Rubén Viñuales: "A aquest govern no els hi podem donar ni un deficient"

141
Rubén Viñuales, portaveu de Ciutadans a l'Ajuntament de Tarragona. JULIO COLLADO

Quina valoració fa dels primers mesos del nou govern?

No massa bona. Quan hi ha un canvi de govern sempre hi ha il·lusió perquè tot pugui millorar, però el cert és que estan fent bons els d’abans i mira que eren dolents. No hi ha hagut massa canvi i veiem detalls que no havíem vist a l’anterior equip de govern. Hi hauria dues grans branques. La primera és que s’intenta col·locar a la gent sense seguir criteris de mèrits i capacitats, sinó amb criteris polítics. Ho hem vist amb les gerències i, fins i tot, amb el risc real de quedar-se sense direcció. Ha passat amb moltes empreses, amb els mitjans de comunicació i amb cultura, fins i tot, es va voler modificar els requisits per una persona en concret.

Després s’està fent demagògia amb l’urbanisme. Es van dir moltes coses en campanya que quan han arribat han dit que no es feien.  D’altres les estan intentant aturar amb un risc seriós d’haver-hi un perjudici econòmic per la ciutat i, a vegades, faltant a la veritat. Per exemple, el Mas d’en Sorder el venen com si s’anés a construir al mig de la muntanya i és un projecte que es construeix al costat de sòl urbà consolidat, és a dir, d’una zona construïda. Fan aquest tipus de política de cara a la galeria i suposo que per una certa parròquia, però la veritat és que a aquest govern no els hi podem donar ni un deficient.

El passat mes de desembre es van aprovar els pressupostos amb el vot en contra de Ciutadans. Perquè s’hi van oposar?

Vam fer un dossier explicant el que demanàvem i tot eren temes de ciutat perquè som polítics locals. No van complir res. El pla de xocs de barris, per exemple, no existeix. A més van mentir en el tema de la capacitat inversora que tenia la ciutat i van reconèixer que hi ha 16 milions d’euros per invertir, una cosa que no passava en aquest ajuntament des de fa molts anys.

Tampoc es va invertir un milió d’euros en conservació del nostre patrimoni i ara hi ha informes objectius d’administracions que no són locals on es parla d’un seriós risc d’esfondrament de més de 300 metres de muralla. També tenim l’amfiteatre tancat per una denúncia que vam fer i el Pretori o l’Antiga Audiència han tingut problemes. Nosaltres tenim el deure legal i moral de mantenir aquest patrimoni per les futures generacions. És un patrimoni de més de 2.000 anys i no m’agradaria ser polític en actiu de Tarragona quan caigui.

Es mostra molt crític amb la gestió que s’està fent del Patrimoni. Què creu que s’hauria de fer?

Posar-hi diners. No només nosaltres perquè crec que és una corresponsabilitat i una concurrència de culpes. La Generalitat i l’Estat també han de posar molts diners. Si som l’única ciutat que és Patrimoni de la Humanitat de Catalunya i una de les poques de tota Espanya, crec que es mereix que tinguem un tracte diferenciat. Fa poc vam visitar Granada i els hi vam proposar d’intentar que hi hagi algun tipus de participació dels pressupostos de l’Estat per les ciutats patrimoni, ja que si són de la humanitat, són de tots, però a l’hora de pagar només és dels municipis. Això és un problema molt seriós i entenem la situació de l’Ajuntament, però també entenem que s’han ocultat situacions objectives sobre la conservació del nostre patrimoni que em semblen temeràries.

El seu partit ha expressat la voluntat que Tarragona sigui la capital mediterrània del comerç. Que caldria fer perquè sigui una realitat?

Crec que un canvi de visió. Al final nosaltres fem propostes i els altres grups es dediquen a criticar-les. Jo em pregunto que fan ells perquè canviï alguna cosa. No estem veient que el nostre comerç canviï cap a bé. Nosaltres creiem en un canvi de paradigma. Competim amb altres ciutats o amb el comerç electrònic. Abaratir els aparcaments és bàsic i no podem pensar només en el comerç de la persona que viu a Tarragona i per això dèiem que havia de ser una capital mediterrània. Que el pàrquing fos a 4 euros faria que vingués gent de fora de Tarragona, perquè ara mateix els expulsa perquè no hi ha lloc per aparcar o els aparcaments són molt cars.

