Com està vivint la situació política actual?
La situació actual és molt complicada. Crec que s’està tractant injustament a persones treballadores, nobles i compromeses amb la gent i que estan a la presó… I costa de pair. Evidentment, és molt injust que un procés democràtic estigui interromput per una aplicació autoritària de la constitució. Per tant, veig l’actualitat amb preocupació, però per altra banda, toca revertir-ho i plantar cara.
Què creu que passarà a les eleccions del 21-D?
Espero que les forces independentistes guanyin. I que el procés cap a la república segueixi avançant de forma decidida.
Creu que el procés ha passat factura a Tarragona?
El que ha passat factura a Tarragona són diverses coses. Per una banda, la falta de compromís de l’Estat amb la ciutat. Ho ha demostrat en molts aspectes: amb infraestructures, pels Jocs… També ha passat factura l’immobilisme de l’Ajuntament, ja que treballa amb paràmetres del segle passat. Hi ha una revolució tecnològica i aquesta eficàcia no ha arribat a l’Ajuntament.
Tarragona ha respost bé a la situació política actual?
La resposta és molt important. Cada vegada veiem més persones vinculades, sobretot, en els valors de la democràcia. La manifestació del dia 3 d’octubre va significar una repulsa a la violència exercida. Va ser massiva i molt important. Molta gent s’adona que és una qüestió de valors democràtics i jo penso que Tarragona està avançant cap a la línia general del país.
I Ballesteros?
Bé –i no ho dic jo-, la postura de l’alcalde ha estat criticada des del seu entorn (des de gent de Tarragona que és prou coneguda i gent de Tarragona que s’ha manifestat i que s’estimen a l’alcalde) i estan molt decebuts. Un alcalde ha de ser una figura protectora i ha de pensar en els ciutadans. La seva resposta davant els actes del dia 1-O va ser completament pusil·lànime.
Què en pensa sobre el canvi en la política lingüística de l’Ajuntament de Tarragona?
Seria un error molt gran que després de molts anys d’una política que no ha generat cap conflictivitat, ara es tirés enrere. Respondre a les intencions d’un partit, de Ciutadans, que va néixer per atacar el model lingüístic i l’escola…. Estan més dedicats i obsessionats a separar a la gent que no pas en crear projectes conjunts.
Entitats com Tarragona sense barreres i ERC reclameu el Pla d’Accessibilitat…
Suposa tractar a les persones amb normalitat. El tema de l’accessibilitat afecta a molta més gent de la que sembla i s’ha de tractar a tots els ciutadans de la mateixa manera. Aquests partits que es diuen d’esquerres i que encara no són conscients i no col·laboren amb aquesta igualtat d’oportunitats per a tothom, jo crec que és molt preocupant. Si al 2018, es farà… Doncs sincerament, tinc els meus dubtes! Perquè des del 2014 que hi ha aquest compromís i que any rere any, s’està ajornant. Crec que no respon als paràmetres d’un Ajuntament del segle XXI, amb una idea global. Diuen mitges veritats, mentides, dir que s’està arreglant parcialment, que es fan coses… Però és un tipus de resposta que ens trobem en molts altres aspectes. El que ens trobem aquí és una falta de voluntat política, una manca de capacitat de gestió i una falta d’empatia i d’entendre els ciutadans com a éssers amb uns drets cívics que, moltes vegades, no es tenen en compte.
Considera que els socialistes no compleixen les seves promeses?
Els socialistes estan absolutament perduts.
Com veu la previsió i organització dels Jocs?
Amb molta preocupació. Ja la teníem des de fa temps, però ara és per diversos elements. En primer lloc, el compromís de l’Estat no ha sigut el que correspon, això ha estat simultani amb una falta de decisió i de transparència per part de l’alcalde, ja que s’han amagat durant molt de temps els problemes que originava l’Estat fins que va arribar un punt decisiu que va ser haver d’ajornar durant un any els Jocs i això ha estat absolutament lamentable. Ara estem pendents d’unes inversions importants i de la licitació de l’última fase del Palau d’Esports que està en mans del Consejo de Ministros. Estem a contrarellotge i això pot fer que hi hagi problemes per la falta de responsabilitat de l’Estat. I amb això, hi afegim una gran preocupació per la gestió de l’espai de l’Anella Mediterrània, una gestió que ja fa més d’un any que estem plantejant com una prioritat. Recordem que a l’estiu passat, hi va haver una proposta desgavellada i que hagués hipotecat a l’Ajuntament i a la ciutat d’una manera importantíssima. Des del nostre grup vam fer al·legacions i vam aconseguir tirar enrere aquest projecte i des de llavors, no s’ha parlat mai –tot i que ho hem reclamat diverses vegades- per saber quina serà la gestió d’aquest espai. Em sembla totalment increïble que a cinc mesos d’aquests Jocs, l’Ajuntament no tingui cap model ni cap idea què en farà amb les instal·lacions una vegada finalitzin els Jocs i això és molt preocupant perquè aquest tema tindrà conseqüències en dèficit i amb més endeutament.
Continuen els actes vandàlics a la ciutat. Creu que manca més control i seguretat? Què està fallant?
Sí. En una de les últimes conferències de ciutat que va fer l’alcalde, va posar la lluita contra el vandalisme com a l’objectiu principal de la ciutat, però després, no es posa cap estratègia per evitar-ho. La despesa per culpa del vandalisme s’ha disparat de forma desorbitada. S’han de fer estratègies que posin fre perquè no n’hi ha cap. Si és un problema de la ciutat, s’ha de fer una inversió mínima per evitar una despesa innecessària. No entenc com no es fa una estratègia coherent. Fallen les ganes d’aturar-ho, si s’ha de posar més mesures, posa sancions, aplica-les… Fes una política perquè la gent no vegi que és fàcil fer-ho. L’alcalde no és qui ha de denunciar l’incivisme, ha de posar mesures.
Què falla a Tarragona?
La part cèntrica necessita que sigui més amable. Ens hem de plantejar molt seriosament què passa amb els pisos buits, no pot ser que s’expandeixi la ciutat cap a la part que té més valor i en canvi, es deixi degradar el centre. Cal una política claríssima de rehabilitació i recuperació dels pisos i passa el mateix amb el comerç: centenars de botigues tancades i evidentment, Tarragona s’ho ha de plantejar com una cosa molt important i ja no com recuperar-ho, sinó si serà recuperable perquè tindrem una ciutat morta.
Com s’imagina la Tarragona post Jocs?
La Tarragona d’ara és antiquada, pensada en uns models amb molt poca participació, molt lenta, amb poca transparència… Jo m’imagino la Tarragona 2019, en la qual manarem nosaltres, si podem, absolutament diferent perquè el model actual està totalment obsolet.
