primer moment els vaig assegurar que hi hauria diàleg, que mantindríem converses i que jo no em negaria a absolutament res que poguéssim comentar i intentaríem tirar endavant conjuntament tot plegat.

Estem iniciant les converses, el primer dia ja vam anar al Consell Comarcal per tractar el tema de la recollida d’escombraries i veure què fèiem perquè Creixell té un greu problema amb la brossa i és per l’estacionalitat, ja que a l’hivern podem estar mitjanament bé, però a l’estiu tenim un dèficit del servei i el nombre de bateries, a més, està molt dispers i s’haurien de recol·locar o incrementar; estem pendents dels resultats d’un estudi que vam demanar llavors al Consell. Ara estem a l’estiu i serà complicat, fins que no arribi setembre i puguem començar a treballar. Estem treballant en consens i en un únic camí, que és el poble; som molts partits, però la nostra finalitat comuna és el carrer i ens hem d’entendre passi el que passi.

Quina relació es vol mantenir amb l’oposició, Som Creixell i Valents en aquest cas, per poder arribar a acords?
En principi, no hi ha d’haver cap problema. De fet, quan es configuri el cartipàs municipal, nosaltres el que farem és consensuar-ho tot per junta de govern al ple, no es faran decrets més enllà de qüestions molt urgents en què realment es necessitin. Nosaltres el que volem és transparència en els acords i que tothom sigui conscient del fet que tenim entre mans, no es farà cap acord que no estigui consensuat i això ho tenim clar. 

 

Després de 12 anys amb Jordi Llopart al capdavant de l’Ajuntament, la població va demanar un canvi a les urnes. A quines necessitats dels veïns i veïnes hauran de donar resposta ara que encapçalen el govern?
En primer lloc, ens hem d’adaptar al pressupost municipal que tenim, no tenim ingressos grans, ja que vivim pràcticament de la contribució i res més. Els costos són molt elevats i hem de mirar a veure si podem buscar quelcom que ens aporti un rendiment per poder-ho incorporar als pressupostos, però serà complicat i, per tant, comptarem amb aquestes limitacions. De fet, el que haurem de fer és prioritzar el dia a dia i veure si, a poc a poc, a través de subvencions o possibles ingressos que ens puguin arribar de forma extraordinària puguem executar coses que necessitem o que realment tinguem als nostres programes de campanya. Però clar, ens hem d’unificar cinc forces i això comporta que ens haurem de compaginar entre tots per poder arribar a acords i projectes comuns.

 

En aquest primer mes des de la presa de posició han prioritzat qüestions urgents, del dia a dia, i una de les noves actuacions que s’han fet ha estat la incorporació de 4 nous agents a la policia local.
La Policia estava molt minvada per baixes mèdiques, jubilacions… hi havia un gran dèficit de policies i llavors han estat treballant al màxim, i això no podia ser perquè les persones també tenen la seva resistència. S’han incorporat quatre agents d’urgència i per estacionalitat, que eren necessaris, i el que hem fet és arribar al límit de temps en què podíem fer la contractació perquè, mentrestant, intentarem que aquestes places surtin a concurs i, llavors, ens dona termini i temps perquè la plantilla no segueixi minvant. De fet, tenim tres baixes i dues jubilacions, pel qual són 5 agents armats menys. Per tant, encara que puguem tenir interins tampoc en necessitem més, sinó agents de carrera, perquè els interins no poden patrullar sols.

 

A més de garantir la seguretat ciutadana aquests mesos, s’ha prioritzat una política d’igualtat en la contractació.
Una de les coses que es va prioritzar, quan vam fer la contractació d’urgència, a la qual vam donar publicitat perquè la gent presentés les seves peticions, és que, com es van presentar tres noies i hi havia quatre places, es va assegurar la presència femenina que la Policia de Creixell no tenia fins ara. Es va contractar a les tres candidates perquè es va pensar que calia donar aquest servei com a personal de gènere femení a la Policia Local. De fet, aquests són càrrecs eventuals, per urgència i per necessitat del moment, però espero que quan surtin a oposicions també es presentin noies i puguem aportar noves agents a la plantilla, tot i que llavors dependrà tot de les seves puntuacions i cadascú es guanyarà els seus mèrits.

En campanya electoral, reivindicava una millora de serveis, sobretot de la recollida d’escombraries i la neteja viària. Què necessita Creixell en aquest sentit?
La gent té molta desídia i no es preocupa per deixar la brossa dins dels contenidors, sinó que la deixen fora i, fins i tot, si hi ha contenidors en uns punts determinats, la gent no va a buscar les bateries, ho deixa al carrer. I llavors, venen els animals, trenquen les bosses de brossa i nosaltres ens veiem obligats a fer un servei de neteja extraordinari, quan ja tenim un treballador com a mínim, i si pot ser dos, que netegen al voltant dels contenidors de forma diària; a excepció de dissabte i diumenge perquè Creixell no té brigada els caps de setmana. Intentem que aquests espais estiguin nets, però també demanem la col·laboració ciutadana, sense ella, per molt que nosaltres netegem, la via pública mai estarà en condicions.

