Avui s’ha celebrat una nova sessió de la Comissió d’Informació i Seguiment per l’elaboració del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. En aquesta jornada de treball s’ha presentat un estudi demogràfic de la ciutat elaborat per l’equip de Territori de l’Ajuntament, per tal de dotar el nou POUM d’una base científica sòlida. El conseller de Territori i Mobilitat ha explicat que “la principal conclusió que extraiem de totes les projeccions que es deriven de l’estudi és que en l’àmbit demogràfic els pròxims anys no hi haurà grans canvis, es tendeix a l’estancament o a un suau creixement. Aquest és un punt de partida útil a l’hora de dibuixar la ciutat que volem a través del nou POUM”.
L’estudi demogràfic dibuixa 3 escenaris de futur a partir dels comportaments alcistes i de constricció dels darrers 10 anys. En aquest sentit, la dinàmica del període 2015-20 seria la de l’escenari de creixement, una previsió optimista sota el supòsit que la ciutat pogués créixer sostingudament i sense cap mena de limitació econòmica ni espaial. La del 2011-15, seria la del escenari baix, una visió de caire pessimista però poc probable també, segons la qual predominaria el decreixement sostingut els propers 30 anys. Finalment, el conjunt del període 2011-20 com a mig és un escenari més equilibrat i també més probable que dibuixa una ciutat de Tarragona al 2050 amb 142.267 habitants, amb increments i decrements suaus que s’alternarien segons els cicles econòmics.
Tal i com s’ha mostrat, Tarragona no escapa a la dinàmica del Camp i del país, segons la qual el creixement o decreixement de la població ve determinat pels movimemts migratoris, que aporten gent jove i amb major natalitat. Des de principis dels 2000 el creixement “natural” (relació entre naixements i defuncions) ha esdevingut estructuralment negatiu, d’aquí la importància del fenomen migratori. Per això, apunta el conseller: “és essencial que treballem la cohesió, la integració i la convivència com una oportunitat des de l’urbanisme”.
Envelliment i diferències entre barris
L’estructura de població per edats és molt similar en tots els àmbits territorials, destaca una tendència a l’envelliment bastant marcada, que també es constata a la ciutat. De fet, els últims 15 anys, aquesta tendència només s’ha vist frenada per l’arribada d’immigració, ja que normalment es tracta de població jove i infants, a més, la població immigrada també tendeix a tenir més fills.
L’envelliment de la població és especialment marcada al centre de la ciutat, als Eixamples i als barris de Llevant. Als barris de Ponent i als del Nord, es rebaixen les mitjanes d’edat, així com a les zones de nova creació com Joan XXIII-Parc Francolí, Vall de l’Arrabassada, Sant Ramón o Països Catalans. En aquest sentit, el conseller Puig ha explicat que “el POUM ha de contemplar accions que tinguin com a objectiu que les persones joves també habitin els barris més envellits de la ciutat, per tal de pal·liar aquest fenomen. Necessitem estímuls perquè la gent jove repobli els centres”.
Pel que fa a l’arribada de població immigrada, la ciutat de Tarragona va viure un cicle expansiu immigratori el període 2000-2011, en el qual va passar de tenir un 1,36 % de població immigrada l’any 2000 al 18,10 % l’any 2010. En el període 2011-2015 predomina l’emigració i en el 2015-2020 tornen a venir immigrants. La ciutat manté en el conjunt un cert estacament, assolint el 18,97 % l’any 2020 en percentatge d’estrangers. El conseller Puig ha posat de manifest “que de la mateixa manera que l’envelliment no és igual en tots els barris de la ciutat, la distribució de la població immigrant ara és massa desigual. Per aquesta raó, cal impulsar formules des de l’urbanisme que combatin aquesta situació i que treballin per la cohesió creant trobada i integració”.
Un nou estudi demogràfic
Per elaborar el nou POUM, l’equip de Territori de l’Ajuntament ha dut a terme un nou estudi demogràfic que té com a objectiu caracteritzar la dinàmica i l’estructura demogràfica, així com la naturalesa i la mobilitat residencial de la població del municipi de Tarragona, des del punt de vista espacial i temporal. El resultat ha permès realitzar projeccions demogràfiques de la població per tres escenaris de creixement (alt, mig i baix) els anys 2030, 2040 i 2050.
L’estudi també inclou l’anàlisi en tres escales espacials: Supramunicipal – Catalunya, Camp de Tarragona (sense Baix Penedès), Corona Central-, el municipi de Tarragona i també Inframunicipal – barris-.
La font principal és el Padró municipal d’habitants, però també s’han utilitzat altres fonts com l’Estadística de Variacions Residencials (EVR), totes elles extretes de l’Institut Nacional estadística (INE).
Procés de creació del POUM
Aquesta és la tercera comissió dedicada a treballar el nou POUM. Al novembre del 2021 es va celebrar una sessió que va abordar la perspectiva urbanística, els valors i els conceptes centrals que es reflectiran en el nou pla. L’1 de febrer, hi va a ver una sessió que portava per títol “Tarragona, capital i territori”, en la qual es va fer una aproximació urbanística a Tarragona des de la seva vessant de capital i en relació al territori del Camp de Tarragona.
La setmana que ve, el dimarts 1 de març hi haurà la sessió “Tarragona, qualitat i creixement”, en la qual es començaran a definir els conceptes més concrets com la qualitat de l’espai públic, la transformació urbana i la rehabilitació, el comerç de proximitat, el model de mobilitat, l’energia, l’habitatge i l’habitatge social, les formes i sectors de creixement, els equipaments de la ciutat, entre altres aspectes.
