Víctor Centelles, dibuixant: “La sàtira que faig sobre els polítics està a anys lluny de l’irresponsables i cínics que la majoria d’ells són”

0
492
Víctor Centelles realitzant una de les seves vinyetes. Foto: Cedida
Circ Raluy Legacy 728×90

Quan va començar a dibuixar?

Dibuixo des de ben petit, quan anava al col·legi. Més endavant, a mesura que anava creixent, vaig entendre que dibuixar no era només un hobby, que podia convertir-ho en el meu ofici. Va ser aleshores quan vaig estudiar pintura a l’Escola-Taller d’Art de Tarragona per formar-me i millorar.

Que vol transmetre amb els seus dibuixos?

Amb els acudits busco que la gent reflexioni, remoure una mica les consciències. I amb els còmics busco fer arribar al lector tocs de la novel·la negra.

Ha rebut alguna estirada d’orelles arran de les seves publicacions?

Sí, alguna vegada. El fet de no viure del dibuix exclusivament em permet més llibertat en l’elaboració de les vinyetes. En aquest sentit soc un privilegiat, perquè em puc esplaiar i publicar el que vulgui, sense dependre de ningú. Sigui de manera satírica i/o crítica no m’he tallat mai. També ajuda el fet que no li dono massa importància a les crítiques, soc conscient que forma part de la meva feina.

 Quins mètodes utilitza per elaborar les vinyetes?

Les vinyetes que exposo són aquarel·les amb ceres i llapis, m’agrada tacar-me. Em considero molt artesanal i treballar digitalment ho trobo fred. El fet de no tenir obligacions amb cap mitjà em permet elaborar més les publicacions.

És bomber i dibuixant. Com ho compagina?

Ho compagino a la perfecció perquè són feines molt diferents. Quan tenia 20 anys ja feia de forestal, trobo que és una feina molt agraïda. Vaig veure complicat viure del dibuix i vaig opositar per bomber. L’any 91 vaig guanyar el Premi Ricard Opisso d’historieta gràfica i vaig començar a treballar a Barcelona compaginant la feina de dibuixant amb la de forestal. La feina de dibuixant no em donava molta llibertat i vaig buscar un altra sortida. Per això sempre dic que els herois són els que viuen exclusivament del dibuix, els admiro. Jo soc un afortunat d’una manera premeditadament perquè al veure que no podia viure només d’això vaig buscar un altra sortida, la de bomber. És una feina que m’omple.

I si hagués d’escollir entre les dues professions?

No podria escollir (riu).  Encara que he de reconèixer que tal com està el cos de Bombers…

I com està el cos de Bombers?

En unes condicions denigrants, tant en material com a nivell d’infraestructures. Fa uns dies, durant una de les meves exposicions, el regidor Dídac Nadal em va dir rient que pels meus dibuixos igual em ficaven a la presó i jo li vaig contestar que segur que estaria en millors condicions que a les instal·lacions del Parc de Bombers de Tarragona. A nivell de bomber estic en un moment de decepció veient com ens tracten, perquè ens fan promeses que mai arriben. És molt trist, i mira que no soc sindicalista, però això ja és qüestió de dignitat.

Quantes hores dedica a dibuixar al dia? 

Dedico mínim unes dues hores al dia quan no estic de guàrdia.

Parli’m dels seus còmics?

El protagonista d’ells és el detectiu Pitu Trifàsic. La idea està ambientada en una Tarragona futurista, la del 2030. Vaig ficar aquesta data perquè és quan acabo de pagar la hipoteca. Ambientar els còmics en una Tarragona futurista em permet unes llicències a l’hora de dibuixar molt divertides. Pots fer, per exemple, la catedral de Tarragona acompanyada de vehicles voladors, em diverteix-ho molt dibuixant. Ara mateix tinc publicats dos còmics, ‘El Pelusa de la Rabassada’ i ‘Qui és ningú’. Estic immers en un tercer que espero tenir-ho acabat pel Sant Jordi del 2020.

Existeix algun missatge o ideologia darrere de les seves obres?

Penso que la sàtira que faig sobre els polítics està a anys lluny de l’irresponsables i cínics que la majoria d’ells són.

FER UN COMENTARI