Estem pendents, de fet, de licitar una màquina escombradora perquè per nosaltres és molt important en tenir un municipi tan extens. Ens van fer una demostració d’un model bastant gran, que tindria gran capacitat i autonomia per cobrir tot Creixell, i veurem si podem aconseguir-la per poder tenir el poble en unes mínimes condicions de neteja. També, si és possible voldríem incrementar la plantilla de la brigada municipal perquè també ha anat disminuint, per baixes, jubilacions, morts… i sobretot a l’estiu necessitem cobrir aquestes necessitats per a molta més gent.

 

Quines seran les prioritats del mandat fins al 2027? Es tenen previstes actuacions en àmbits com sanitat, educació, cultura, serveis socials…?
Pel que fa a cultura, per exemple, tenim el tema de “Creixell crims”, que s’està consolidant -enguany amb la segona edició- sobretot internacionalment. En l’àmbit esportiu, trobem les caminades que es fan a la platja i voltants, a les quals s’està apuntant molta gent. En tema sanitari, també, voldríem incorporar un pediatra al CAP perquè el municipi té moltes deficiències i aquesta és una que hem de parlar.

Al mateix temps, estem pendents de poder comptar amb alguna parada d’estació de tren, i ho lluitarem perquè per nosaltres seria molt important. De fet, Creixell té quatre vies i cap estació, necessitaríem quelcom que ens permeti moure’ns sense haver de desplaçar-nos a altres pobles del costat per agafar un tren, perquè hi ha molta gent que no té possibilitat de transport i nosaltres el transport per carretera tampoc el podem garantir els caps de setmana. Per tant, hem de lluitar per això, donat que existeixen aquestes quatre vies al municipi, i ho tallen d’aquesta manera, i fins i tot, pel que tinc entès, és possible que passin una cinquena via; i al final, hauríem de tenir alguna contraprestació. S’està lluitant i espero que ens escoltin.

 

I pel que fa a la millora d’equipaments i infraestructures municipals, de quins projectes estaríem parlant?
D’una banda, s’han de revisar els parcs infantils perquè estan molt obsolets, són molt antics, hem de definir partides i buscar com actualitzar-los i poder-los posar al servei dels nens i nenes, especialment aquells que estan més a prop dels espais educatius com la llar d’infants o l’escola. Amb tot, també mirarem per tenir en compte la resta de parcs infantils de les urbanitzacions i que estan antiquats perquè molts elements no han tingut manteniment o no s’han renovat.

Caldria fer més coses, però tampoc vull posar fites on no sé si podrem arribar. Les nostres expectatives són grans. De fet, l’aparcament de Porta de Llevant, que està a punt d’obrir, hem d’acabar de veure com ho fem perquè es tracta d’un pàrquing el projecte del qual no ha englobat la totalitat de l’àmbit; hi ha uns talls bastant elevats i unes altures que hem de protegir per evitar que la gent caigui. També, m’agradaria buscar la manera, alguna mena de subvenció, per col·locar marquesines i que tinguin plaques solars perquè nosaltres puguem alhora abaratir els costos del nostre rebut energètic. I a partir d’aquí, veure com ho podem anar encaminant i si podem resoldre aquestes coses al llarg del mandat.

A més de l’aparcament, han sigut molt crítics amb l’anterior govern en projectes com el passeig del ferrocarril o les obres de la plaça. Els modificaran?
Nosaltres hem sigut molt crítics o ho seguim sent perquè el nou vial està molt mal fet, s’ha fet amb un paviment que no és apropiat pel tipus de trànsit rodat que hi ha a la zona. De fet, quan vam fer al·legacions al projecte, ho vam dir per activa i per passiva, no se’ns va escoltar i el contractista fa un any que fa reparacions i així seguirà durant els 5 anys que té de garantia. El paviment no és l’adequat, ara han fet una nova reparació, però no deixen de ser pegats. Caldrà trobar una altra solució i veure de quina manera ho podem aconseguir perquè, clar, no serà barat fer un paviment de 800 o 900 metres de llarg per 6 metres d’amplada, això costarà uns diners i de les arques municipals no podrà sortir. Haurem de buscar com tenir un ingrés per tal que la reparació sigui més definitiva, perquè ara mateix l’obra no està donant el servei que s’esperava.

 

Per tot plegat, la situació econòmica del municipi és complexa per definir uns nous pressupostos?
Clar, perquè nosaltres no tenim un potencial econòmic com per poder-ho fer, el nostre pressupost està molt ajustat i vivim pel dia a dia, per res més. Si no busquem formes d’obtenir ingressos externs, no tindrem possibilitats de fer moltes coses, estem molt limitats. És qüestió d’anar buscant subvencions i que surtin línies d’ajuts que puguem sol·licitar i, si una obra té un cost determinat i no ens poden donar la totalitat, que puguem aportar una mínima quantitat i tinguem capacitat econòmica per poder-ho fer. 

