La Serrallenca, un caràcter gravat a foc

A finals del segle passat, el retorn a la democràcia va venir acompanyat a Tarragona de la recuperació de molts elements del seguici popular. Encara que la gran majoria d’ells tenien referències prèvies a la ciutat, algun altre no havia tingut aquells predecessors i va ser tota una novetat, com és el cas de la Víbria. “Els Diables de Voramar del Serrallo tenien la inquietud de sortir al seguici, però, com ja hi havia un ball de diables, no s’hi podien afegir. Aleshores, van pensar a participar a través d’una bèstia”, relata Fran Rodríguez, actual cap de colla de la Víbria.

Tal com explica, l’element que es va presentar en primera instància no va agradar a l’Assessora del Seguici -qui decideix la seva entrada. A diferència de la que coneixem actualment, aquell prototip tenia el cap de ratpenat. La negativa no va fer abaixar els braços a la gent del Serrallo i van decidir donar-li la volta. L’estudi heràldic de Dídac Bertran, el disseny de Jordi Assamà i la tasca de l’escultor Josep Agustí van donar forma a la Víbria que treu foc pels carrers tarragonins avui en dia: dors de dona, cap i potes d’àguila, cua de drac i llengua de serp. La versió final va comportar diversos canvis pel camí i inclús a l’últim moment es va modificar el color, descartant un de més llampant que s’havia pensat.

Tot i poder arreplegar alguns detractors per la seva falta de referències, el van tirar endavant per ser un element arrelat al bestiari tradicional català. El 20 de setembre de 1993 va ser el moment de presentar-la en societat, apadrinada per la Pàjara de Terrassa.

Caràcter mariner

 En aquests 30 anys la colla ha evolucionat i ha patit alguns canvis interns. Un d’ells és la flexibilitat que s’ha establert entre els diables i la bèstia. Segons remarca el Fran, “abans la Víbria estava vista per fer el pas quan et feies més gran, perquè és més calmada que els diables. Però des de fa uns deu anys aquesta mentalitat ha desaparegut i s’ha pensat que sigui tot més fluid, on pots veure també gent jove”.

A banda d’aquest tret, la seva vinculació amb el Serrallo també s’ha modelat en aquestes tres dècades. En els seus inicis la majoria de gent era del barri mariner, que li imprimia un caràcter de “força i de gent de la mar”. De fet, el Fran narra l’anècdota del Torres per exemplificar aquest tarannà. “No hi ha ningú que hagi aixecat la Víbria a pols i s’hagi posat a caminar. Només el Torres, que era del Serrallo, ho podia fer sense necessitat d’aixecadors”.

Malgrat haver perdut part d’aquesta “garra” que els caracteritzava, tant la peça com l’entitat segueixen arrelats al Serrallo i el reivindiquen allà on van. L’Iván Luna, un dels portants, recalca que la Víbria “té aquella manera de caminar i aquesta personalitat que no canviarem mai. És un caràcter marcat a foc”. A més, assenyala que la gent del barri sempre els demanen que quedi clar que no es tracta de la Víbria de Tarragona, sinó de La Serrallenca. Un encàrrec que tenen ben present quan fora de Tarragona els pregunten: ‘D’on veniu?’.

 

Un moment místic

Com totes les entitats que gaudeixen d’un extens recorregut, la història de la Víbria està farcida de moments clau.  La baixada per les escales de la Catedral el dia 23 de setembre és un d’aquests instants especials que va començar quan havien passat pocs anys de la seva creació. El 1995 la colla ja la volia fer baixar per les escales i tothom els va tractar de bojos. “Per què hem de donar la volta si la podem baixar per les escales?”, es preguntaven aleshores al barri. Finalment, van desistir, però el Ramón Solé va voler acabar amb la discussió l’any següent i va fer-la baixar.

Des d’aquell moment, l’acte s’ha convertit en un instant especial per a la colla i inclús asseguren que per ells és el punt en què comença i acaba l’any. “Es forma un ambient místic i la ciutat t’aclama en baixar, tots estem amb la pell de gallina”, descriu l’Iván, que enguany serà l’encarregat de baixar-la per les escales. “Tots sabem que no deixa de ser una peça, però en aquell moment inclús t’arribes a creure que estàs veient un personatge de veritat”, afegeix el portant. Per la seva banda, el Fran també recalca aquest punt emotiu de l’acte: “fins que no surts de la plaça de les Cols no t’adonés del momentàs que acabes de viure”.

