Núria Márquez: “Som a una societat que queda lluny de no necessitar col·lectius feministes”

Núria Márquez, membre del col•lectiu feminista Papallones Liles de Creixell. CEDIDA

Què és Papallones Liles i quin és el seu objectiu?

Papallones és un col·lectiu de dones que recolzem la idea de la lluita contra el patriarcat, l’avortament lliure, la defensa de la societat comunal com a medi pel canvi, el moviment LGTBI i el lliure pensament vers la sexualitat i el cos de la dona. Abordem temàtiques relacionades amb el gènere a partir de debats i aprofitem aquests espais de construcció teòrics per poder aportar elements d’anàlisi que consolidin una bona praxis política, transversal i feminista en tots els àmbits que ens vinculen a la nostra societat.

Com neix la idea de crear aquest col·lectiu?

Neix el Novembre del 2016 a partir d’un grup de dones activistes a la vila en diferents àmbits que ens va unir una idea en comú vers el feminisme i vam donar forma a aquesta ideologia creant el col·lectiu.

Quines accions heu tirat endavant?

Des del 2016 fins avui han sigut moltes les accions fetes. La primera va ser una presentació dinamitzada al casal municipal el 25N sobre les violències de gènere.

El Gener del 2017 vam participar a Tarragona a la recreació teatralitzada del trasllat de les dones preses de Pilats a Oblates. Al Febrer organitzàvem una classe de defensa personal amb el lema “Si ens toquen a una, ens toquen a totes”.

El 8M d’aquell any vam fer el que seria un mural per any a una de les parets municipals per deixar palès que cada dia és 8M. Intentem que sigui una pintora de la vila cada any la que projecti amb totes les persones de la vila que vulguin la pintura escollida.

Al Juny celebrant el dia de l’orgull donàvem forma al punt lila a la biblioteca de la vila amb la intenció de visualitzar la literatura amb perspectiva de gènere. A la plaça Major vam muntar un taulell que continua creixent cada any a la biblioteca.  Vam fer, junt amb el col·lectiu Llibertes de les Terres de l’Ebre, parlaments sobre LGTBI i culminàvem l’acte amb un recital de poemes amb el duet Jocs d’Aigua.

Per Festa Major encetàvem una campanya de difusió per gaudir d’unes festes no sexistes i presentàvem en instància una proposta de protocol aprovada el juliol del 2018.

Al setembre vam obrir un cicle de cinema de gènere que avui dia encara donem forma. Al cinefòrum projectem una pel·lícula i/o documental per després fer una taula rodona amb els/les assistents i dialoguem sobre el contingut.

Totes aquestes activitats intentem mantenir-les cada any donant diferent forma i alhora acostumar als vilatans i vilatanes a participar en determinades dates ja fixades per visualitzar la lluita de manera continuada.

Aquest 2019 vau impulsar el I Certamen Literari Papallones Liles. Com ha anat?

Estem molt contentes per la participació. Teníem onze relats per analitzar i aquest mes de febrer el jurat ha determinat quines narracions són les guardonades.

Més enllà de l’entrega de premis del certament literari, quines altres activitats esteu preparant de cara al 8 de març?

Participar activament a la manifestació conjunta amb la resta d’entitats del Camp de Tarragona. A la vila farem un nou mural i un acte reivindicatiu tocant temes com la precarietat laboral o la feminització de la pobresa entre d’altres.

I durant la resta de l’any quines activitats fareu?

Continuem amb el Cinefòrum i donarem més forma al punt lila de la biblioteca escollint un títol de lectura conjunta per fer una taula rodona trimestral sobre el mateix. Tenim altres idees pendents però preferim guardar-les al tinter per quan estiguin més desenvolupades.

Al gener vau fer una adaptació de la performance “Un violador en tu camino” amb un gran èxit de participació. Quina valoració en feu?

Ens va alegrar el fet de la bona participació. Quan es tracta de reivindicar un tema tan delicat com la violència, el fet que hi hagi un bon número de gent que participa evidencia que el tema lamentablement està massa present a les nostres vides. A data 20 de gener, la Generalitat ja tenia tres dones a l’estadística de l’any assassinades per violència masclista en l’àmbit de la parella, és molt preocupant. Tant de bo arribi el dia en què aquestes accions com la performance no siguin necessàries arreu del món. Mentre ens trobareu a peu de carrer.

Per aquesta performance es va fer una crida més enllà de Creixell. Creieu que és necessària la col·laboració dels diferents pobles del Baix Gaià en la lluita contra el feminisme?

Totalment. Quan diem allò que “juntes som més fortes” també vol dir una implicació de tots i totes les persones que convivim a la contrada. La realitat socioeconòmica de cada vila és diferent però la lluita vers el feminisme es pot mancomunar. Nosaltres desitgem, i així li fem saber a la regidoria de la dona del nostre ajuntament, que es facin polítiques feministes conjuntes entre les poblacions del Baix Gaià. Des del nostre col·lectiu aprofitarem qualsevol oportunitat per sonoritzar-nos més enllà de Creixell.

Per acabar, creieu que arribarà el punt en què el feminisme ja estigui arrelat i no calgui que hi hagi col·lectius que lluitin per ell?

Tant de bo però ara per ara és una utopia. El patriarcat impera des dels micromasclismes més quotidians fins al més agressiu amb una justícia que ens desprotegeix, passant per patronals que assalarien diferenciant entre gèneres o centres educadors que segreguen per sexes. Som a una societat que queda lluny de no necessitar col·lectius feministes, sobretot ara que sembla que les polítiques feixistes com les de Vox poden escampar lliurement els seus missatges lgtbifòbics i misògins als mitjans. Mentre no fem fora de les nostres vides en tots els àmbits a l’extrema dreta i la seva ideologia, nosaltres estarem sempre allà per combatre-les. A altres maneres de fer polítiques els hi queda molt per aprendre, començant per nosaltres mateixes i el nostre dia a dia, com ens comportem amb la resta i el que diem, com eduquem als nostres infants i com vivim de portes en dins de casa nostra. Cada dia és una lluita feminista a millorar.