 

Com a municipi turístic i costaner, que creix molt a l’estiu, com s’està desenvolupant enguany l’activitat? Quina afluència de visitants s’està tenint?
Jo crec que enguany l’activitat turística està sent bastant tranquil·la, sempre tenim les queixes dels veïns sobre la música, els càmpings, el soroll… però hem d’entendre que són dos mesos, tampoc va més enllà perquè tots aquests negocis després han de baixar el ritme. Tots hem de ser una mica més benèvols, nosaltres intentem que es vagin complint les normes, no arribem a tot arreu, però s’intenta.

Després, quant a l’oferta, enguany no hem pogut tenir el trenet turístic com l’any passat i la gent el demana, intentarem fer una licitació per l’any vinent per tal que es pugui tornar a tenir, però hem de valorar com aconseguim els diners que ens costa i quines aportacions podem tenir de càmpings o comerciants que ens puguin ajudar a finançar-ho. Intentarem, també, que les festes siguin més lúdiques, que l’oferta sigui més àmplia, però el problema al final sempre és el pressupost econòmic. Si podem aconseguir que les festes s’autogestionin, intentarem que així sigui.

 

L’oferta i els serveis turístics han d’incrementar-se d’acord amb l’augment de població a l’estiu.
Creixell té 4.000 habitants, però fàcilment hi viuran 6.000 o 7.000 persones, que tenen la seva residència, però no s’empadronen per qüestions mèdiques o perquè tenen lloguers que no volen perdre, hi ha diferents situacions. Però nosaltres treballem per totes elles. A l’hivern, a l’estiu podem arribar a 25.000 i 30.000 persones, augmenta molt la població per una gestió que és la mateixa durant tot l’any. És el motiu, per exemple, pel qual hem hagut d’incrementar la plantilla de policies com a reforç, que s’havia de fer si o si perquè a nosaltres l’estiu se’ns complica molt.

 

I amb el context actual de sequera, com estan afectant les restriccions sobretot a la zona de les platges?
Les restriccions en el consum d’aigua s’orienten més a qüestions particulars que no públics i turístics. Vam restringir l’ús de les dutxes a les platges, però a partir del 15 de juliol vam decidir obrir les aixetes perquè la gent ho demanava i, lògicament, tampoc hi ha un excés de consum perquè, al final, són polsadors que cau a l’aigua uns segons i es talla; no queda res obert. Hem donat prioritat a aquesta qüestió i estem controlant els consums per evitar que sigui excessiu, però estem intentant proporcionar el màxim i millor servei de platja. 

Pel que fa a l’actualitat del municipi, aquests dies s’està celebrant la Festa Major de Sant Jaume. Quins són els principals actes i propostes que s’ofereixen enguany?
Diuen que Creixell tradicionalment ha tingut el seu pregó i jo entenc que, pot o no ser-ho, però depèn de cadascú. Nosaltres enguany hem decidit no fer-ho, per qüestions merament de temps perquè no vam poder acabar d’organitzar les festes i no vam trobar ningú que pogués venir a fer el pregó; tampoc vam pensar que fos quelcom prioritari, llavors, el Ball de Diables va proposar fer un “No-pregó” i els vam donar absolut suport. De fet, jo també vaig ser-hi a la inauguració, em van demanar si podíem treure els Gegants al carrer, que feia molt que no sortien, i no vam tenir cap problema; els van fer ballar i tothom content. Jo no estic en contra de res, però ells també han de respectar les nostres decisions perquè, al cap i a la fi, les prenem com Ajuntament. En cap moment ho vam censurar, com es va dir, vam posar a disposició el que van necessitar. 

Les festes continuen aquest cap de setmana i, després, el primer d’agost també per englobar el mes vinent. Per nosaltres és festiu, però es nota que per la gent és un dia laborable, de cada dia. Malgrat tot, hem intentat celebrar la Festa de Sant Jaume en condicions, es va fer la professó tradicional, la missa solemne de Festa Major, un concert de la coral de Creixell, el Ball de Festa… i algunes activitats com cinema a la fresca o festa infantil. L’objectiu era que tots els dies hi hagués algun acte, però sense grans escarafalls.

 

Amb un exemple com la Festa de Sant Jaume i el seguici, com es podrien impulsar tant aquestes entitats com el teixit associatiu de Creixell?
El problema és que les entitats locals han estat una mica ‘apartades’, en certa manera han estat molt inactives. La que millor ha estat funcionant és el Ball de Diables i també ha anat bastant bé la de Protecció Civil. Després, altres associacions com Les Papallones Liles i algunes altres que s’han mogut. Les nostres portes estan obertes i sempre que es treballi pel bé comú, la festa i crear projectes bonics, lluny de problemes, l’Ajuntament estarà al seu costat. No posarem obstacles a res. 

 

Són múltiples aspectes que ara viurà com a alcaldessa els pròxims 4 anys, després de ser regidora durant dues dècades; si mira d’aquí al 2027, què li agradaria que canviés en positiu amb el seu mandat?
El que vull és que el poble estigui net, en condicions i que la gent ens pugui donar les gràcies, que fins ara ha estat bastant complicat; i posar el municipi en marxa, que tot estigui bé i que qualsevol qüestió que se’ns pugui presentar al llarg de la legislatura, amb iniciatives d’uns i altres, les puguem complir, però dependrà principalment del pressupost municipal.