Juntament amb la primera vegada en què es va instaurar aquesta tradició, el Fran i l’Iván destaquen altres moments que han sigut especials durant aquests 30 anys. Quan la Rosa Mallol ‘La Pachicha’ es va convertir en la primera i de moment única portant dona de la Víbria, la primera sortida de l’entitat el 1994, la sortida a Lisboa o el moment en què la gent de la Víbria de Reus els va demanar que la Serrallenca fos la seva padrina.

 

La Vibrieta

Entre els altres actes que han fet créixer l’entitat, també s’hi troba l’entrada de la Víbrieta l’any 2006. L’Iván explica que en la seva presentació van ser “molt trencadors” i van voler fugir del típic acte protocol·lari. Per posar-li un toc d’humor a la seva estrena, van convidar el Boc de Vandellòs, pare de la Vibrieta i element que destaca pel seu penis gegant. A l’acte, van simular un festeig entre el Boc i la Víbria que va acabar amb l’aparició de la seva filla entre focs artificials. Per acabar-ho d’adobar, van repartir els típics caramels dels batejos entre els assistents.

Més enllà de l’anècdota de la presentació, la Vibrieta s’ha convertit en la pedrera de l’entitat. Una formació que no s’acaba als 12 anys, com passa amb la majoria de bèsties petites. “És una peça que per les seves dimensions i pes permet que un nen de 13 o fins i tot 15 anys no quedi malament. Això ens ajuda a fer millor la transició entre la Vibrieta i començar a tocar els tambors a la Vibria amb 16 anys”, recalca el Fran.

 

El xumet reservat

Si parlem de la relació de l’entitat amb els més petits, no ens podem oblidar de l’acte tradicional en què els nens ofereixen el seu xumet a la Víbria com a símbol del seu creixement. Els inicis van ser també el 2006, després de veure com era un costum arrelat en peces com el Camell de Molins o la Víbria de Poblenou. Ho van adoptar pensant que seria un acte amb un format força reduït. De fet, en aquell moment ja existia la tradició de donar-li el xumet al Nano capità, però això no va ser un impediment perquè la primera edició fos “un èxit absolut”.

L’acte ha anat creixent fins al deliri col·lectiu que es va donar l’any passat. Normalment, el ball donava per acabat l’acte i tornaven en cercavila fins a la casa de la festa. Però el 2022 el nombre de persones que els van seguir va ser tan elevat que van haver de fer un nou ball a la plaça de la Font i, tot i remarcar que havia finalitzat l’acte, un bon grapat d’aquestes persones els van acompanyar -amb cotxets inclosos- fins a la casa de la festa. Per comptar amb un inici i un final més pautat i per celebrar el seu 30è aniversari, enguany està previst que acabin l’acte amb un berenar de coca amb xocolata a la plaça del Rei.

 A banda d’aquest acte, l’entitat ha estat tot l’any fent activitats pels seus socis i exsocis entre els quals destaquen un torneig de FIFA, una competició de pàdel, la sortida al jungle trek, el sorteig de la mona, les cerveses commemoratives o el dinar de família a l’Àncora. Pel que fa als actes oberts al públic, en aquesta Festa Major s’estrenarà una exposició de la seva història i també organitzaran dues xerrades sobre el folklore a Catalunya i la trajectòria de l’entitat.

Mutació de la pell

Tot i això, el plat fort del seu aniversari serà la tarda del primer diumenge de festes, el 17 de setembre. Aquell dia han convidat 10 bèsties de foc punteres a Catalunya per fer una cercavila entre la plaça de la Font i la plaça de les Cols. El recorregut servirà també per escenificar la mutació dels seus vestits. La cercavila la començaran amb membres de la Víbria que van dur la primera vestimenta i, en arribar a la plaça del Rei, s’hi afegiran els que han lluït només l’actual. El trajecte final el recorreran cadascú amb el seu vestit i a la plaça de les Cols s’acomiadaran d’ells per donar pas a la seva nova imatge dissenyada per l’Edu Polo, confeccionada per l’Olívia Cris i pintada per Maria Teresa Gallego. Una presentació que prometen que fugirà dels estàndards habituals i buscarà ser “trencadora”. Sorpreses i foc per commemorar els 30 anys de la Serrallenca.