Després estaria el tema de les campanyes comercials. Hem d’intentar que hi hagi una visió de màrqueting unitària de la ciutat, que la venguem com un producte i anem tots a una. Hi ha moltíssimes federacions i associacions de botiguers, mentre a Reus només hi ha una o dues. Això implica que a vegades es perdi la visió genèrica de lluita global del comerç i només es pensa en una visió molt sectorial. Per exemple, hi ha associacions de comerciants que només són d’un carrer. En aquest cas, la unió faria la força.

Hi ha moltes accions que proposem. Per exemple, campanyes que siguin un punt d’inflexió i la gent sàpiga que ve a Tarragona perquè hi ha aquesta campanya especial. També que hi hagi moltes actuacions a la via pública d’arts escèniques o música i que sigui un gran centre comercial a l’aire lliure. Això implica també la peatonalització i fer illes de vianants en moltes zones que actualment estan obertes al tràfic rodat. S’ha d’implantar l’Illa Corsini, aquesta idea de l’Albert Abelló, que tenia una visió molt bona de com havia de ser el comerç.

Des de Ciutadans han dit que la proposta dels consells de districtes que es va fer encara està una mica verda. Què creu que li fa falta?

Està verda i crec que l’han pensat d’una manera que al final resulta inútil. No pot haver-hi 30 persones a una reunió i que sigui funcional. És impossible. Si a l’Ajuntament som 27 i no ens posem d’acord, només cal imaginar 30 persones d’àmbits molt diferents i amb interessos que a vegades no seran coincidents. Crec que és un sistema que no és el correcte.

Recuperar la figura del regidor de barri, però que sigui útil de veritat sí que seria una bona idea. Representants de les entitats veïnals, comercials o socials han de proposar prèviament al regidor de barri quines són les problemàtiques i, posteriorment, s’ha de convocar una reunió amb els tècnics de cadascuna de les àrees per debatre com es fa. Els consells de districtes estan pensats per ciutats molt grans com Barcelona o Madrid que difícilment es poden governar de forma centralitzada. Sembla que la visió que s’ha tingut no és de tenir un accés més directe a l’Ajuntament, sinó un filtre més.

L’accident a IQOXE fa unes setmanes ha deixat en evidència el PLASEQCAT. Què creu que falla o es podria millorar?

En aquests temes el primer de tot és la unitat. Per això nosaltres vam proposar una moció per parlar d’aquest tema i vam voler una declaració institucional i dir que estàvem al costat de l’alcalde per defensar els interessos de Tarragona. Hi ha coses tan importants que no pots fer política amb elles i aquesta n’és una. El que hem de fer és revisar com ha funcionat el protocol perquè es va passar del PLASEQTA al PLASEQCAT o no està clar qui ha de fer sonar les sirenes.

També  va fallar la comunicació amb Tarragona Ràdio, que és el mitjà de comunicació oficial. Al final és un sistema on la gent podria tenir accés a una informació veraç i no caure en les “fake news” que corrien. Una altra cosa que falla és la visió que tot ha de passar per Barcelona i crec que des d’allà han vist que això no ens agrada. Per exemple, les sancions que ens imposen per excessos a l’aire les cobren des d’allà, però ho patim nosaltres.

En aquest mateix sentit, l’Impost sobre Activitats Econòmiques es paga al terme municipal on, per causalitat, hi ha una línia que el delimita com pot ser La Canonja, però potser els veïns de Bonavista són els que més ho pateixen. Crec que això és una injustícia perquè no es reparteix la riquesa que es pot generar per un criteri de terme municipal, quan hauria de ser per impacte visual, mediambiental, etc. Si no al final només rebem allò negatiu i no allò positiu. Hi ha gent molt enfadada i amb molta raó.

Això no significa que la convivència entre Tarragona i la indústria no sigui positiva, perquè Tarragona sense indústria seria un poble. Però això no treu que hem d’exigir uns estàndards molt alts de seguretat, d’informació i de protecció. No sé si ja és perquè s’ha instaurat una alarma social, però últimament estem veient moltes notícies que hi ha alguna fuita o algun problema i ens preocupa molt. Però a qui hauria de preocupar en realitat són a les empreses del sector químic que si compleixen. La lliçó que podem aprendre és que només cal que un incompleixi perquè afecti a tots, així que potser ells també haurien de dir quan saben que algú incompleix.

Per acabar, ja ha dit que no es tornarà a presentar a la reelecció l’any 2023. Per què?

Crec que tot té un temps i la política ha de ser un servei públic i vocacional. Em sembla que vuit anys és un temps suficient. Tarragona està per sobre de tots nosaltres i  molt més per sobre meu.