Els arqueòlegs troben restes d’un milió d’anys al jaciment del Barranc de la Boella

Entre el 8 i el 28 de setembre s’ha dut a terme la 18a campanya d’excavació arqueològica consecutiva al jaciment del Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragonès), sota la direcció dels investigadors/es de l’IPHES-CERCA Palmira Saladié i Josep Vallverdú. Enguany, el projecte arriba a la seva majoria d’edat, complint 18 anys de recerca i descobriments. Aquest fet és motiu per fer una síntesi de les fites aconseguides al llarg d’aquest període d’aquest jaciment extraordinari amb una antiguitat d’aproximadament un milió d’anys.

Eines de pedra d’un milió d’anys

Les excavacions d’enguany s’han concentrat en dues de les localitzacions tradicionals del jaciment: la Mina i la Cala 1. En totes dues s’ha ampliat la col·lecció d’eines de pedra, considerada una de les més rellevants a Europa per aquesta cronologia.

Aquesta col·lecció és objecte de dos articles científics recentment publicats a revistes científiques internacionals. El primer, publicat a la prestigiosa revista científica Frontiers in Earth Science i liderat pel Dr. Andreu Ollé (investigador de l’IPHES i professor associat de la URV) i el segon liderat pel Dr. Diego Lombao (investigador postdoctoral de la Universitat de Santiago de Compostela i associat a l’IPHES-CERCA), publicat a la també prestigiosa revista Journal of Paleolithic Archaeology.

Ambdós estudis reforcen la hipòtesi que el jaciment del Barranc de la Boella representa una dispersió humana procedent d’Àfrica, que es va iniciar fa aproximadament 1,4 milions d’anys. Aquests primers grups humans portaven noves tecnologies, com la tecnologia acheuliana, coneguda popularment com la “cultura de les destrals de mà”. Es tracta d’una de les primeres dispersions humanes cap a Europa que fins ara no havia estat reconeguda fora d’Àfrica, i està connectada amb evidències trobades a les portes d’Euràsia. Tot plegat recolza la hipòtesi de l’existència d’una ruta costanera de la Mediterrània septentrional per arribar a Europa occidental, concretament al Barranc de la Boella, on aquests grups humans van trobar abundants recursos.

Restes d’os, d’hipopòtams, de mamuts… però que necessiten ser restaurades

En l’àmbit de fauna, enguany s’han descobert noves restes d’hipopòtams i dels grans mamuts que van habitar el Camp de Tarragona, així com de cavalls, bisons i cérvols.

Cal destacar que les restes de fauna al Barranc de la Boella solen estar en un estat de conservació molt deficient, la qual cosa fa necessàries tasques de restauració molt lentes i delicades. Moltes vegades, els ossos extrets són gairebé irreconeixibles i requereixen molt treball per part de l’equip de restauració.

Gràcies al treball de restauració previ, durant l’hivern s’han estudiat les restes parcials d’un crani recuperat durant la campanya d’excavació anterior i que s’ha identificat com a Ursus deningeri. Es tracta d’una troballa excepcional d’aquesta espècie extingida que habitava a Euràsia durant el Plistocè, i que es troba a la línia evolutiva de l’ós bru actual, present al nord de la Península Ibèrica.

Finançament

La intervenció en el jaciment del Barranc de la Boella s’emmarca en el projecte quadriennal “Evolució del paleoambiental i poblament prehistòric a les conques dels rius Francolí, Gaià, Siurana i rieres del Camp de Tarragona” aprovat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya que alhora ha finançat la campanya (CLT009/18/00053) juntament amb l’Ajuntament de la Canonja.

Durant la campanya hi han participat investigadors i investigadores i estudiants de l’IPHES-CERCA, de la Universitat Rovira i Virgili, del Museo Nacional de Ciencias Naturales de Madrid, la Universitat Complutense de Madrid, la Universitat de Barcelona i la Universitat de León. Entre les col·laboracions internacionals, cal destacar la participació d’investigadors del Museu d’Història Natural de París (França), la Universidad Nacional de Rosario (Argentina) i la Universitat de Coimbra (Portugal).